"La justícia espanyola és una casa de Barrientos". Així de contundent s'ha mostrat el jurista i exvicepresident del Parlament, Josep Costa, que ha carregat contra la manca d'imparcialitat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en referència al seu president, el magistrat Jesús María Barrientos, a qui ha titllat d'"unionista extremista". En una entrevista a TV3 aquest divendres a la nit, Costa ha explicat els motius pels quals presentarà un recurs contra la sentència del TSJC que el passat 23 de novembre va absoldre Roger Torrent, president de la Mesa del Parlament el 2019; els exsecretaris Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado; i el mateix Costa, que exercia de vicepresident. 

Costa: "Vull que es reconegui que no tenien dret a jutjar-nos"

El TSJC els jutjava per un possible delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC) en el 2019 per haver admès a tràmit el debat parlamentari sobre la independència de Catalunya i la reprovació de la monarquia espanyola. Malgrat tot, finalment el tribunal va descartar que existís desobediència al TC i que les resolucions fossin "una continuació del procés unilateral de desvinculació de la Constitució". Tot i la resolució favorable, Costa ha presentat un recurs de cassació que busca l'anul·lació de la sentència. 

"Vull que es reconegui que no tenien dret a jutjar-nos", ha afirmat Josep Costa, que ha defensat que amb aquest judici es va cometre una "violació de la inviolabilitat parlamentària" i una "persecució impròpia d'una democràcia parlamentària". El jurista ha explicat que l'objectiu és que es reconegui que el judici als membres de la Mesa "no hauria d'haver existit mai" i que d'aquesta manera es pugui crear un precedent que impedeixi nous judicis similars. En aquest sentit, Costa ha assenyalat que l'existència d'aquest judici pot portar al fet que "a partir d'ara si algú diu alguna cosa en un Parlament que no agrada al TC se'l pugui jutjar i sotmetre a un càstig". També ha alertat que malgrat que fins ara només s'hagi produït un judici d'aquestes característiques en el Parlament de Catalunya, podria afectar altres parlaments de l'Estat espanyol. 

Amb tot, una altra de les conseqüències d'aquest judici, segons ha explicat Costa, és l'anomenat "chilling effect". Un concepte que fa referència a un efecte de desencoratjament, pel qual s'evita exercir drets per por a les sancions legals. L'exvicepresident ha posat d'exemple el fet que al Parlament ja no es parla tant d'autodeterminació o d'independència. 

"El TSJC no pot tenir credibilitat mentre estigui presidit per Barrientos"

Costa ha assenyalat que la inviolabilitat parlamentària és garantia de la separació de poders i no ha de tenir cap excepció. Ha criticat el fet que no es respectés aquest concepte que contradiu el que estableix el Consell d'Europa i el Conveni Europeu de Drets Humans. Amb tot, ha carregat contra la justícia espanyola i especialment el TSJC, que assegura que no pot tenir cap credibilitat mentre estigui presidit pel magistrat Barrientos. El jurista ha assenyalat que un dels mèrits que el jutge va presentar per ser magistrat del Tribunal Suprem (TS) va ser que havia inhabilitat un president de la Generalitat (Artur Mas). Alhora, ha recordat que el seu mandat "fa més d'un any i mig que està caducat".

L'exvicepresident del Parlament ha criticat que malgrat que es va reconèixer la falta d'imparcialitat de Barrientos, fet que el va apartar del judici el passat juliol, "tot l'entramat que va construir" va portar a la celebració del judici. Costa ha defensat que "l'únic judici just a un parlamentari és el judici que no s'arriba a celebrar mai" i ha definit com una "presa d'ostatges" el que han viscut amb aquest procediment judicial.

Costa es mostra contrari a donar suport a la reforma del Codi Penal

En ser preguntat per la reforma del Codi Penal que està en marxa al Congrés dels Diputats, Costa ha estat categòric. "Si el Codi Penal hagués estat diferent el 2017 el judici als polítics independentistes hauria tingut un resultat diferent? Rotundament no". A parer seu, si no se'ls hagués jutjat per sedició haurien fet servir altres delictes com la rebel·lió, el frau o la desobediència. A la pregunta "no és millor que al Codi Penal desaparegui el delicte de sedició?", Costa ha respost que "és millor que hi hagi democràcia que que no hi hagi". Ha argumentat que "si es fa un exercici arbitrari del poder", des d'una visió política és preferible "que no puguin dir que els polítics independentistes han donat suport a aquest Codi Penal". "M'estimo més que no puguin dir que jo he pactat el Codi Penal que m'estan aplicant, perquè no és el meu, és el Codi Penal de l'enemic", ha reblat Costa.