L’impacte d’un dron rus contra un edifici residencial a la ciutat romanesa de Galati ha provocat una onada de condemnes internacionals i ha tornat a elevar la tensió entre Rússia i els països de l’OTAN. L’atac, que ha causat dos ferits lleus i l’evacuació de desenes de persones, és considerat un incident especialment greu perquè afecta directament el territori d’un estat membre tant de la Unió Europea com de l’Aliança Atlàntica.
El dron ha impactat durant la matinada contra la desena planta d’un bloc de pisos situat prop del Danubi, molt a prop de les fronteres amb Ucraïna i Moldàvia. L’explosió de la càrrega hauria provocat un incendi i obligat a evacuar una setantena de residents. Tot i que en altres ocasions drons relacionats amb la guerra d’Ucraïna havien entrat o caigut en territori romanès, mai fins ara havien colpejat un edifici habitat.
La reacció de Romania
Davant la gravetat dels fets, el govern romanès ha anunciat que prendrà “mesures proporcionades” i ha reclamat a l’OTAN més sistemes de defensa antiaèria per reforçar la seguretat del país. El president romanès, Nicușor Dan, va assegurar que es tracta d’un episodi “sense precedents” que requereix una resposta coordinada a escala nacional i internacional.
La reacció de les institucions europees no s’ha fet esperar. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va advertir que “la guerra d’agressió de Rússia ha traspassat una nova línia”, mentre que el president del Consell Europeu, António Costa, va expressar el seu suport a Romania i va qualificar l’actuació russa de “temerària i irresponsable”.
També la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, va condemnar amb contundència els fets i va considerar que l’impacte del dron representa “una greu violació de la sobirania romanesa i de l’espai aeri europeu”. Segons Kallas, Rússia fa temps que ha deixat de respectar les fronteres internacionals.
L'OTAN denuncia la "imprudència" de Moscou
Des de l’OTAN, la portaveu Allison Hart va denunciar “la imprudència” de Moscou i va reafirmar el compromís de l’Aliança de reforçar les seves defenses davant amenaces com els drons. L’organització militar segueix amb preocupació l’augment dels incidents prop de la frontera oriental europea des de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna.
Diversos governs europeus també han reaccionat ràpidament. El primer ministre britànic, Keir Starmer, ha definit d’incident com una “greu violació de l’espai aeri de l’OTAN”, mentre que la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, el va descriure com un “acte gravíssim” que posa en risc la seguretat europea.
El canceller alemany, Friedrich Merz, ha afirmat que l’episodi demostra “la voluntat de Rússia d’escalar el conflicte”, i França ha anunciat la convocatòria de l’ambaixador rus a París per protestar formalment pels fets. El ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, també ha condemnat la incursió i va reiterar el suport d’Espanya a la seguretat europea i a Ucraïna.
Portugal, Letònia, Lituània i Estònia s'han sumat igualment a les condemnes, alertant del risc creixent que la guerra ucraïnesa acabi afectant directament països membres de l’OTAN. Els estats bàltics, especialment sensibles a l’amenaça russa, han insistit que aquests incidents no poden normalitzar-se. Fins i tot Hongria, tradicionalment més pròxima a Moscou, ha condemnat l’atac. El primer ministre Péter Magyar ha defensat la necessitat de mantenir la unitat entre els països europeus i l’OTAN davant l’augment de la tensió al continent.
Mentrestant, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha ofert suport a Romania i va reclamar noves sancions contra Rússia. Segons el dirigent ucraïnès, Moscou ha de percebre que aquest tipus d’accions tenen conseqüències polítiques i econòmiques importants.