L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) enceta una nova etapa amb el relleu a la presidència després de la decisió de Lluís Llach de no optar a la reelecció per motius de salut. En un ple celebrat al Museu de la Pell d’Igualada el passat 25 d'abril, el secretariat nacional va escollir Josep Vila Boix (Girona, 1959) com a nou líder de l’entitat amb una àmplia majoria, en un context que la mateixa organització ha definit de “clima d’ampli consens”. El canvi arriba en un moment clau per a l’independentisme civil, amb la voluntat de mantenir l’estructura territorial activa i reforçar la capacitat de mobilització de la base social. Pedagog, docent i activista amb una llarga trajectòria dins l’ANC, Vila assumeix el càrrec amb l’objectiu declarat de reconstruir una majoria social favorable a la independència i tornar a situar-la al centre del debat públic. Després d’haver treballat en l’àmbit de la incidència política durant el mandat anterior, aposta per reforçar la pressió ciutadana sobre els partits i impulsar un nou cicle de mobilització. En aquesta entrevista a El Nacional.cat, el nou president reflexiona sobre els reptes immediats de l’entitat, el paper del moviment independentista i les estratègies per encarar un nou embat polític.
Com han sigut aquests primers dies com a nou president de l'ANC?
Són dies intensos, d’establir molts contactes i iniciar moltes gestions. Són dies positius, perquè comencem un mandat amb un Secretariat Nacional amb molta cohesió, força, ganes i amb moltes sensibilitats diferents, però totes disposades a sumar.
Precisament, aquest cap de setmana s’ha acabat de completar el Comitè Permanent amb l’elecció dels coordinadors de les comissions. Què en destacaria?
Destacaria la facilitat que hem tingut per escollir els càrrecs. Això representa que la mateixa entitat ha fet una revisió crítica de deixar enrere lluites internes i hi ha una voluntat de sumar i confluir. Com a assemblea acabarem demanant als companys independentistes, de dir: "Escolteu, hem de girar full de tants retrets i hem de tornar a construir complicitats. Hem de sumar moltes voluntats". Ho hem de començar a fer des de dins i això explica bé aquesta voluntat d’entesa que les diferents sensibilitats compartim.
Per tant, és totalment diferent la situació de l'Assemblea de fa dos anys, on hi havia unes lluites entre els crítics i els oficialistes?
Toca mirar endavant, construir i fer una crida a la societat que s’activi.
Com veu el moment actual de l'independentisme? En quin moment el situa?
Estem en un moment baix, però nosaltres pensem que estem en un moment molt singular. La repressió i la frustració del que no vam aconseguir el 2017 ha deixat forat, però estem en un moment en el qual ara comencem a veure brots verds. Estem molt més animats que fa un any i hi ha un sentiment de país de dir: “Escolteu, què ens està passant?”. Ens passa que el país cau. Aquesta mateixa setmana, als carrers de Barcelona estaven plenes de mestres i de professors reivindicant un altre tracte i un altre marc en el qual desenvolupar la seva feina. En aquests moments està apareixent la Catalunya del malestar i ens hem de preguntar el perquè. Estem convençuts que tants anys d’espoli enorme i de colonització espanyola passen factura. La sortida és construir un país lliure, ser un estat independent i prendre les decisions per nosaltres mateixos per construir una societat d’acord amb la riquesa que som capaços de produir.
I com es fa això?
L'element més important per aconseguir ser lliure, com ho han fet tots els països, és la gent. La gent conscienciada, decidida i organitzada. Què farem davant d’aquest malestar? Què farem davant d’una sanitat col·lapsada, d'uns transports que ens afecten a la vida personal, que minven les nostres capacitats industrials? Restarem amb els braços plegats o plantejarem els drets que té Catalunya d'esdevenir un país lliure? Per tant, el tema és si la gent assumeix la situació que viu Catalunya i està decidida a fer un pas endavant. Es fa començant a construir una majoria social favorable a la independència, que aquest és un dels objectius importants que plantegem a l’ANC en aquest mandat.
I com es construeix això? Perquè tenim un partit independentista com Esquerra Republicana, que per al PSC és soci clau per a l'estabilitat del Govern de la Generalitat i, d'altra banda, tenim Junts per Catalunya, que està centrat al Congrés dels Diputats…
El nostre terreny de joc és la societat civil i no la dels partits. Nosaltres ens adrecem a la gent, sigui més de dretes o d’esquerres. Primer de tot cal activar el territori, començant per casa nostra mateix. Hem de ser capaços d’activar les assemblees territorials de l’ANC i que estableixin complicitats i una xarxa amb altres entitats i companys de viatge amb els quals conformem el moviment independentista, siguin els companys d’Òmnium Cultural, el Consell de la República, l’AMI o les entitats culturals o esportives amb consciència de país. Cada vegada que hi ha mitja dotzena de persones en un lloc del territori que s’organitzen i fan la feina d’anar conscienciant, ja estem construint independentisme.
Vostè ha parlat de girar full i abandonar els retrets dins l’independentisme. Va dirigit a algú?
