La investigació del cas Plus Ultra, que esquitxa l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero per possibles delictes de blanqueig de capitals, organització criminal i tràfic d’influències, està posant el focus especialment en la seva secretària personal, María Gertrudis Alcázar, pel paper que hauria tingut en l’operativa diària de la trama que presumptament va gestionar el polèmic rescat públic de l’aerolínia. Més enllà d’un simple perfil administratiu, les interlocutòries judicials la descriuen com una figura rellevant dins l’entramat de societats, contractes i pagaments articulat des de la mateixa oficina de Zapatero. Aquest fet eleva la seva importància en la causa més enllà del que, en altres circumstàncies, podria considerar-se una tasca merament burocràtica. Així, el paper de Gertrudis Alcázar, la fidel i lleial secretària personal i persona de màxima confiança de Zapatero, que porta més d’un quart de segle al seu costat, i l’ha acompanyat al llarg de tota la seva trajectòria política, es perfila com una peça clau en la investigació contra el seu cap. Els agents de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional consideren que la secretària de l’expresident espanyol —i especialment el seu telèfon mòbil— podria contenir informació decisiva sobre els moviments presumptament irregulars que s’atribueixen a l’exdirigent socialista. 

El jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama detalla al llarg de 85 folis el que considera “indicis racionals de criminalitat” contra l’exlíder del PSOE i la resta d’investigats, que acredita per “múltiples evidències”. El magistrat divideix l’estructura de la presumpta organització criminal en tres nivells. Al capdamunt hi situa Zapatero com a “nucli decisor i estratègic de la xarxa”, és a dir, la figura política que hauria donat l’impuls i el suport necessari perquè es materialitzés el rescat públic de 53 milions d’euros a Plus Ultra, en un context de presumpta captació irregular de fons europeus i d’ús de la figura d’“expresident” com a aval davant empresaris que buscaven finançament. 

En un segon nivell apareixen persones considerades de confiança directa de l’expresident, con Julio Martínez Martínez, Julito, descrit com el seu amic i col·laborador, propietari de l’empresa Análisis Relevante SL, a través de la qual facturava a Plus Ultra i que abonaria els honoraris a Zapatero com a consultor, i a l’empresa de les filles de l’expresident per treballs de màrqueting. Aquest nivell de la trama actuaria com a capa d’intermediació i enllaç amb els clients empresarials (entre ells Plus Ultra i els seus socis), gestionant contractes, emissions de factures, societats instrumentals i el flux de diners entre la xarxa i la companyia. En aquest nivell també figura Aarón Fajardo, considerat l’home de Zapatero a Veneçuela. El jutge els descriu com les figures que connecten l’estratègia política amb l’operativa financera: no se situen al vèrtex de la presumpta estructura, però sí en posicions clau per executar-ne el funcionament. 

És en el tercer nivell, el de l’operativa concreta i quotidiana, on apareix la secretària de Zapatero. Els informes de la Guàrdia Civil i les interlocutòries judicials la situen, juntament amb altres col·laboradors -com l’empresari Cristóbal Cano, mà dreta de Julio Martínez Martínez-, com una de les persones encarregades de la gestió diària de la presumpta xarxa. Gertru, com la coneix afectuosament Zapatero, és assenyalada com una peça “essencial” en la presumpta trama corrupta. Segons consta en la interlocutòria del jutge Calama, la secretària “exerceix un paper operatiu essencial dins d’una xarxa organitzada orientada a l’exercici il·lícit d’influències”. Segons els investigadors, hauria contribuït a portar a la pràctica les decisions adoptades en els nivells superiors de l’estructura. Aquesta capa és la que hauria materialitzat les ordres: enviava correus, organitzava documentació, registrava pagaments i coordinava contractes i societats —incloses estructures offshore com la de Dubai— que presumptament servien per canalitzar els diners rebuts dels clients. Precisament per aquest paper en l’operativa quotidiana de la xarxa, la interlocutòria atorga una rellevància especial a la secretària. El jutge la situa més enllà d’un perfil administratiu aparentment neutre i la descriu com una baula funcional dins de la presumpta organització criminal: el nexe que hauria ajudat a connectar les decisions polítiques amb els fluxos de diners i els contractes ara analitzats per un possible delicte de blanqueig de capitals.

La UDEF està analitzant tot el material requisat i copiat durant el registre al despatx de Rodríguez Zapatero, on va fer bolcats dels discs durs dels ordinadors de l’expresident i la seva secretària, va clonar les bústies de correu electrònic, es va endur agendes, llibretes, documents i anotacions manuscrites, a més d’intervenir el telèfon mòbil de Gertrudis Alcázar, on esperen poder trobar informació molt rellevant pel cas. La policia, fins i tot,  li va practicar un registre corporal per assegurar-se de què no destruïa cap prova. L’anàlisi dels correus intervinguts per la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional assenyala que la secretària, en coordinació amb Cristóbal Cano i “seguint instruccions directes” de l’expresident espanyol, hauria participat activament en la generació de facturació fictícia. Segons la investigació, aquesta operativa incloïa l’acord sobre conceptes, imports i períodes temporals de factures que, presumptament, no responien a cap servei real prestat.