El Parlament dona per tancat el capítol de la situació de les residències durant la pandèmia. Però ho ha fet amb un dur regust amarg. El grup de treball encarregat d'investigar els motius de l'elevada xifra de residents morts durant el crític episodi sanitari del 2020 ha presentat aquest dimecres les seves conclusions. Un text que s'ha redactat després d'una vuitantena de compareixences (40 presencials i 48 per escrit), 10 sessions de treball i 23 peticions de documentació, i que ha situat la cambra catalana a l'avantguarda de la recerca d'explicacions, ja que cap altra seu parlamentària a l'Estat ha elevat l'esclariment dels fets a aquest nivell. El document s'ha aprovat amb els vots favorables d'ERC, Junts i el PSC, però en canvi ha rebut l'oposició de la CUP i els comuns. Fora de la cambra, familiars també han evidenciat el seu rebuig.
El motiu és senzill: consideren que l'informe no és prou extens ni esclaridor. El document assumeix que va haver-hi errors en la gestió de la covid a les residències de gent gran. De fet, el Departament de Salut va xifrar en 4.566 els residents que van morir a causa de la pandèmia en les residències fins al juny de 2022, una xifra que supera els 8.000 si es tenen en compte aquelles que van morir en hospitals. Segons el document, l'alta incidència mortal en aquests espais es deu a la falta de mitjans i personals, al desconeixement sanitari i la descoordinació, i a la deficiència de les inspeccions. "Molts dels errors comesos van ser conseqüència de la falta d'informació científica i del fet de no disposar d'estructures preparades i protocols clars per actuar en una situació de pandèmia", revela el text.
Una de les qüestions centrals de l'informe fa referència a la derivació de residents a hospitals, un moviment que en moltes ocasions no es va fer i va provocar el col·lapse de les residències amb desenes de morts. El text revela que les derivacions hospitalàries van ser "desiguals" entre malalts, però s'escuda argumentant motius sanitaris. "Les decisions es van prendre seguint criteris mèdics", remarca. "Ara bé, la tensió del sistema sanitari i la falta de coordinació amb el residencial van provocar un accés desigual als centres hospitalaris", acaba reconeixent. Els residents que no van ser derivats van acabar confinats a les seves habitacions, on van morir. Això va provocar "conseqüències físiques i psicològiques" per a les mateixes víctimes i també els familiars, que en algunes ocasions van veure "vulnerat" el seu dret a la informació sobre l'estat de salut de les persones malaltes.
Crítiques per amagar els culpables
Un dels motius que ha generat més crítiques entre alguns partits i familiars i professionals és el fet que les conclusions de la investigació no responsabilitzen ningú de la crítica situació viscuda a les residències en el moment més àlgid de la pandèmia. Malgrat reconèixer els errors, evita assenyalar culpables concrets. En aquest punt s'han pronunciat la CUP i els comuns, que denuncien que les autoritats sanitàries van vulnerar el dret a la salut dels residents evitant la seva derivació als hospitals. Similarment, els familiars (organitzats sota la plataforma Coordinadora Residències 5+1 i que s'ha manifestat a les portes del Parlament aquest dimecres) també han lamentat amb contundència que les persones malaltes no van tenir accés al sistema sanitari de salut, per la qual cosa "se'ls va deixar morir en condicions absolutament indignes". Concretament, el 71,8% dels residents van morir a causa de la covid al mateix geriàtric, sense ser portats a un hospital.
L'informe ha generat recels perquè, malgrat les aportacions de desenes d'experts i afectats, hi ha la sensació que les conclusions no s'han adaptat a aquestes informacions, sinó que han volgut ser genèriques sense arribar a dirimir responsables. A més, el document s'ha fet pregar: durant la legislatura de Quim Torra va engegar-se una comissió d'investigació al Parlament, però l'avançament electoral va aturar la seva activitat. Després de les eleccions del 2021, es va intentar recuperar la comissió, però ERC, Junts i el PSC la van rebutjar, optant aquest cop per un grup de treball a porta tancada. Fins i tot Amnistia Internacional va pronunciar-se per exigir accelerar la feina dels grups parlamentaris.