Dissabte passat va haver-hi una primera fotografia, després del ple fallit d’investidura de Jordi Turull: el president del Parlament Roger Torrent, acompanyat per JxCat, ERC, Catalunya en Comú Podem i la CUP, emplaçava a crear un front unitari contra la repressió. Aquesta mateixa imatge s’ha traslladat aquest dimecres a l’hemicicle. Després dels cinc nous empresonaments, i de la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya, aquells quatre grups han fet pinya per defensar els drets polítics de tots i cadascun dels diputats.
Els quatre grups, que sumen 78 dels 135 diputats de la cambra, no només han exigit conjuntament l’alliberament dels presos polítics. Els comuns també ha donat suport a aquell punt que exigeix als poders i institucions de l’Estat espanyol el “compliment efectiu de les mesures cautelars adoptades pel Comitè de Drets Humans de l’ONU, relatives a la garantia dels drets polítics de Jordi Sànchez”. CatECP ha donat suport a un altre punt, que diu que els mateixos criteris de les mesures cautelars “és aplicable a tots els diputats i diputades que es troben en la mateixa situació de privació de llibertat”.
El ple també ha servit per recuperar el debat sobre una investidura de Puigdemont. Més enllà del simbolisme de tornar a reconèixer els seus drets polítics en seu parlamentària —com ja va passar el passat 1 de març amb el president—, la majoria independentista explora ara aquest escenari, malgrat els riscos, les dificultats i els tempos. El Comitè de Drets Humans, admetent les demandes de Puigdemont i Sànchez, ha obert un "fil a estirar".
Durant la sessió d'aquest dimecres, JxCat n'ha parlat i la CUP ha instat a fer-ho. Mestrentant, ERC ha esquivat aquest punt a tota costa. La petició de delegació de vot de Puigdemont, que s’ha fet aquest dimecres al matí a pocs minuts de la reunió de la Mesa, no ha acabat d’agradar al president Roger Torrent. Finalment s'ha ajornat la decisió a la setmana vinent.
També arriben veus en aquest sentit des de la societat civil. La nova president de l’ANC, Elisenda Paluzie, ha estat aquest dimecres a la llotja del Parlament. Ha valorat positivament les resolucions aprovades, però ha advertit que “si això es queda en paraules estarem molt decebuts”. També més d’un centenar d’intel·lectuals catalans, com Josep Lluís Carod Rovira, Ramon Cotarelo, Liz Castro o Hèctor López Bofill, han signat un manifest en aquest sentit.
El Govern alternatiu dels comuns
Malgrat la pinya que han fet amb l’independentisme, els comuns han volgut fer una advertència: mentre no hi hagi Govern, continuarà vigent l’aplicació de l’article 155. És per això que han proposat una alternativa si els partits republicans no aconsegueixen posar-se d’acord: un Govern ampli i transversal, amb personalitats independents i un mandat limitat, que permeti “fer un pas endavant com a país”, en paraules de Xavier Domènech.
En aquest sentit, Domènech ha defensat que aquest Govern alternatiu aplegui diferents “sensibilitats democràtiques” del catalanisme i el progressisme i que compti amb la presència de persones independents. Segons ha dit, els seus objectius serien posar fi al 155 i a la judicialització i exigir l’alliberament dels presos polítics, a més d’impulsar un pla de xoc contra la desigualtat.
Torrent, revalidat amb més vots
L’ofensiva de Ciutadans contra el president del Parlament ha aconseguit l’efecte contrari al buscat per la formació d’Inés Arrimadas. En la seva proposta de resolució, exigien la seva dimissió per exercir “sistemàticament” les seves funcions “de forma arbitrària i tendenciosa a favor dels partits independentistes”. Aquest punt ha estat tombat amb 92 vots en contra (JxCat, ERC, PSC, CatECP i CUP) i 39 a favor (Cs i PP), més de dos terços de la cambra. Quan va ser escollit president, el passat 17 de gener, va ser amb 65 vots a favor.