Amb tots els fronts judicials oberts i sense majoria parlamentària per tirar endavant les iniciatives legislatives de més importància, Pedro Sánchez intenta un cop d'efecte que doni oxigen a la legislatura. Amb aquest objectiu va facilitar l'aprovació al Consell de Ministres del projecte de llei de reducció de la jornada laboral de 40 a 37,5 hores, que impulsa la seva vicepresidenta Yolanda Díaz. En el relat polític actual, tan centrat en temes judicials, Sánchez necessita una falca social perquè, encara que la seva capacitat de resistència és a prova de qualsevol notícia negativa que pugui sorgir, resistir així dos anys és més que difícil. Sobretot, perquè el relat socialista de govern decau cada matí quan es coneixen els famosos whatsapps entre el president i la seva antiga mà dreta, José Luis Ábalos, o els casos judicials de la seva esposa Begoña Gómez o el seu germà David Sánchez.

Aquesta setmana, si la implacable maquinària politicojudicial manté el seu calendari, l'UCO —Unitat Central Operativa— de la Guàrdia Civil lliurarà l'anomenat informe Santos Cerdán, que conté, segons ja s'ha filtrat, greus acusacions contra el secretari d'organització del PSOE. Es diu que la petició del suplicatori al Congrés dels Diputats, atesa la seva condició d'aforat, serà el següent pas. Mal assumpte tenir dos secretaris d'organització imputats, si arriba el cas, per temes de corrupció. No s'ha d'oblidar que Santos és, a més, la cara visible dels socialistes a l'anomenada taula de Suïssa amb els independentistes de Junts. Una situació que no li servirà per revertir el vot dels de Puigdemont sobre el suplicatori quan arribi el cas, ja que la memòria de l'agressivitat amb què es van comportar els socialistes amb el suplicatori de Puigdemont al Parlament Europeu —gens diferent de la dels eurodiputats de PP o de Vox— és massa recent.

Des de la Moncloa s'intenta mantenir viu aquest debat davant de l'absència de cartes millors, fins i tot sabent que la posició de Junts serà inamovible

Però tornem a la reforma de la llei de reducció de jornada laboral. El govern espanyol ha iniciat el procés de seducció de Junts, i fins i tot els dirigents de Sumar han avançat que si han de viatjar a Waterloo per convèncer a Puigdemont, estan disposats a fer-ho. Des de la Moncloa s'intenta mantenir viu aquest debat davant de l'absència de cartes millors, fins i tot sabent que la posició de Junts serà inamovible. "Ni de conya", assegurava un coneixedor de la situació. La posició està molt definida i s'ha comentat a fons amb el teixit empresarial català, a més d'amb Foment i la Pimec. Les raons adduïdes per Junts són diverses: des de la falta de consens per a una iniciativa d'aquesta magnitud, la inexistència de la concertació social, fins a l'increment que acabaria tenint per a les empreses catalanes.

En la recta final d'aquest mes, el dia 27, està també marcat en vermell la reunió del consell d'assumptes generals de la Unió Europea que hauria d'abordar l'oficialitat del català en les institucions europees. El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, va sol·licitar que s'incorporés a l'ordre del dia a començaments d'aquest mes i la presidència de torn, en mans de Polònia, el va acceptar. En aquell moment, el dia 9, es van generar unes expectatives positives, però a mesura que han anat passant els dies s'han esvaït i no sembla existir cap quòrum perquè pugui prosperar. Fins i tot algun país que hi semblava favorable fa molt poc temps, com Alemanya, no queda clar del tot que després de l'arribada del nou canceller conservador continuï sent-ho. Si és així, el català a Europa continuarà guardat en un calaix.