“És una mesura inidònia i desproporcionada, que genera problemes deontològics, professionals i econòmics.”  Amb aquesta contundència, l’exvicepresident de la Mesa del Parlament Josep Costa qualifica la mesura del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’adjudicar-li un advocat d’ofici per al judici de la Mesa del Parlament, que presidia Roger Torrent, previst pel 5, 6 i 7 d’octubre, en un escrit presentat al tribunal aquest dimecres. Josep Costa exerceix la seva defensa en el cas de la Mesa (ho pot fer en estar col·legiat) i el TSJC va acordar aquesta mesura adduint que Costa pot no presentar-se al judici i provocar-ne la suspensió. Per Costa, aquest argument no té cap “raonament jurídic”, i pot “violentar el seu dret a la privacitat i el secret professional”.

El TSJC va tenir problemes per confeccionar el tribunal que jutjarà per desobediència al Tribunal Constitucional (TC) la segona mesa del Parlament, després que la sala 77 del TSJC acceptés les recusacions dels magistrats Jesús Maria Barrientos, president del TSJC, i Carlos Ramos, reclamat per Costa en denunciar la seva falta d’imparcialitat. Finalment, la setmana passada es va constituir el nou tribunal, format pels magistrats Carlos Mir, que serà el president i ponent, Marta Pesqueira i Francisco Segura. Cap d’ells forma part de la sala civil i penal del TSJC.

Les vulneracions de drets a Costa

En el recurs de súplica presentat al TSJC, Josep Costa exposa que en la resolució de 8 de setembre passat, el tribunal va citar que a l'empara de l’article 786.1 de la Llei d’Enjudiciament Criminal ordenava fer un ofici al Col·legi d’Advocats de Barcelona perquè nomeni un advocat d’ofici a Costa. L’argument exposat era que si Costa no es presenta al judici aquest fet no faci aturar la vista als altres tres acusats (Roger Torrent, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado) i se li designa advocat d’ofici perquè no s’al·legui indefensió. L'únic precedent és que Costa no va anar a declarar al TSJC, adduint que no reconeix el tribunal i la magistrada instructora Maria Eugènia Alegret el va fer detenir perquè hi comparegués per aquesta causa.

 Costa, però aclareix que aquest precepte legal també recull que es pot continuar el judici amb absència d’un acusat si el delicte pel qual se’l jutja no supera els dos anys de presó, com és el cas. La fiscalia demana inhabilitació pels membres de Junts i d’ERC d’aquella mesa, per permetre dues resolucions de debat no executives, el 2019. “En realitat, sembla més una decisió adoptada per a la conveniència del Tribunal, no en interès de la justícia”, afirma Costa.

No facilitar les seves dades

Costa hi afegeix que aquesta resolució és una “vulneració del dret a la lliure elecció d'advocat reconegut als tractats internacionals de drets humans”, ja que se li “imposa un advocat aliè al procés en qui pot no tenir cap confiança i que pot interferir en una defensa lletrada legítimament desplegada fins aquest moment”. És una solució de “dubtosa legitimitat” i “una decisió paternalista que només pot estar justificada en casos determinats en interès de la justícia”, manifesta Costa, que insisteix que “mai ha revelat la seva estratègia de defensa de cara al judici”. Per tot això, demana al tribunal que jutjarà la Mesa que deixi sense efecte la seva decisió d’adjudicar-li un advocat d’ofici.

 A més, Costa adverteix al tribunal que no pot facilitar dades personals seves, segons la protecció recollida en la Directiva  2016/680 del Parlament Europeu. I que a l’empara d’aquesta Directiva, manifesta la seva "oposició a tot tractament o transferència de dades d’aquest procés penal a persones alienes al mateix, i específicament a qualsevol advocat que no hagi estat lliurement designat", fet que vulneraria les previsions de la dita directiva, conclou.