El titular, que podria interpretar-se com una pregunta amb un "per què" inicial, és sens dubte peculiar si unim la interlocutòria número 40/2014 de la Sala Penal de l'Audiència Nacional amb les opinions aprovades pel Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària en el seu 101 període de Sessions de l'Assemblea General de l'ONU. L'activista sahrauí Hussein Bachir Amadour, nascut el 3 de gener de 1991 i resident a Al-Aaiun, va ser expulsat de l'Estat espanyol al Marroc, concretament a Marràqueix, el 2019, pel Ministeri de l'Interior dirigit per Fernando Grande-Marlaska. I, el ministre, en la seva etapa com a jutge del Tribunal Suprem, va constatar només cinc anys abans que "Espanya ha de protegir" els sahrauís i que l'Estat "continua sent la Potència Administradora del Territori".
Però, tal com s'ha fet al llistat al qual ha tingut accés ElNacional.cat sobre els 32 activistes sahrauís que es troben en presons marroquines, en aquest punt cal destacar el cas d'Amadour, que va ser extradit per l'Estat espanyol fins a Marràqueix i porta tancat sis anys, d'una pena total de dotze que li van imposar la justícia i autoritats del regne alauita. El seu cas va ser àmpliament difós, tot i que fa uns mesos, el passat 26 de febrer, es va conèixer la posició del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides al respecte, especialment des que a finals de l'any passat un grup de sahrauís fos retornat a bord d'un avió d'Air Europa des de l'aeroport de Madrid-Barajas fins a la ciutat de Marràqueix. El mateix lloc al qual va aterrar l'activista estudiantil condemnat a més d'una dècada entre reixes acusat de participar en l'atac i assassinat d'un alumne marroquí durant les campanyes d'autodeterminació del Sàhara Occidental a les universitats d'Agadir i Marràqueix.
Lanzarote, Las Palmas i presó després de Marràqueix
Amadour va arribar a les Canàries, concretament a l'illa de Lanzarote, el passat 11 de gener de 2019 en una pastera, de manera irregular. El jove activista, que hauria participat en les esmentades campanyes d'autodeterminació del Sàhara, volia escapar del suposat assetjament i persecució de les autoritats marroquines. Això, precisament, per haver participat en aquestes protestes de reivindicació d'un territori clau per al Marroc i que encara es troba pendent de descolonització per part de l'ONU —organisme que considera Espanya com la potència administradora del territori, tal com es va acollir l'Audiència Nacional el 2014 a la interlocutòria de Marlaska. Però l'estudiant sahrauí, malgrat que assegura que va demanar asil polític al Jutjat d'Instrucció número 4 d'Arrecife (Las Palmas), va acabar sent deportat ràpidament i en pocs dies a Marràqueix.
El jutge que instruïa el cas va ordenar el seu ingrés al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de Hoya Fría, a Tenerife. Tot i que, pel que sembla, va ser escortat fins a Las Palmas per funcionaris del Ministeri de l'Interior i se'l va retornar al Marroc. Un cop allà, va acabar tancat a la presó d'Ait Melloul 1, on l'any 2023 va estar més d'un mes en vaga de fam com a "mostra de rebuig de la política de discriminació de l'administració penitenciària marroquina i la privació dels seus drets més bàsics". Porta sis anys entre reixes i ara les Nacions Unides, després de transmetre una comunicació al govern espanyol, a la que va respondre el 29 de juliol de 2024, i una altra al del Marroc, contestada el 25 d'octubre de l'any passat, ha considerat, mitjançant el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària del Consell de Drets Humans, que "les violacions pel Marroc dels drets del Sr. Al-Bashir Ibrahim a un judici imparcial i a les degudes garanties processals són de tal gravetat que fan que la privació de llibertat sigui arbitrària i, per tant, corresponen a la categoria III".
D'altra banda, el mateix Grup de Treball, en el punt 93 de la categoria III, considera que "el govern marroquí no ha demostrat prou les mesures adoptades per investigar la veracitat d'aquestes al·legacions i garantir que no es va utilitzar en el procés judicial cap informació obtinguda mitjançant maltractaments o tortura". També destaca que el pres no firmés l'atestat policial. Per això, en la decisió final assegurava que la privació de llibertat era "arbitrària" i demanava, ateses les circumstàncies del cas, que Amadour fos posat "immediatament en llibertat" i se li concedís el "dret efectiu a obtenir una indemnització i altres tipus de reparació, de conformitat amb el dret internacional". A més, va sol·licitar una investigació exhaustiva i independent a l'Executiu marroquí per esclarir les circumstàncies sobre la privació arbitrària de llibertat del jove activista sahrauí.
Presó i devolucions al Marroc de sahrauís
Han passat diversos mesos des d'aquesta declaració i la situació d'Amadour és la mateixa. Segueix a la presó, on ja ha complert la meitat de la condemna. Curiós és, almenys recordar, que Interior sota la direcció de Marlaska va ser el que el va retornar al Marroc amb rapidesa, quan només un lustre abans, el ministre va advertir en una interlocutòria redactada com a jutge de l'Audiència Nacional que l'Estat espanyol té l'obligació de "donar protecció, fins i tot jurisdiccional" als ciutadans sahrauís "contra tot abús". Però en els últims set anys, pràcticament, pocs casos s'han donat en els quals els sahrauís —que Espanya considera apàtrides— no hagin estat repatriats al Marroc, la qual cosa en molts casos suposa condemnes susceptibles de ser qüestionades per acusacions que van més enllà de l'activisme per l'autodeterminació del Sàhara Occidental.