Jordi Sànchez (Barcelona, 1965) presentarà aquest dissabte la seva candidatura a presidir la Crida Nacional per la República, el moviment polític que impulsa el president a l'exili, Carles Puigdemont, per afavorir un espai unitari de l'independentisme. L'expresident de l'ANC i president del grup parlamentari de JxCat, actualment a la presó de Lledoners, insisteix en una entrevista a El Nacional en apel·lar a les candidatures unitàries de cara a les properes eleccions, en particular a Barcelona, però també a les eleccions europees. Pel que fa al judici de l'1-O, assegura que no renuncia a un judici just i que, si ho és, només hi cabrà l'absolució. En qualsevol cas, en ser preguntat sobre si descarta una nova vaga de fam, assegura que no renuncia a cap via de protesta i que la vaga que va protagonitzar va aconseguir una eficàcia plena.

La Crida es va anunciar com una plataforma per garantir la unitat de l’independentisme, però ERC va deixar clar que no s’hi volia afegir i el PDeCAT ha demostrat els recels des del primer moment. Quin futur li veu?
La construcció de la unitat mai no ha estat fàcil. No ho va ser ni tan sols l’acord de Junts pel Sí. Els partits tradicionals es veuen còmodes en el seu ecosistema. El repte de la Crida és tan gran com imprescindible. Només des d’espais compartits evitarem tensions i rivalitats que avui ens debiliten en el projecte sobiranista. L’ambició de la Crida és la unitat. És el que a mi me la fa atractiva i el que li dóna sentit. És, n’estic convençut, el que la majoria de persones valoren. Si no ens en sortim en la creació d’unitat no ens en sortirem en el projecte republicà.

Quin sentit tindrà aquesta iniciativa si els partits prefereixen concórrer als comicis amb les seves pròpies sigles i no sota un paraigua comú?
Li diré al revés. Si els partits ja haguessin acordat cooperar, sumar, anar plegats i deixar de mirar-se tot el dia de reüll el projecte de la Crida no tindria sentit perquè ja no aportaria valor afegit. Seria innecessària. Tant de bo la unitat arribi i faci prescindible o innecessària la Crida.

Com s’explica la Crida en aquest context?
Venim a sumar persones, no sigles. A fer pinya i a plantejar espais de cooperació que ens permetin ser cada vegada més forts.

És com aquell que s’entesta a jugar a la ruleta russa quan té a la mà les cartes guanyadores.

El mes de maig hi haurà eleccions municipals i europees, creu que encara hi ha alguna possibilitat d’aconseguir llistes de consens?
I tant. És qüestió de voluntat i de prioritats. Fins a l’abril tenim temps. No les descartem. Cal ser pragmàtics, les llistes imprescindibles de consens les hem de fer en aquells municipis on sigui evident que anant junts guanyem i anant per separat tenim un risc gran de no estar a l’alcaldia. Barcelona és el paradigma. Ernest Maragall i Joaquim Forn en una única llista són avui imbatibles. I quan se sàpiguen els seus equips, en especial els respectius números dos, encara més. No entenc posar en risc l’alcaldia de Barcelona. És com aquell que s’entesta a jugar a la ruleta russa quan té a la mà les cartes guanyadores.

Seria poc assenyat haver vingut per sumar i contribuir a una major fragmentació

De moment hi ha cinc llistes independentistes que opten a l’Ajuntament de Barcelona. ERC, PDeCAT, la de Jordi Graupera, la CUP i la del qui era portaveu de la Crida Ferran Mascarell...
Tot es ressituarà. Seria poc assenyat haver vingut per sumar i contribuir a una major fragmentació.

Ernest Maragall encapçala de llista d’Esquerra i es parla del tàndem Forn-Artadi per a la de JxCat. Vostè demana que s’hi afegeixin a la candidatura dels republicans. N’ha parlat amb Junqueras d’aquesta possibilitat? Amb Puigdemont?
A la presó tenim llargues hores per parlar de moltes coses i per escriure.

A les eleccions europees, Junqueras encapçala la llista on figura ERC... Quina sortida proposa per trobar un consens?
El president Puigdemont es va mostrar disposat, per afavorir la unitat, a anar de segon. Bildú, soci d’ERC, va expressar que la seva opció primera era una gran coalició també al País basc. S’imagina la potència d’una llista amb totes les formacions partidàries de l’autodeterminació dels pobles, pels drets i les llibertats, sota una mateixa bandera electoral? No em sé imaginar millor proposta.

