L’Assemblea Nacional francesa, seu de la sobirania popular de França, un país que va tallar el cap dels seus monarques fa uns 230 anys, s’ha vestit de gala aquest dissabte per acollir el rei emèrit espanyol Joan Carles I, que ha rebut el Premi Especial del Jurat del Llibre Polític per les seves memòries, Reconciliació. El rei emèrit, que ha pronunciat el seu discurs al costat de Laurence Debray, coautora del llibre, s’ha felicitat per no haver fet cas dels consells del seu pare, que sempre li va desaconsellar escriure’s les seves memòries. A les “milers de pàgines” que s'han escrit sobre la seva trajectòria política i la seva vida personal “els faltaven uns centenars més, escrites en primera persona, pel mateix protagonista, aquell que podia aportar més coneixement sobre si mateix, sobre el que ha fet i per què ho ha fet. És a dir, modestament, jo mateix”, ha dit el rei emèrit en rebre avui el guardó. D’igual manera, el rei emèrit també ha reconegut debilitats i errors. “He pogut bolcar en aquestes pàgines (...) emocions, sentiments i esperances que pertanyen a la meva història personal, així com les debilitats i els errors que he pogut cometre com a ésser humà”, ha assegurat. Quan ha destacat els seus “èxits”, ha dit que ara, que viu a Abu Dhabi i veu Espanya “des de la llunyania”, és “conscient” de què “ningú és profeta a la seva terra”. Dintre dels “fets i dades” que considera “rellevants” i “dels quals em sento legítimament orgullós”, el pare de l’actual rei espanyol ha indicat que el seu “principal èxit va ser reconciliar Espanya amb si mateixa”.
“No vaig triar a l'atzar el títol de les meves memòries: 'Reconciliació'. Crec que és la paraula que resumeix millor el principal èxit de la meva vida pública: haver iniciat i fomentat la reconciliació d'Espanya amb ella mateixa, després d'una llarga dictadura i una guerra civil, portant-la a passar, de la manera més pacífica possible i en molt poc temps, a una democràcia plena”, tot passant “pàgina de la dictadura del general Franco”, ha asseverat l’emèrit des de París. La concessió del guardó a Reconciliació, una obra escrita en primera persona i en col·laboració amb l'escriptora francesa Laurence Debray, ha estat per unanimitat per un jurat independent presidit per la reputada historiadora Annette Wieviorka, especialista sobre la Segona Guerra Mundial, i integrat per una vintena de periodistes i assagistes.
A la cerimònia, Joan Carles I ha estat acompanyat per les seves filles, Elena i Cristina, així com del seu net gran, Felip de Marichalar i Borbó, i del seu assidu acompanyant Vicente García Mochales. Entre les autoritats franceses presents hi havia la presidenta de l'Assemblea Nacional, Yaël Braun-Pivet; els exprimers ministres Manuel Valls —acompanyat de la seva dona Susana Gallardo— i Elisabeth Borne, així com el secretari general de l'associació Lire la Société, Philippe Méchet, i la seva fundadora Luce Perrot, origen de l'organització del Dia del Llibre Polític a l'Assemblea Nacional, que se celebra des de fa tres dècades.
Coneixement directe davant l’“escrutini” al monarca
En el seu discurs durant la cerimònia organitzada a la Sala de Festes del Palau de Borbó, la seu de l’Assemblea Nacional francesa, el pare de Felip VI ha dit que està “entrant en una edat” en què pot permetre’s “ser molt crític amb el passat” i que, amb el seu llibre, ha volgut aportar coneixement sobre els seus 40 anys de regnat. També ha reconegut no sentir-se “aclaparat” pel present tot i que sí que ha reconegut que, “a vegades”, l’entristeix. “Ara, quan miro enrere, el present no m'aclapara, tot i que a vegades pot entristir-me. Soc conscient que ningú és profeta a la seva terra i que sempre hi haurà judicis divergents sobretot. Però sempre he tingut clar que la democràcia, el respecte als drets humans i el progrés de la societat espanyola eren els objectius pels quals volia treballar”, ha dit l’emèrit. El rei emèrit ha argumentat que el seu testimoni busca aportar un coneixement directe sobre les seves decisions, motivacions i experiències, en un context en què la figura del monarca està subjecta a un intens “escrutini” públic que ha considerat “natural”. En aquest sentit, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha etzibat que “el que ha de fer” Joan Carles és “demanar disculpes i rendir comptes per tot el que ha fet a Espanya”. L’excap de l’Estat ha aprofitat per destacar la bona acollida tant de l’edició francesa del llibre com l’èxit de la versió en castellà, la qual cosa, a parer seu, reflecteix l'interès per conèixer la visió personal dels fets.