Absolutament a tots els agents. I començaria per casa meva. Tota la frustració que va venir de no culminar la independència del 2017 s’ha traduït de diferents formes, però una d’elles ha estat els retrets entre companys independentistes. Hem estat uns anys que tots ens hem retret, ens hem creuat acusacions i hem anat aprofundint aquesta divisió. Possiblement, aquesta etapa calia passar-la després d’una frustració, però evidentment cal posar-hi punt final. Hem de començar a compartir i consensuar petits passos per arribar a consensuar-ne de molt més potents i ambiciosos.
I ho veu possible amb els mateixos líders de l’octubre del 2017? Amb el president Puigdemont i l’aleshores vicepresident Oriol Junqueras i l’aparició d’un partit com Aliança Catalana que genera encara més tensió?
El front polític institucional és evident que viu un moment de grans divisions i s’han accentuat les distàncies entre ells, però també amb la ciutadania. Estem convençuts que si el front social, la gent, les grans entitats i les petites entitats tornem a sumar amb més força que mai i girem full, això vol dir que hi haurà un país decidit i els partits hauran de girar full. Perquè això succeeixi, els partits han de sentir, evidentment, l’alè de la ciutadania molt a prop seu, sigui exigint i proposant.
No creu que això ja passa en el context actual? Veient sobretot un indicador com les enquestes, en les quals, una part de l’independentista se’n va a un vot reactiu com Aliança Catalana…
Sí, suposo… La fotografia actual encara ens mostra un escenari d’una divisió enorme i d’unes lluites entre partits molt fortes. I, possiblement, també ens recull un rebuig de molts ciutadans i una distància enorme amb els partits, fet que genera una certa tendència a plantejar-se vots de càstig. Tot això ho hem de superar. Com a ANC, hem de treballar fort en el front social i als partits els reclamem que facin una regeneració democràtica a fons, si convé, canviant lideratges. Cada partit, evidentment, ha de prendre les decisions que li calgui, però cal una regeneració democràtica que vagi molt més enllà dels noms. Com ho han de fer per tornar-se a acostar als ciutadans i guanyar credibilitat? Estem massa acostumats al fet que ens expliquin uns programes electorals que no s’apliquen. La gent està decebuda i, per tant, la credibilitat cau en picat. Els partits han de tornar a posar la independència al centre dels programes polítics i al centre del debat.
Un dels objectius que es marca com a nou president de l'Assemblea és millorar la relació amb un partit com Esquerra Republicana, que en els últims anys, ha estat més aviat nul·la?
Nosaltres volem mantenir bones relacions amb tothom. De la mateixa manera que, com a ANC, hem fet una feina d’autocrítica i de posicionar-nos ara amb una voluntat decidida de renovació, demanem a tots els partits també que cal que facin aquest procés d’autocrítica i de reposicionament en un context que no podem allargar més temps. El país ens marca urgències per tots els costats i cal respondre-hi políticament i institucionalment.
Cal reformar l'estructura de l'Assemblea?
És una voluntat. Durant el mandat anterior ja vam fer una primera revisió d'estatuts i de reglament i durant aquest mandat voldríem aprofitar per actualitzar l’actual estructura i l’organització de l’ANC per donar-li més agilitat i fer-la més eficaç.
Quines mesures té pensades?
Això és una assemblea i ens organitzem per comissions i grups de treball. És allà on es treballarà a fons la revisió de tot el marc normatiu que tenim. Un exemple d’element que tenim identificat és el nombre de secretaris nacionals que cal que tingui l’ANC. Estem en un marc que ens marca 77 secretaris nacionals i que en les darreres eleccions no hem cobert.
Per què creu que no heu aconseguit cobrir-ho?
Perquè són molts i perquè estem en un moment molt diferent de quan l’Assemblea va dibuixar el secretariat nacional amb 77 membres. Els anys d’arrencada de l’ANC eren d’il·lusió de país. Ara, des d’una òptica organitzativa creiem que no cal gairebé reproduir una instància com el Parlament de Catalunya i, per posar un exemple, amb 40 o 50 secretaris nacionals en faríem de sobres.
Una de les qüestions que en l’últim any s’ha parlat internament és una possible unificació amb el Consell de la República. Com ho veuria això? Ho veu viable?
Amb el Consell, igual que amb Òmnium o l’AMI, hi mantenim unes excel·lents relacions. De fet, hi volem aprofundir encara més. El Consell és una institució nascuda del 2017 i nosaltres som una entitat. Som dues instàncies diferents que totes tenen la seva raó de ser. Cal que col·laborem, tinguem molts consensos, complicitats, però estic convençut que ara com ara cal el Consell de la República com a institució i cal l’Assemblea Nacional Catalana com a entitat, de la mateixa forma que Òmnium està fent una feina diferent i compartim compromís.
Per tant, a curt termini no ho veu factible…
Això no ho hem plantejat. En el secretariat nacional és evident que hem d’estar oberts a plantejar-nos totes les opcions que algú consideri que poden ser d’utilitat, però en aquests moments no ens ho hem plantejat. Tot i això, en l’àmbit local fins i tot hi ha una certa coincidència accentuada entre les mateixes persones del Consell Local de la República d’un municipi amb l’Assemblea Territorial del mateix municipi, però es viu amb molta normalitat i no crec que generi problemes. Sempre és bo que les dues entitats parlem i que tinguem cura de l’encaix en l’àmbit territorial i, si identifiquem aspectes en els quals ens estem dividint i no té sentit, doncs hem de ser capaços d’ordenar-los de forma diferent.
