El president Artur Mas no es dona per vençut en la seva lluita judicial contra els dirigents del PP que van ordenar espiar-lo i calumniar-lo. Mas ha presentat un recurs a l’Audiència de Barcelona perquè ordeni al titular del jutjat d’instrucció 31 de Barcelona que admeti la querella que va presentar, el maig passat, contra la cúpula del Ministeri de l’Interior del govern espanyol del PP, els exdirectors del CNI i dels titulars del programari Pegasus, NSO, per haver difós informació falsa contra ell i espiar-lo. El magistrat, a qui va recaure la querella, va rebutjar-la, el juliol passat, sense argumentar-ho. El jutge només cita l’informe del fiscal, que indica que la querella ha d’anar a l’Audiència Nacional perquè els fets denunciats són de quan Mas era president de la Generalitat, del 2010 al 2016, i per tant pot haver-hi un delicte competència d’aquest tribunal que és el dirigit contra les institucions de l’Estat, en el qual s'inclouen tots els càrrecs de presidents autonòmics. La querella de Mas va dirigida contra l'exministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, l'exdirigent del PP, María Dolores de Cospedal, I tretze persones més.
El penalista Jordi Pina, en nom de Mas, ha presentat el recurs, al qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest dimarts. Hi raona que és competència dels jutjats de Barcelona, ja que els fets van passar en aquesta ciutat, “com també reunions entre polítics i policies”, fent referència a la líder del PP català, Alícia Sánchez- Camacho, que demana al comissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo, espiar a polítics catalans i persones destacades com ara Jaume Giró, que llavors no tenia cap càrrec polític, en una conversa del 6 de novembre de 2012, guardada i difosa pel comissari. En l’escrit, Pina reitera que aquesta acció contra Mas i altres polítics, com el llavors alcalde Xavier Trias, van ser ratificats per Villarejo i Marcelino Martín Blas, en la nova comissió d’investigació del Congrés dels Diputats, a més d’aportar documentació.
Dret de tutela judicial vulnerat
El penalista critica que el jutge Luis Martínez Duran ha fet una “fonamentació escassa per no dir lacònica”. Hi afegeix que ha vulnerat el dret de tutela judicial del president Mas, ja que -segons la jurisprudència i resolucions citades- l’instructor ha d’iniciar la investigació fins que es resolgui la competència del cas, però el que ha fet és donar-li carpetada i convidar l’expresident de la Generalitat a presentar-la a l’Audiència Nacional.
A més, cita el precedent de la investigació del president Pere Aragonès, causa que continua oberta pel seu espionatge amb Pegasus, i n’acusa directament al CNI. El fiscal de Delictes Informàtics també va apostar que el suposat espionatge del president republicà era competència de l’Audiència Nacional, ja que va patir-los quan era vicepresident del Govern, i per tant “un alt organisme de la Nació”. L’Audiència de Barcelona, però, va donar la raó a l’advocat d'Aragonès, Andreu Van den Eynde, i la causa està a punt de tancar-se en un jutjat de Barcelona.
En la querella s'inclouen un ampli llistat de delictes: organització criminal, falsedat documental, malversació de fons públics, descobriment i revelació de secrets, i altres delictes contra els drets fonamentals i llibertats públiques, fent referència als delictes d'odi perquè "es va usar informació il·legítima o falsa amb la finalitat de desacreditar i menystenir el president Mas i altres dirigents del moviment independentista català".
Finalment, Pina precisa que amb l’arxivament del cas es vulnera el dret a jutge predeterminat per la llei, i per tot això demana a l’Audiència de Barcelona que revoqui la negativa de la querella i que ordeni investigar-la.