Més d'un any després de les eleccions europees del juny del 2024, el Tribunal Suprem ha desestimat el recurs contenciós administratiu interposat per Toni Comín contra la decisió de la Junta Electoral Central de deixar temporalment buit el seu escó al Parlament Europeu per no haver anat al Congrés a jurar o prometre la Constitució espanyola. Comín es troba a l'exili, a Bèlgica, des del novembre de 2017. Segons la JEC, havia de comparèixer l'1 de juliol a la Cambra Baixa, però com que no s'hi va presentar, perquè hauria estat detingut en el seu retorn a l'Estat, perquè encara no se li ha aplicat l'amnistia, ni a ell ni a Carles Puigdemont ni Lluís Puig, l'organisme va decidir deixar temporalment buit l'escó, una decisió a la qual va recórrer Comín. Concretament, l'eurodiputat electe va demanar al Suprem que plantegés una qüestió prejudicial davant el TJUE al·legant que la JEC el volia privar "il·legalment" de la seva condició de diputat per motius polítics.
El Suprem ha desestimat ara aquest recurs i es remet a una sentència prèvia en la qual s'afirma que la conseqüència de no acatar la Constitució ve establerta per una llei orgànica que preveu que se suspenguin les "prerrogatives dels electes" fins que aquests no jurin o prometin la constitució. "Els electes recuperaran la seva plenitud al mateix moment que presentin l'acatament", afegeix. Anant més enllà, el Suprem també adverteix que "jurar o prometre la Constitució no implica l'adhesió ideològica als principis i valors d'aquesta, sinó respecte als procediments que s'hi preveuen".
Comín, cap de llista en les darreres europees
Comín va ser el cap de llista de Junts i Lliures per Europa després que Puigdemont optés per presentar-se a les eleccions al Parlament. En les eleccions europees del 2019, encara amb un marcat context de repressió contra l'independentisme, Junts va aconseguir tres escons, el del president a l'exili, el de Comín i el de Clara Ponsatí, tot i que la relació amb l'exconsellera d'Educació durant el Govern de l'1 d'octubre va acabar trencada en bocins. A les eleccions a les quals es va presentar com a cap de llista, Comín va aconseguir 430.000 vots al país, quedant en segona posició i lluny del PSC, però per davant d'ERC. Amb tot, els republicans, amb Diana Riba al capdavant, van aconseguir tres escons per a la seva coalició Ara Repúbliques, en presentar-se conjuntament amb dos partits a l'alça als seus territoris, com són EH Bildu al País Basc i el BNG a Galícia.