Què li agradaria del seu mandat que es diferenciés del de Lluís Llach?
Nosaltres venim d'una continuïtat i, d'alguna forma, en som hereus. En l’anterior mandat vam iniciar un procés de renovació i m’agradaria que en aquest mandat el poguéssim culminar. Els passos fets en l’anterior són una plataforma de llançament que ens permetrà accelerar els canvis en aquest mandat. Tot i això, jo vull posar l’accent en un aspecte començat en el mandat anterior que és la revitalització de les Assemblees Territorials i voldríem que durant aquest mandat es culminés això. Voldríem vertebrar una bona estructura territorial arreu de Catalunya que sigui ben viva, capaç de fer propostes i mobilitzar. No volem girar full del mandat anterior, sinó que volem aprofitar l’empenta.
Li agradaria parlar més i posar sobre la taula qüestions que entre la societat està a debat, com l’habitatge o la immigració?
Tant l'habitatge com la immigració són dos temes clau. La qüestió de la immigració és un tema que hem posat molt poc damunt la taula i, en canvi, són temes molt importants d’ordenar i gestionar, perquè acollir persones vol dir tota una capacitat per poder-ho fer. No són temes que puguem deixar a l’atzar. Un país que s'estima, un país que es vol potent, un país que vol mantenir uns estàndards de benestar social importants n'ha de tenir molta cura i, per tant, són, tal com dius, els hem de posar damunt la taula. Com a ANC, el nostre objectiu no és plantejar accions de govern, sinó que això toca al front polític institucional, però sí que són temes que ens preocupen i debatem.
En conseqüència, veurem més accions sobre aquestes dues carpetes?
I tant.
L'anterior president, en Lluís Llach, formarà part del secretariat com a vicepresident. Quin paper tindrà?
Volem que en Lluís tingui tot el paper que ell vulgui. En un moment determinat ell va plantejar que tenia la necessitat de rebaixar una mica la intensitat de la seva dedicació, però ho va amb la voluntat de voler estar amb l’ANC com a vicepresident. Hem d’estar contents que hi sigui. Necessitem el seu carisma, la seva projecció i la seva entrada amb molta gent. El seu perfil és de lluitador de tota la vida, compromès, arrelat al país i fidel a aquesta Catalunya que entre tots volem construir.
Precisament, Lluís Llach ha estat molt contundent aquests dos últims anys contra un partit emergent com Aliança Catalana. L’ANC canviarà de postura respecte a aquest partit?
Volem deixar claríssim el posicionament de l’ANC, que és: nosaltres com a Assemblea volem acollir tant la gent de dretes, com de centre o d’esquerres. Evidentment, aquesta casa comuna té uns límits i els tenim claríssims, que són els drets humans i els drets dels pobles reconeguts internacionalment. Quan diem això ens referim a actituds de xenofòbia, les adopti qui les adopti, però també volem dir la conculcació d’un dret bàsic dels pobles i les nacions com és el dret a l’autodeterminació. Qui el negui, també està fora d’aquests drets universalment reconeguts. Recordem que tenim un Estat i uns partits que ens neguen el dret a l’autodeterminació i més que això. El dia en el qual el poble de Catalunya, amb un exercici de democràcia participativa enorme, va posar les urnes, ens van respondre amb tota la violència d’un Estat poc democràtic. Per tant, els límits són aquests: ni xenofòbia, ni 155.
Es refereix, per una banda, a PSC o PP, i per l’altra, a Aliança?
Nosaltres ho adrecem a tothom. Quan l’independentisme blanquegem determinades actituds, d’una banda o altra, ja estem esquerdant aquests murs de respecte als drets humans. Ho diem a tothom, perquè hi ha moltes accions de blanqueig que posen en dubte aquest respecte.
Com ara?
Quan des de l’independentisme pactem amb el 155. Estem pactant amb gent que ens nega un dret fonamental.
Durant els pròxims mesos, en principi, s'ha de produir el retorn del president Puigdemont a Catalunya. Creu que això podria reactivar, en certa forma, l'independentisme o ja és massa tard?
Qualsevol factor que pugui reactivar l’independentisme serà benvingut. Pensem que tots els partits poden jugar cartes i poden posar damunt la taula factors que tornin a reviscolar tot el moviment independentista. El primer pas que han de fer és tornar a posar al centre del seu programa electoral i polític la independència. Benvingut siguin les accions, provinents del partit, que reactivin l’independentisme latent. Fa uns anys vam parlar de la revolta dels somriures i ara comencem a evidenciar als carrers de casa nostra la revolta del malestar. Ens cal proposar projectes de futur que ens puguin fer sortir d’aquesta Catalunya del malestar i aquí hi hem de contribuir tots, siguin les entitats, els partits i qui tingui cartes que poden remoure el terreny de joc.