La venda del Grupo Zeta és la història que mai s’acaba. L’acord al que fa menys de dues setmanes havien arribat Zeta i Mediapro, l’empresa de serveis audiovisuals, ha quedat paralitzat a falta d’alguns detalls, segons tres fonts coneixedores de la negociació que no volen ser identificades. Jaume Roures, l’administrador de Mediapro, que reconeix aquesta circumstància a El Nacional, manté, però, la seva oferta. “Em diuen que hi ha una proposta millor. No em diuen de qui, esclar. Nosaltres hem fet una oferta i continuarem endavant”. L’empresari audiovisual ja va explicar dijous passat que “hi ha molts poders fàctics que no veuen amb bons ulls aquesta operació”.

El seu argumentari és senzill. D’una banda, la proposta de Mediapro “és raonable i la millor que hi ha sobre la taula, tant per a Zeta com per als bancs [als que Zeta deu 99 milions d’euros]. No poden existir ofertes millors que la nostra perquè cap de les empreses que fins ara s’han mogut al voltant de l’operació les pot sostenir”. D’altra banda, afegeix, “no puc pensar que els bancs actuaran contra els seus accionistes. No és raonable i no hauria de ser viable”.

Grupo Zeta no ha respost a les preguntes d’El Nacional.

"Decideixen els bancs"

El grup mediàtic es va posar a la venda l’estiu del 2017, un cop reestructurat el deute de 99 milions d’euros amb un grup de deu bancs, entre ells Santander —el més exposat—, CaixaBank, Sabadell, BBVA i altres. El passat desembre, després d’incomplir el pagament d’un primer tram de nou milions, el propietari de Zeta, Antonio Asensio Mosbah, va demanar una quitança del 50% que els bancs creditors no han descartat.

El soci gestor de Mediapro ho té clar. “Al final, els que decideixen són els bancs als que Zeta deu diners. Ningú fa bogeries amb els diners ¿no? S’han de justificar. Els bancs no poden regalar el deute, ni perdonar-lo, perquè ho han de justificar davant dels accionistes”, insisteix.

Mediapro negocia amb Zeta des de fa mesos. La seva oferta són 55 milions d’euros, 50 per resoldre el deute —si s’accepta la quitança—, i 5 pels actius de Zeta, segons les esmentades tres fonts. Zeta edita sis diaris d'informació general i dos d'esportius (El Periódico de Catalunya, Sport…), 44 gratuïts; quinze revistes (Cuore, Woman...) i 50 publicacions d'empresa.

Roures no vol definir els plans per al Grup Zeta. “Solucions màgiques no n’hi ha. Però nosaltres tenim un desenvolupament digital i una estructura comercial que Zeta no té i ells unes plataformes de continguts que Mediapro no té. Som molt complementaris”.

Una oferta i mitja

Només es coneix una altra oferta viva per Zeta, la de Prensa Ibérica, grup multimèdia amb seu a Barcelona, que ofereix 35 milions, segons eldiario.es. Aquesta proposta obligaria als bancs creditors a una quitança d’entre el 65% i el 85% del deute, en funció de la part destinada a pagar els actius en mans d’Asensio.

Un altre postor conegut s’ho mira des de principis d’aquest gener: Henneo, grup encapçalat pel diari Heraldo de Aragón. Un executiu d’aquesta companyia, però, hi treu ferro i descriu la seva relació amb Zeta com a “converses informals”. Vocento, un altre grup mediàtic, també va interessar-se pel dossier Zeta, però va descartar-ne la compra a principis de l’estiu del 2018. Prisa, l'editora d'El País, també va considerar la compra i ho va deixar estar.

Abans que apareguessin aquests dos grups, cap al setembre passat, Zeta va obrir un procés de propostes de compra que no devia anar massa bé perquè a l’octubre van tornar a contactar a Mediapro.

Interferències

De fet, cap de les tres companyies esmentades —ni cap altre grup mediàtic espanyol— pot fer ombra a Mediapro, que el 2017 va facturar 1.649 milions d’euros i va fer beneficis de 145 milions. Vocento va facturar 423 milions i 18 milions de beneficis; Prisa 1.170,7 milions de facturació i 105,7 de beneficis, Prensa Ibérica, 175 milions de facturació i 2,3 milions de beneficis; Henneo 128,6 milions de facturació i pèrdues d'explotació de 692.172 euros. El mateix Roures planteja la qüestió més calenta: “Em pregunto d’on surt el finançament d’aquesta nova oferta”.

Sobre les “forces fosques” a què atribueix el bloqueig de l’operació, no les identifica. “Nosaltres no ens belluguem massa en aquest món, però estem atents. Sé que s’han fet crides a que això [l’adquisició de Zeta per Mediapro] no passi, però no sé si aquestes interferències tenen origen polític o empresarial”, diu a El Nacional.