Ja hi ha data per a l'opinió de l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la immunitat de Carles Puigdemont, que el juny ja va ser ajornada. Segons consta en el calendari del web del tribunal europeu, el polonès Maciej Szpunar publicarà les seves conclusions sobre el recurs de cassació presentat el 2023 per Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí el pròxim dijous 4 de setembre. En aquest recurs, els aleshores eurodiputats de Junts van demanar a la cort que anul·lés una sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) relativa a la retirada de la seva immunitat parlamentària.
El TJUE té sobre la taula una demanda dels tres eurodiputats contra el Parlament Europeu per la seva decisió el març del 2021 de retirar-los la protecció a petició del Tribunal Suprem, que els volia jutjar per sedició, malversació i desobediència en el cas de l'1-O. Tots tres van impugnar la decisió davant dels tribunals de la UE, denunciant diverses irregularitats en el procediment. Si bé ja no són eurodiputats, la demanda continua a Luxemburg.
Un cas que ve de lluny
El cas del suplicatori va generar controvèrsia entre el 2020 i el 2021, en el marc del tercer intent d'Espanya d'extradir Puigdemont, Comín i Ponsatí, que residien a Bèlgica. El procés a l'Eurocambra va estar marcat per la dimensió política del cas i l'expectació mediàtica, ja que en aquell moment la retirada de la immunitat era un pas clau per a l'entrega del president a l'exili. El 5 de juliol del 2023, el TGUE va donar la raó al Parlament Europeu en la seva decisió de retirar-los la protecció parlamentària.
Aleshores, el tribunal va dir que l'Eurocambra no havia d'analitzar la "legalitat" del procés judicial iniciat a Espanya per prendre la decisió, ja que "aquesta qüestió és competència exclusiva de les autoritats nacionals". Per tant, el Parlament Europeu no va incórrer en cap error quan va concloure que "l'esmentat procés judicial no es va incoar amb la intenció de danyar l'activitat dels diputats".
La situació actual
La sentència va avalar que l'Eurocambra els retirés la immunitat, tenint en compte que els fets que els imputava la justícia espanyola s'havien comès el 2017, abans d'haver adquirit l'escó com a eurodiputats. És a dir, en un moment que aquesta condició era "hipotètica". Els jutges també van rebutjar l'argument dels líders independentistes que el Tribunal Suprem no és el competent per demanar el suplicatori. En aquest context, va ser el 15 de setembre del 2023 quan Puigdemont, Comín i Ponsatí van presentar el recurs en qüestió al TJUE, sobre el qual l'advocat general es pronunciarà dos anys després. Tot i que les decisions dels advocats generals no són vinculants, la cort europea les té en compte en un 80% dels casos.
Ara, cap dels tres és eurodiputat i la situació ha canviat. El jutge instructor del Suprem Pablo Llarena s'ha negat a aplicar l'amnistia tant a Puigdemont com a Comín, contra els qui manté les ordres de detenció nacionals per malversació. Tots dos continuen a l'exili, i Llarena no ha reactivat les euroordres. Per la seva banda, Ponsatí va tornar a Catalunya el març del 2023, després de la derogació del delicte de sedició. Com només quedava l'acusació de desobediència, ja no s'exposava a entrar a la presó. La fiscalia vol que se li apliqui l'amnistia, però l'exconsellera continua pendent de judici. En qualsevol cas, la decisió del TJUE sobre el suplicatori no tindrà implicacions sobre la situació judicial ni de Puigdemont ni de Ponsatí. És diferent el cas de Comín, que va tornar a ser elegit eurodiputat en les últimes eleccions europees, però l'Eurocambra no el reconeix perquè no ha jurat la Constitució. Aquest és un altre cas en mans dels tribunals europeus.