Un “enfrontament” entre veïns a Barcelona va acabar la nit de l’1 d’octubre del 2017 en una denúncia per delicte d’odi contra el president Carles Puigdemont, atès que el denunciant el responsabilitza de la situació de tensió que va derivar en aquells fets. El protagonista de la història és l’advocat Esteban Gómez Rovira, fill de l’advocat del mateix nom que va impulsar una campanya judicial els anys 80 en defensa de l’ensenyament en castellà i contra la Llei de Normalització Lingüística, la qual cosa el va convertir en objectiu de Terra Lliure. La mateixa nit de l'1-O Gómez Rovira va fer arribar un primer escrit de denúncia al jutjat de guàrdia. I aquí va començar el periple d'aquest cas, de jutjat en jutjat, recorrent a diferents d'instàncies, de Madrid a Barcelona, com una incansable pilota constantment rodant per mantenir viu el cas.
Els fets que van provocar aquesta allau de procediments es van produir a les 10 de la nit de l'1-O, quan el denunciant va arribar a casa seva a Barcelona, acompanyat dels seus progenitors. Tornaven d'urgències d'un hospital, segons relata, i van aparcar davant del portal en plena cassolada de protesta per les càrregues policials que s'havien registrat durant les votacions del referèndum. Segons el seu relat, una jove d'uns vint anys va reconèixer el pare -"tot el barri el coneix", explica- i va agitar davant la seva cara un manyoc de claus. La tensió va anar augmentant fins que va haver de refugiar els pares dins del portal, mentre la noia li cridava feixista, ens uns crits als quals s'hauria afegit una altra dona, a la qual identifica com la mare de la jove, que a més filmava l'escena. Altres persones que es trobaven al carrer s'haurien sumat a l'esbroncada, segons el seu relat, mentre la jove, plorant, els responsabilitzava de les càrregues policials i deixava davant de la porta un clavell, "flor de cementiri".
Puigdemont
L’advocat explica al seu escrit que va telefonar als Mossos a les 22.06 de la nit i, atès que no es presentaven, a les 23 hores va començar a escriure la denúncia dirigida al jutjat de guàrdia. Al text, on explica amb profusió de detalls que la seva família va patir diferents atemptats de Terra Lliure arran de la lluita en defensa del castellà del pare, atribueix tota aquella situació a l’acció de l’aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont. "Hem aguantat estoicament la cassolada i ahir per primera vegada des dels atemptats i persecució patida per aquesta família, hem escoltat insults dels nostres veïns", explica. Responsabilitza el líder independentista d’atiar un enfrontament que compara amb la liquidació de la República de Weimar per part de Hitler. "És evident que el senyor Puigdemont vol que marxem per construir un projecte totalitari", conclou.
Un cop al jutjat de guàrdia la denúncia va anar a parar per repartiment al jutjat número 7 de Barcelona, el qual, atesa la condició d'aforat de Puigdemont, la va enviar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. No obstant això, la denúncia no va arribar mai al TSJC. Es va "extraviar", com va haver d'admetre aquest tribunal quan l'advocat va demanar explicacions sobre el seu silenci. Paral·lelament, el maig del 2018, el lletrat va fer arribar la seva denúncia per delicte d'odi al Tribunal Suprem, explicant que la que havia tramitat a Catalunya s'havia perdut al TSJC.
De nou, el novembre del 2021 va reiterar la denúncia davant del TSJC. Aquest cop, el tribunal sí va dictaminar i el 3 de març de l'any passat va concloure que, atès que Puigdemont ja no era diputat al Parlament de Catalunya sinó a l'Eurocambra, ja no era competent per veure aquell cas, que corresponia al Tribunal Suprem, on ja hi havia un procediment obert, per la qual cosa va arxivar el cas.
Indemnització de 2.000 euros
El 14 d'octubre del 2022 Gómez Rovira va tornar a presentar un escrit al jutjat de primera instància de Barcelona on va exigir l'obertura d'un judici verbal i reclama a Puigdemont una indemnització de 2.000 euros per dany moral.
Per la seva banda, la Fiscalia del Suprem va concloure el 7 de juliol d'aquest any que, atès que els fets que s'atribueix a Puigdemont a la demanda no es van produir quan era europarlamentari, tampoc li correspon veure el cas al Suprem, sinó al jutjat de primera instància de Barcelona, en aplicació del principi de jutge ordinari predeterminat per llei.
Resolució de Llarena
La darrera acció registrada és d'aquest 12 de setembre. Gómez Rovira va tornar al Suprem per sol·licitar la resolució del processament que el jutge Pablo Llarena va emetre contra Puigdemont per incorporar-hi el delicte d'odi pel qual persegueix el polític independentista des de fa sis anys.
Puigdemont no és l'únic polític al qual ha dedicat la seva atenció l’advocat Esteban Gómez Rovira, conegut també als mitjans espanyols per ser advocat del Yoyas. El 2020 es va querellar contra el ministre de Justícia, aleshores Juan Carlos Campo, per un delicte de coaccions després que el Govern va impedir que el rei Felip VI assistís al lliurament de despatxos de l’escola judicial de Barcelona aquell any. Va portar als tribunals la votació de la reforma laboral que va recolzar per error el diputat popular Alberto Casero. Ha presentat dues diferents denúncies contra el president del CIS, José Félix Tezanos, per manipular i mentir a les enquestes del Centre. El 2022 es va querellar contra el secretari d’Estratègia i Acció Electoral del PSOE per titllar a Vox d’extrema dreta; i va denunciar a l’aleshores líder del PP Pablo Casado de revelació de secrets, arran la publicació de les dades fiscals del germà d’Isabel Díaz Ayuso.