Josep Vila afronta la seva primera Diada com a president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) amb la voluntat de convertir l’Onze de Setembre en un punt d’inflexió per a l’independentisme. Després d’uns anys marcats per la frustració, les divisions i els retrets dins del moviment, Vila defensa que s’està produint un canvi de tendència i que l’independentisme social està recuperant "pulsió social". En aquest context, l’ANC vol que la manifestació de l’11 de setembre serveixi per "girar full" i obrir una nova etapa més propositiva i amb més esperança.
La mobilització d’enguany tornarà a ser descentralitzada, amb manifestacions simultànies a Barcelona, Girona i Amposta, sota el lema "Hi soc. Hi som. Pel present i pel futur: independència". A Barcelona i Amposta, les dues columnes que representen el present i el futur confluiran per reivindicar la independència com el pont entre el malestar actual i el país que l’independentisme vol construir. Vila assenyala com a motius per sortir al carrer el deteriorament dels serveis públics, les infraestructures i la situació nacional, i reivindica una mobilització que torni a situar la independència al centre de l’agenda. En aquesta entrevista amb El Nacional, el nou president de l’ANC també aborda el paper dels partits independentistes, el creixement d’Aliança Catalana, els episodis de violència policial, el fenomen de les estelades al Camp Nou, la mobilització del jovent i el possible retorn de Carles Puigdemont. Vila reclama als partits que recuperin la independència com a prioritat, però avisa que el protagonisme de la Diada ha de correspondre a la ciutadania: "No voldríem de cap de les maneres que algú robés el protagonisme a la gent".
Quines expectatives té vostè i l’ANC per a aquesta Diada?
Des de l'Assemblea posem les màximes expectatives en l'Onze de Setembre. Esperem que l’independentisme sigui molt més fort el 12 de setembre. Sovint és un moment de rellançament i de concentrar energies que permet fer créixer tota la lluita independentista. Fem una crida a la participació i la fem convençuts que hi ha molts motius per sortir al carrer.
A Barcelona, hi haurà dues columnes: una del present i l’altre del futur. Per què?
La simbologia que perseguim amb aquestes dues columnes és el fet que tenim un present a Catalunya que parla molt clar: de molts malestars, d’una decadència important en molts àmbits i que s’està expressant clarament als carrers. Alhora, és un present d’una lluita sectoritzada, amb la sanitat, l’educació o les infraestructures. Aquesta columna vol representar el país que rebutja aquest malestar i que està lluitant per superar-lo.
Aquesta columna confluirà amb una altra que planteja el futur, el país que ens mereixem o volem construir. Aquell país que ens pertoca gaudir, amb la riquesa que som capaços de generar, que es vol administrar els seus recursos i les seves decisions de forma plena i lliure. Les columnes del president i del futur necessiten un pont i tenim claríssim que és la independència.
Vostè parla de sortir del dol de l'octubre del 2017, dels anys del procés. Creu que l’independentisme està començant a superar aquesta etapa?
L'independentisme social està guanyant pulsió social de manera clara. Fins i tot, això es comença a reflectir bé en els estudis sociològics, perquè el present ens parla molt clar i cada dia topem amb una realitat més nítida. Ens instal·lem en aquesta decadència de país o abordem la llibertat del nostre poble i tornem a plantejar un embat decidit per guanyar la independència?
Espera que en aquesta Diada el missatge sigui més d’esperança que no pas els últims anys, en els quals la ciutadania enviava un missatge més relacionat amb la frustració?
La ciutadania està reivindicant girar full d’aquesta etapa tan protagonitzada pels retrets, per les divisions i per les discussions fratricides dins del camp independentista. La gent reclama entrar en una nova etapa. Des de l’ANC aprofitem l’11 de setembre per ser el màxim de propositius. Pensem que hi ha les condicions per obrir un horitzó d’esperança, sense vendre fum. La feina que tenim endavant és com vehiculem tot aquest sentiment que torna a créixer de dir que dins l’Estat espanyol no tenim sortida a aquesta decadència tan accentuada. I ho hem de fer més bé després de convertir els errors que hem pogut cometre en el passat en aprenentatges.
En l’àmbit dels partits i del Parlament, potser qui està aprofitant més aquesta nova etapa és Aliança Catalana, pel que diuen les enquestes…
Com a entitat de la societat civil tenim claríssim quina és la nostra missió, que és la de construir una majoria social favorable a la independència. Ens queda molt camp per córrer, estem molt disposats a córrer-hi i farem propostes concretes per aprofundir al màxim en la feina que ens pertoca. Els partits representen el front polític institucional, i no el social. En la lluita per a l’alliberament nacional necessitem els dos fronts i que ens posem a treballar de forma decidia. El protagonista de l’11 de setembre no són els partits, sinó que ho ha de ser. No voldríem de cap de les maneres que algú robés el protagonisme a la gent.