Puigdemont no ha descartat participar-hi si hi hagués una llista unitària...
La prova que l’aposta d’unitat és sincera.

Els partits cuiden el seu ecosistema, on sacrifiquen victòries col·lectives per preservar determinades comoditats

L’ha sorprès la reacció dels partits davant la proposta d’unitat de la Crida?
Lamentablement no. Els partits cuiden el seu ecosistema, on se senten còmodes i on sacrifiquen victòries col·lectives per preservar determinades comoditats.

El preocupa veure que malgrat tot el que està passant s’imposi encara el discurs dels partits per damunt de les propostes de consens?
Sí, però soc tossut. El 2015 vàrem guanyar Junts pel Sí, el gener del 2016 vàrem evitar amb la generositat de Mas i la predisposició de Puigdemont que anéssim a eleccions i la tardor del 2016 vàrem guanyar el compromís d’un referèndum, el que vàrem viure l’1 d’octubre, el moment més àlgid en la confrontació amb l’Estat. En els tres casos els partits anaven a la seva i estaven confrontats, la persistència que alguns vàrem tenir ens va fer avançar cap a l’acord i la unitat. En política hi ha partida fins al darrer segon. Cal però, voler-la jugar. Aquesta és la lliçó del que jo he viscut i l’aplicaré fins al final.

Cal resistència, generositat i sobretot cultivar l'aparició de nous lideratges

L’Estat ha aconseguit escapçar les forces independentistes i tancar els seus líders a la presó o a l’exili. Quina solució hi ha davant d’aquesta situació?
Persistència, generositat i sobretot cultivar l’aparició de nous lideratges. Tenim persones molt potents. No ens escapçaran tot el jardí.

Ha estat una bona estratègia per part de l’Estat?
A curt termini, sí. Ha estat una estratègia de l’Estat molt extrema, amb desgast i costos. Però eficaç. És evident que a l’octubre l’Estat es va veure derrotat. El cop va ser tan violent com sorprenent, ens va fer mal i desorientar. Ara bé, a mig termini la seva estratègia tan radical li passarà factura i ens farà més forts a nosaltres. Els tics autoritaris i la repressió sempre passen factura a qui les usa. Hem de confiar en els nostres valors democràtics i la fortalesa civil que tenim.

El diàleg amb l’Estat l’haurem de forçar. Si ens mantenim ferms, el guanyarem

Què poden fer els partits independentistes per sobreposar-s’hi?
Creure en la gent, escoltar-la. Pensar menys en el propi espai i liderar amb fermesa i responsabilitat. Buscant vies de diàleg i solució però no renunciant a la confrontació democràtica per guanyar el diàleg. És trist però el diàleg amb l’Estat l’haurem de forçar. Si ens mantenim ferms, el guanyarem.

De fet, la presó i l’exili sembla que no ha fet més que empitjorar els recels i diferències entre els partits...
No ho crec. A la presó hi ha en Junqueres però també en Forn. A l’exili hi ha en Puigdemont però també, la Rovira. Qui hagi volgut buscar diferències entre qui va marxar a l’exili i qui es va quedar a la presó que abans pensi el que diu.  

Com veu la relació entre Junqueras i Puigdemont?
Frustrada pels murs de la presó i la distància de l’exili.

I la seva relació amb Junqueras dins de la presó?
Cordial i permanent. Ens coneixem de fa temps. Ell sap de la meva aposta per superar divisions i jo sé del seu lideratge dintre d’ERC. 

Té capacitat per comunicar-se amb Puigdemont?
Sí, i tant. I ho faig. Per correspondència i a través de persones que fan de coloms missatgers. Malgrat això els murs i la distància també es noten.

He conformat un equip equilibrat a la Crida. Ajudarà a estabilitzar l’espai i garantir creixement al territori

Quin paper vol tenir a la direcció de la Crida? Hi ha diverses veus que qüestionen públicament la capacitat d’assumir un paper de lideratge d’una força política des de la presó o l’exili. Què en pensa?
Opto a la presidència des de la consciència que la presó impossibilita un lideratge efectiu, el que requereix 24 hores sobre 24 sobre el terreny. He conformat un equip que és equilibrat en molts sentits. Sensibilitats polítiques, espais d’influència, procedències, gènere i edat, professionals de la política i activistes o militants que no ho són, ... És un autèntic govern de la Crida que ajudarà a estabilitzar l’espai, i sobretot a perfilar futur i garantir creixement arreu del territori.  Jo acompanyaré i ajudaré en tot el que em demanin i participaré en les decisions que em requereixin. Però el lideratge serà de les 20 persones de la direcció. 

