Nou pronunciament judicial en relació amb l'anomenat Catalangate, l'espionatge a líders independentistes catalans per part de l'Estat amb el programari espia Pegasus. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, ha inadmès la demanda de l'expresident de la Generalitat Quim Torra i de l'exvicepresident de la Mesa del Parlament Josep Costa per l'espionatge amb Pegasus. El motiu és que encara no s'han exhaurit tots els recursos “domèstics”, en referència al fet que encara no s'ha pronunciat sobre la qüestió el Tribunal Constitucional espanyol.
La demanda contra Espanya davant el tribunal d'Estrasburg la van posar Torra i Costa a principis d'any, al·legant una “vulneració massiva de drets humans”. Era la primera demanda sobre el Catalangate que arribava a Estrasburg. Els dos demandants havien exhaurit totes les vies judicials a Espanya i, a l'espera del posicionament del Tribunal Constitucional, afirmaven que mentre que a l'Estat no tenien “cap perspectiva de trobar-hi justícia”, les “poques victòries sempre han vingut des d'Europa”, per la qual cosa esperaven trobar-hi “un judici just”.
Torra i Costa van plantejar davant del TEDH quatre vulneracions de drets fonamentals: el dret a una tutela judicial efectiva, al·legant que cap tribunal ha volgut atendre la seva demanda; la vulneració de drets fonamentals perquè amb el programari Pegasus va infectar els seus mòbils quan eren càrrecs públics, però també van afectar la seva vida privada; la vulneració de drets fonamentals en abstracte per una legislació “no respectuosa amb els drets humans”; i, finalment, la vulneració de drets polítics.
Sobre la resolució del TEDH, que ha avançat aquest dimecres al vespre VilaWeb, ja s'ha pronunciat Josep Costa, qui en una piulada ha defensat que per a aquesta qüestió “no cal esgotar els recursos interns” i ja ha avançat que insistiran: “Ho tornarem a presentar, però qui els entengui que els compri”, ha apuntat. Tanmateix, aquest no és el parer del jutge que signa la resolució, l'hongarès András Jakab. Així que els dos exmandataris catalans hauran de tornar a intentar-ho quan el Tribunal Constitucional s'hagi pronunciat.
Espiats entre el 2019 i el 2020
El president Torra va patir vuit infeccions d'SMS al seu mòbil entre abril i juny 2020, segons el grup Citizen Lab, que el 2022 va destapar que 65 persones del món independentista havien estat espiades amb els programaris Pegasus i Candiru. En el cas de Costa, va ser espiat el 2019, també quan tenia un càrrec públic al Parlament. Les infeccions als mòbils les van patir diversos càrrecs d'Esquerra Republicana, Junts i l'ANC, i han estat ratificades pels Mossos d'Esquadra. “És el cas més gran d'espionatge en un suposat estat democràtic, i no pel que hem fet, sinó pel que som”, va denunciar Costa quan es va conèixer tot.