Veu com una oportunitat per la Diada els fets d'Elx, en els quals un aficionat del Barça va ser atonyinat per diversos policies espanyols, fet que va provocar que el Camp Nou s’omplís d’estelades la setmana següent?
El moment és molt singular i s'estan visualitzant moltes coses, com la violència extrema. Fins i to davant d’un símbol que simplement representa l’anhel de llibertat del nostre poble. Aquesta violència la veiem desfermada a través de la Policia Nacional, però no només Fa pocs dies vam veure un episodi protagonitzat per la Policia Nacional, però fa encara molts menys dies els hi va tocar a uns voluntaris de l’ANC que feien una acció reivindicativa en un pont en el qual penjaven estelades. La sorpresa va ser trobar-se els Mossos d’Esquadra prohibint-los-ho. Això és una situació absolutament irregular que no es basa en cap norma legal que la pugui sustentar, però d'atacs contra l'independentisme cada dia en veiem més. I, dissortadament, no només de la policia espanyola, fins i tot dels mateixos Mossos d'Esquadra. Per tant, és hora que allò que vam saber fer al Camp Nou ho fem als carrers de tot Catalunya l’11 de setembre.
En el cas del Camp Nou, creu que el Barça, encapçalat pel seu president, Joan Laporta, va actuar de forma correcta cancel·lant l'homenatge als campions del món de la selecció espanyola, i anunciant una exaltació de l'estelada?
Estem contents que el Futbol Club Barcelona escoltés el clam i la pressió de la gent per dir que la Roja no és la nostra selecció. La Roja és la selecció d’un Estat que ens prohibeix tenir una selecció nacional, que ens espolia i això té conseqüències importantíssimes per a cadascun de nosaltres en la nostra vida quotidiana. Contents de la resposta valenta i decidida del FC Barcelona. Justifica el que molt sovint diem que el Barça és més que un club. No ens voldríem quedar només amb el Barça, perquè d’independentisme n’hi ha a molts clubs. Fem una crida a tots ells, començant pels equips de primera, tant el Barça com l’Espanyol, a assistir a les competicions esportives lluint l’estelada de manera especial per subratllar el nostre rebuig a una acció violenta contra una expressió de llibertat.
Veient les festes majors d'aquest estiu, els nous influenciadors catalans o les situacions al camp de futbol com l'altre dia, creu que es torna a desacomplexar el jovent independentista?
Nosaltres rebem inputs nous pel que fa a les mogudes juvenils. Rebem iniciatives, propostes, mantenim relacions com fins ara no havíem mantingut amb col·lectius joves. Estem esperançats. Abans deia que l’independentisme social està guanyant pulsió social, i aquí es posa claríssimament de manifest amb l’expressió lliure i espontània de molta gent jove aprofitant les festes majors o concerts. Alguna cosa s’està movent. Això va des de la gent jove fins a la mateixa gent que està avesada a la lluita i que està cansada, que fins ara estava desmobilitzada i que tots plegats entenem que ens hem d’aixecar del sofà. Mentre ens hi quedem lamentant-nos, el que estem fent és les delícies de l’espanyolisme. Per tant, toca aixecar-se del sofà i toca prendre els carrers de Catalunya aquest 11 de setembre.
El dia anterior, com cada any, hi ha els actes del fossar de les Moreres, li preocupa les manifestacions que hi ha convocades, d’una banda, per Aliança Catalana i l'altra per part de membres antifeixistes?
Si serveixen per anar projectant una imatge de divisió i de lluites internes dins l'independentisme no ens faran cap favor. És absolutament necessari poder contrastar, poder discutir diferents plantejaments, poder posar damunt la taula quins valors defensem. És absolutament necessari discutir quin tipus de república catalana volem construir, però hem de girar full de tanta divisió, de tantes baralles. L’onze de setembre ha servit sobretot per visualitzar unió, complicitats i força de tota la població, però és veritat que també ha posat de manifest plantejaments molt enfrontats. Si hi són, és bo que siguem capaços de posar-los a sobre la taula, sense violència i poder-los discutir. Ens cal que l'independentisme torni a canalitzar tota la potencialitat que hi ha.
Però li preocupa que aquelles manifestacions es converteixin en violència?
Nosaltres voldríem que l’11 de setembre fos una jornada de lluita per la independència de Catalunya. És evident que no aplaudim que la Diada vingui protagonitzada, si ho acaba sent, per lluites violentes. Necessitem una lluita pacífica i democràtica, decidida per plantar cara a un Estat que ens està oprimint nacionalment.
Aquesta tardor, tot apunta que el Tribunal Suprem o el Tribunal Constitucional aplicaran definitivament l’amnistia al president Puigdemont, que hauria de permetre el seu retorn a Catalunya. Què n’espera del seu retorn?