Hi ha una falta de respecte personal i institucional cap a Torra per part d’alguns adversaris polítics que fa vergonya 

Com valora la feina del president de la Generalitat, Quim Torra?
El president Torra és d’una gran honestedat i té la presidència més difícil des del restabliment l’any 1977. Cap altre dels sis presidents anteriors des de 1977 -ni tan sols el president Tarradellas en plena transició- va tenir un escenari tan políticament convuls i excepcional com té el president Torra ni van patir l’agressivitat que rep per una part de l’oposició. Hi ha una falta de respecte personal i institucional que fa vergonya per part d’alguns adversaris polítics. El Govern que presideix governa malgrat no té la majoria còmoda al Parlament. I no eludeix problemes. I en resol. I internacionalment ell sol, el president, està fent una tasca de gran valor.

El compromís de Puigdemont és tornar quan sigui investit, és un acte de gran valentia i generositat

Creu que s’hauria d’intentar investir Carles Puigdemont a distància?
El seu compromís és tornar quan sigui investit. Segur que el seu retorn ajudaria a resoldre la crisi amb l’Estat. El compromís del seu retorn és un acte de gran valentia i sobretot generositat. Quants no xiularien abans de comprometre’s com ell ho ha fet? El que no es pot és negar-li credibilitat i a la vegada no permetre-ho.

El president del Parlament demana efectivitat i no generar frustració quan se li pregunta sobre la investidura de Puigdemont a distància...
Anem a pams. No parlem de la investidura de Puigdemont si no es vol, emplacem-nos primer a tenir un nou Reglament del Parlament que posi al dia moltes procediments parlamentaris que responen al segle XX i no al XXI.

El seu nom també apareix rere el projecte polític de Junts per la República. Quin és l’objectiu d’aquesta iniciativa?
Jo no he participat en cap reunió ni tant sols he transmès opinió a Junts per la República. M’he preferit concentrar en l’impuls de la Crida. És bo especialitzar-nos en àmbits i no dispersar. Sempre he cregut un error voler estar en totes les salses. Cal assumir una responsabilitat, anar-hi a fons i confiar en la resta de persones amb les que fas acció política.

Com fa front al judici?
Amb ganes. Vaig a fer-me escoltar. En tinc ganes després de 15 mesos a la presó. I a denunciar les vulneracions de dret que l’estat ens infringeix .

Què és el que més el preocupa?
El fet de no estar en llibertat ja que limita a la pràctica el dret efectiu a la defensa.

Estan coordinades les defenses?
Absolutament. Anem a una.

No renuncio a un judici just. I si és just només hi cap l’absolució

Quina resposta ha d’haver des de Catalunya si finalment hi ha una sentències condemnatòries? Quina resposta política i al carrer?
Batallaré per l’absolució. No renuncio a un judici just. I si és just només hi cap l’absolució. Dit això, tindrem temps un cop acabi el judici per imaginar el dia després de les sentències. Centrem-nos ara, però, a exigir l’absolució.

L’eficàcia de la vaga de fam per forçar la fi del desbloqueig del Constitucional va ser plena. Un bon precedent

Es planteja tornar a posar en marxa la vaga de fam en cas que hi hagi una sentència condemnatòria, o bé durant el judici? O descarta tornar a utilitzar aquest mètode de protesta?
Lamentablement a la presó no hi ha moltes possibilitats per exercir el dret a la protesta i la denuncia política. La vaga de fam és una de les poques. Ara no està sobre la taula. Estic autocentrat en el judici. Però evidentment jo no renuncio a cap via de protesta. L’eficàcia de la vaga de fam per forçar la fi del desbloqueig del Constitucional va ser plena. Un bon precedent.

Les condicions pels pressupostos les va posar el president Puigdemont: la taula de partits

Creu que havent-hi presos i exiliats els partits independentistes poden negociant els pressupostos?
La qüestió és si hi ha condicions per avançar en la resolució política del conflicte. Els presos no podem ser el centre de la solució política. En serem una derivada. Els pressupostos no s’haurien de barrejar amb la situació dels presos. Les condicions pels pressupostos les va posar el president Puigdemont: la taula de partits.