El rei Joan Carles I no només va estar al capdavant dels seus negocis fraudulents, sinó que també dels de la seva família. Segons ha publicat aquest dilluns El Confidencial, l'emèrit va ajudar el seu nebot Bruno Gómez-Acebo a obrir un fons de capital de risc per a inversions espanyoles als Emirats Àrabs Units, operació que no s'havia conegut fins ara.

Així es desprèn d'una carta que va enviar Gómez-Acebo, fill de la difunta germana de Joan Carles, Pilar de Borbó, l'any 2010 per donar les gràcies al seu tiet per l'interès en l'operació i on també li demana nous favors. Un d'aquests favors, segons la carta, és poder tenir accés a les principals autoritats dels Emirats

L'objectiu del fons d'inversió

En aquest cas, que se suma a totes les operacions fraudulentes de Joan Carles que s'han conegut en els últims mesos, el nebot de l'emèrit va crear el Fons d'Infraestructures Espanya-Emirats (Suaeif, per les sigles en anglès), amb l'objectiu de captar i gestionar diners d'empreses espanyoles disposades i interessades a entrar en el mercat d'infraestructures del golf Pèrsic.

Per tant, el que volia Gómez-Acebo era atraure actiu per valor d'entre 700 i 1.500 milions de dòlars per tal de finançar grans obres hidràuliques, mediambientals, sanitàries, educatives, energètiques i de transport, segons informa el mateix El Confidencial. Per atreure aquesta quantitat de diners, la societat prometia tornar fins al 15% de beneficis i, a canvi, el nebot del Rei i els seus socis s'asseguraven uns beneficis de l'1,75%.

L'entrada de Joan Carles

Fins aquest punt, la presència de Joan Carles no era necessària, però perquè Gómez-Acebo pogués portar a terme els seus compromisos necessitava que el govern dels Emirats li concedís els contractes, i per això necessitava contactes, contactes que tenia, i té, el seu tiet Joan Carles. Per això, el 7 de juliol del 2010, Gómez-Acebo va escriure al rei emèrit perquè el posés en contacte amb el govern dels Emirats i així donar-se a conèixer entre la burgesia i les altes classes del país del Golf.

D'aquesta manera, el vincle de Gómez-Acebo amb l'emèrit li va obrir les portes a l'ambaixada dels Emirats a Espanya i, a més, també li va permetre obrir una via de comunicació sòlida amb l'aleshores ministre d'Economia del país, Sultan bin Saeed al Mansoori. De fet, en la seva carta a Joan Carles, el nebot assegura que el ministre "no només em va enviar records i sinceres abraçades per a tu, sinó que em va dir que el projecte li encantava i que hauria d'haver anat a parlar amb ell des del principi. S'ha compromès personalment a impulsar des del seu costat el projecte".

No va anar com esperava Gómez-Acebo

Tot semblava un camí de roses per a Gómez-Acebo, però no va calcular que les grans empreses de l'Ibex-35 acabaven de perdre 21 milions d'euros en un fons gairebé idèntic a l'Aràbia Saudita que havia estat impulsat per la Casa Reial i que va resultar ser un fracàs absolut. Algunes de les empreses amb les quals volia contactar el nebot del rei i que estaven incloses al dossier de presentació de Gala Fund Management eren les mateixes companyies que havien fracassat en aquella primera aventura eren, per exemple Abengoa, Acciona, ACS, Adif, Enagás, Endesa, FCC, Ferrovial, Gamesa, Grupo Villar Mir, Iberdrola, OHL, Renfe, Repsol, Talgo i Técnicas Reunidas.

Aquesta nova operació fraudulenta i de tràfic d'influències del rei emèrit és un clau més en el taüt de la reputació de Joan Carles, que ja acumula tres investigacions al Tribunal Suprem espanyol i una a Suïssa. A l'Estat se l'investiga per la regularització de més de 600.000 euros de les targetes black, per un compte corrent sense declarar a l'illa de Jersey i també pels comptes sense declarar a Suïssa, el mateix cas pel qual se l'investiga al país helvètic.