L’existència d’exiliats polítics, desatenent fins i tot de manera flagrant les sentències judicials, és una vergonya enorme. El primer que fa és fotografiar aquest Estat espanyol que està en clara descomposició. El retorn del president Puigdemont és un desig des del primer dia que va haver d’exiliar-se. De tot el front polític n’esperem molt i que facin bé la seva feina. Que posin la independència al centre del programa polític, perquè el que veiem als carrers és un present de decadència social i nacional. Tant de bo puguem aprofitar totes aquestes situacions per tornar-nos a fer forts i ser capaços de plantejar la lluita per la independència després de tota l’experiència que hem acumulat.
Tanmateix, espera que això provoqui un canvi de lideratge?
Com que estem tan acostumats que l'Estat espanyol faci cas omís de decisions preses pels tribunals, no ens voldríem avançar en absolut. Ja ho veurem. Quantes vegades l'Estat espanyol ha promès coses amb referència a Catalunya que mai no s'han complert? Jo seria molt prudent. Davant la desconfiança enorme que ens genera el sistema judicial espanyol, no voldria de cap de les maneres cantar blat fins que no estigués al sac i ben lligat. Massa escaldats estem de totes les promeses hagudes i per haver que ens ha fet l’Estat. I molt cansats de totes les aixecades de camisa que l'Estat espanyol ha fet a la classe política, als nostres representants. Des d'aquest punt de vista, des de l'Assemblea, fem una crida a plantar cara. De cap de les maneres podem estabilitzar governs a Catalunya o a l'Estat que ens continuïn maltractant, menystenint i espoliant. Això afecta directament els nostres drets fonamentals. No hi ha cap excusa per estabilitzar aquest tipus de governs.
Ha dit que l'Estat espanyol és un estat en descomposició. La situació a Ceuta és un exemple d'això?
La situació a Ceuta és un exemple de descomposició d'un Estat, però és que la descomposició que viu l’Estat espanyol és profunda. És una descomposició de valors, de separació de poders i d’una judicatura que segueix les seves decisions sense escoltar què diu l’executiu. És un Estat que sobreviu espoliant. Les tres nacions més espoliades dins l’Estat espanyol són les Illes Balears, el Principat de Catalunya i el País Valencià. Això és un Estat en fallida total. La potencialitat de la seva indústria es veu frenada per unes vies de transport absolutament precàries, deficitàries i uns sistemes impositius que ens castiguen i no rebem res a canvi. Només hauríem de veure quin és el compliment de les inversions en infraestructures absolutament necessàries al nostre país any rere any. Contra la decadència, ens alçarem i la gran sortida que tenim és plantejar la lluita amb més força que mai cap a la independència.
Què li sembla que el Govern hagi impulsat la celebració de la Diada a Extremadura?
El risc que tenim és que l’11 de setembre el Govern no posi el focus en el que està passant a Catalunya aquell mateix dia. Que el Govern no hi sigui. El país sortirà al carrer i expressarà molts mals estats. El nostre Govern ho escoltarà o continuarà fent com fa ara, que no aborda els problemes importants que té aquest país? A vegades els aborda d’una forma tan brillant que acaba de guanyar la medalla amb el que seria la pèssima gestió de l’educació a Europa. Hem fet el ridícul més sonat.
Amb el fiasco de les proves PISA?
Exactament. I resulta que continua governant la mateixa consellera (Esther Niubó) que ens ha portat a fer el ridícul més gran que es pot fer en el marc europeu. On és el Govern de la Generalitat? On és quan l’Estat ens continua espoliant? El seu partit ens continua espoliant d’una forma escandalosa. Ens hem de preguntar, com a catalans, el fet que el mateix partit que presideix la Generalitat governi l’Estat, si ens hem estalviat un sol euro de l’espoli. Al revés, ha augmentat, ja que els experts ja el comptabilitzen amb 25.000 milions d’euros anuals. El Govern escoltarà la veu del poble de Catalunya o preferirà posar el focus a Extremadura? Explicarà a Extremadura com de bé tenim la sanitat, els transports o farà un discurs políticament correcte? Necessitem que el Govern escolti, però no en tenim cap mena d'esperança en un govern absolutament espanyolista que presideix la Generalitat i que està atent als interessos i dictats de Madrid.
Vostè fa uns mesos va ser elegit president de l’ANC. Com han estat aquests primers mesos?
Ha estat un treball molt intens, però també de construir una cohesió interna forta. Estem ben cohesionats i definint molt clarament quin projecte volem tirar endavant de manera immediata. Estem teixint i vertebrant tot el que és l’ANC arreu del territori. Aquest estiu s’ha posat clarament de manifest que sempre que ha calgut plantar cara davant de fets que com a catalans no podem deixar passar, l’ANC hi ha estat. És igual que fos ple estiu, que ens haguéssim de reunir davant de la comissaria de la policia de la Junquera, davant la vinguda del rei o al voltant del Camp Nou repartint 10.000 estelades. L’ANC hi és. En poc temps anirem presentant aquest projecte davant de la societat catalana i vindran uns mesos motivadors.