El Tribunal Suprem no ha admès a tràmit la querella que va presentar l’advocat Esteban Gómez Rovira contra el president Carles Puigdemont per un suposat delicte d’odi. El denunciant el responsabilitzava de la situació de tensió que va derivar un “enfrontament” entre veïns l’1 d’octubre del 2017. Des d’aleshores, el cas va recórrer diferents instàncies i va anar saltant de jutjat en jutjat fins que aquest dilluns la sala penal del Tribunal Suprem li ha tancat la porta perquè considera que els fets recollits no constitueixen un delicte d’odi, atès que “no s’identifica un col·lectiu vulnerable atacat mitjançant les expressions d’odi”.
En una nota de premsa, l’alt tribunal relata que el querellant afirmava que la seva pròpia família havia patit actes d’humiliació, cassolades i insults i sostenia que eren anomenats "feixistes" per part dels seus veïns. A més, argumentava que Carles Puigdemont havia animat a la comissió d’altercats públics i d’actes realitzats contra una part de la població de Catalunya. Tanmateix, el Suprem considera que, en el seu escrit, Esteban Gómez es limita a ratificar la denúncia que va presentar l’1 d’octubre de 2017 i “no relata més que uns esdeveniments històrics que ja van ser jutjats”.
El querellant acusava Puigdemont de voler “construir un projecte totalitari”
Els fets que denunciava Esteban Gómez, fill de l’advocat que va impulsar una campanya judicial als anys vuitanta en defensa de l’ensenyament en castellà i contra la llei de normalització lingüística, es van produir a les deu de la nit de l’1-O, quan el querellant va arribar a casa seva a Barcelona, acompanyat dels seus pares, després d’haver anat d’urgència a l’hospital. En plena cassolada de protesta per les càrregues policials, una jove va reconèixer el seu pare i va agitar davant la seva cara un manyoc de claus. La tensió va créixer i Esteban Gómez va haver de refugiar els pares dins del portal, mentre la noia li cridava “feixista”, acompanyada d’altres persones que s’haurien sumat a l’esbroncada. La jove, plorant, els responsabilitzava de les càrregues policials.
“Hem aguantat estoicament la cassolada i, per primera vegada des de la persecució patida per aquesta família, hem escoltat insults dels nostres veïns”, explicava el denunciant, que responsabilitzava el president de la Generalitat d’atiar un enfrontament. “És evident que el senyor Puigdemont vol que marxem per construir un projecte totalitari”, reblava.
El Suprem argumenta que “no s’identifica un col·lectiu vulnerable”
La sala argüeix que el que narra el denunciant no es pot qualificar de constitutiu d’un delicte d’odi, ja que no hi ha indicis per arribar a aquesta conclusió: “Ni tan sols a efectes merament indiciaris i provisionals que justifiquessin una investigació, perquè no s’identifica un col·lectiu vulnerable atacat mitjançant les expressions d’odi, que més aviat resulten pretensions polítiques d’independència, que per si mateixes no constitueixen delicte mentre no es franquegi la frontera de la violència o de la unilateralitat”.
La interlocutòria apunta que ni tan sols n’hi ha prou amb expressar idees o opinions odioses per cometre aquest delicte, sinó que cal que s’insti o s’animi a la comissió posterior dels fets discriminatoris de manera que hi hagi un risc real que es puguin dur a terme. “Els missatges amb què s’expressa el senyor Puigdemont en les seves declaracions no satisfan la tipicitat expressada, sinó que entren dins dels límits de la manifestació de la seva llibertat ideològica i d’expressió”, conclou la sala.