És l'autor de l'article d'El Mundo que assenyalava els nou professors catalans de l'institut El Palau de Sant Andreu de la Barca, als quals va posar cara, nom i cognoms, i qui amb això va aconseguir que dilluns l'escola catalana es despertés plena de pintades que titllava de "nazis" els mestres acusats per la fiscalia d'un delicte d'odi.

Javier Negre va tornar a quedar en ridícul ahir al programa Espejo Público, d'Antena 3, quan va mirar de deixar en evidència el professor d'El Palau Josep Lluis Alcázar. Malgrat els esforços, no ho va aconseguir, i tot i que alguns diaris espanyols han intentat de donar la volta a la qüestió, se li va girar en contra.

En un intent de calmar els ànims, Negre va condemnar l'aparició de les pintades, per bé que Alcázar li va retreure que "les pintades feien servir la seva informació per provocar-nos enfrontaments al centre", i va afegir que "me n'alegro, perquè potser si abans hagués pensat que passaria això, ens hauríem estalviat la tensió que han provocat aquestes informacions".

Després de condemnar les pintades al centre, el periodista li va fer saber que "ja que persones properes al teu moviment i a la teva escola s'estan dedicant a furgar en la meva vida i en la de la meva família, jo també he volgut buscar en la seva trajectòria i m'he adonat que no és un professor neutral".

De Tunísia o de Catalunya?

A la seva investigació, Negre va trobar que el professor "ha format part de les llistes de la lluita internacionalista, un moviment trotskista, integrat a la CUP, les joventuts del qual el que fan és assenyalar i posar a la diana regidors del PP, del PSC i de Ciutadans" i, el que a ell li va semblar pitjor —i és el que el posa en evidència—, és que li va fer saber que "tinc un cartell d'una conferència de 'Suport als processos revolucionaris al món àrab', on vostè va participar com a convidat dels CDR, Comitè de Defensa de la República. És veritat?".

L'articulista d'El Mundo feia preguntes sense parar a Alcàzar i no el deixava respondre, motiu pel qual la conductora del programa li va haver de cridar l'atenció uns quants cops perquè deixés parlar el professor. Quan finalment va poder respondre, li va recriminar que "vostè ho confon" perquè, va assegurar, "no deu saber que aquests CDR són els Comitès de Defensa de la Revolució de Tunísia", al mateix temps que li va fer saber que "em van convidar a donar suport al poble de Tunísia contra una dictadura, sí senyor, contra la dictadura de Ben Ali".

I va seguir: "Quan vostè veu CDR, es descompon. Aquests CDR no són els CDR d'aquí perquè, a més, aquest cartell té més d'un any", li va explicar Alcázar. Però Negre, mantenint-se en el seu relat, va continuar insistint que "el seu partit, o el partit de què ha format part, està a l'òrbita de la CUP, que és un partit que assenyala i humilia regidors pel simple fet de ser constitucionalistes. Vostè no pot venir aquí a fer classes d'ètica i dir que els mitjans assenyalen", continuava l'articulista.

Tornada al franquisme

Fent-se creus del que estava sentint, el professor d'El Palau va lamentar que el periodista "vol desviar l'atenció", i li va retreure que amb comentaris i actituds com els seus es demostra que "això és el franquisme" i que els separatistes "ara som rojos i matons".

Però Negre, sense baixar del burro, va continuar utilitzant l'argument de la fiscalia i va deixar anar al professor que "no hauríem arribat en aquest punt si la professora d'anglès, aquell dia, s'hagués dedicat a conjugar el verb to be, val? No a parlar del procés".

Com que encara no hi ha hagut judici —i, a més, el govern de Mariano Rajoy no vol facilitar a ningú l'informe sobre el presumpte cas d'odi a l'institut El Palau de Sant Andreu de la Barca—, Alcázar no se'n va poder estar i va deixar anar amb ironia que "molt bé, la presumpció d'innocència", perquè, va lamentar, "vostè ja l'ha condemnat".

"Per què neguen l'informe que dona el govern espanyol a través del 155?", li pregunta el professor, al mateix temps que Negre torna al principi de la conversa i es torna a deixar en ridícul, quan insisteix que "estic esperant que em passin l'informe i també el dels CDR de Tunísia, perquè no sabia que a Tunísia també hi havia comitès de defensa". Alcázar, donant-ho per perdut, li repeteix que "és casualitat que es s'anomenessin CDR" i, com si es tractés d'un nen petit, acaba dient: "Algun dia l'hi explicaré".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat