Deu ser que tenen la cua de palla. Un afer està gairebé desaparegut de les portades dels diaris impresos madrilenys: la negativa de la comissió de Defensa del Congrés a suspendre la venda d’armes a l’Aràbia Saudita arran de l'assassinat del periodista dissident Jamal Khashoggi al seu consolat d'Istanbul a mans d'agents saudites, i del protagonisme d’aquell país en la guerra del Iemen, definida pel Parlament Europeu com “la pitjor crisi humanitària del món”.

EP

EM

ABC

LR

Sobta que als diaris madrilenys els hi costi tant de parlar d'aquest fet tan notable. Al cap i a la fi, es tractava de seguir l’exemple d’Angela Merkel, que ja ha decidit congelar les vendes de material militar a Riad. Els partits que han votat no (PP i PSOE) o s’han abstingut (Ciutadans i PNV) ho han fet per a protegir el contracte de cinc fragates per als saudites que es fabriquen les drassanes de l’empresa pública Navantia, encàrrec del que en depenen 6.000 llocs de treball a la zona amb més atur d'Espanya.

Les propostes de PDeCAT, ERC, Unidos Podemos i Compromís de congelar les vendes militars pretenien “anteposar els drets humans als negocis”, segons la portaveu d’UP.

Doncs res. El País, que per progre hi hauria d’entrar a sac, ni ho toca; El Mundo ho aprofita per acusar d’electoralisme a Pedro Sánchez; La Razón se sorprén que el PSOE voti amb el PP, i l'ABC –quins cracks– s'inventa una enèsima discriminació del castellà.

La paranoia de l'ABC

La veritat és que l’ABC s’ha deixat escapar la notícia. En realitat, la Generalitat estudia reforçar l’ús del castellà a l’escola –El País ho explica a mitges– i van ells i s’ho agafen tot a l’inrevés. “El lleure dels nens, millor en català”, titula a tota portada el diari monàrquic. Al subtítol explica que la immersió s’estendrà “a l’àmbit social dels escolars” (què serà “l’àmbit social dels escolars”?) i que, “en detriment del castellà”, es faran més hores d’anglès “i fins i tot d’àrab i xinès”. Fins i tot. Sempre per perjudicar al castellà, esclar.

En realitat, el que proposa principalment un document tècnic del Departament d’Ensenyament és “aconseguir el mateix nivell de català i castellà” entre els alumnes de qualsevol escola, especialment en l’expressió oral. Si cal reforçar l’aprenentatge de la llengua castellana, cada centre “haurà de decidir incorporar blocs de continguts en castellà i planificar activitats per potenciar l'expressió oral dels alumnes”. En fi, es tracta, de flexibilitzar la immersió lingüística, dissenyada fa 34 anys, per a que s’adapti a la realitat actual dels alumnes de cada escola.

Un factor determinant d’aquesta proposta –que ni El País no sap veure, obsedit en burxar en què es “revisa” la immersió, com es corregís alguna errada– és el canvi en la composició de les aules, fruit de la incorporació de gran nombre de migrants estrangers. Catalunya n’acull més que cap altre racó de l’Estat. D’aquí el reforç del castellà (al voltant del 23% dels 1,1 milions d’estrangers provenen de països llatinoamericans, que el tenen com a llengua materna, segons l’Idescat), però també l’atenció a l’àrab (llengua d'un 27% dels d’estrangers a Catalunya) i al xinès (un 5,5%, la tercera comunitat estrangera més nombrosa del país).

Si aquestes proporcions es traslladen a les aules, no sembla lògic el propòsit del Departament d’Ensenyament que xinès i àrab siguin optatius a secundària?

Conspiració antiespanyola

Només els calia veure el Telenotícies de TV3, on Muntsa Roca, directora de l'escola Llibertat de Badalona –impulsora de la immersió als anys 80– ho explicava ben senzill: “Quan es va fer la immersió, tots els nens eren castellanoparlants. Ara ens trobem que tenim alumnes de molts països d'origen: tenim àrabs, sud-americans, vénen del Pakistan, algun de xinès…”.

L’obsessió castellanocèntrica i l’afany de veure conspiracions antiespanyoles per tot arreu té conseqüències. Aquest dimecres, els lectors del diari quedaran ben enganyats per la presentació de la llengua catalana com l’eina d’una imaginària dèria adoctrinadora de criatures indefenses… i resulta que es pretén tot el contrari. Com la informació (sic) de l’ABC no es basa en dades, ni fets, ni un sant remei de Déu, no és injust pensar que s’han deixat endur dels seus prejudicis i paranoies.

A més a més, si volien gresca, només els calia esbombar-ho com a causa de més divisió dels sobiranistes, entre els quals ja s’ha organitzat una trifulga, doncs n’hi ha que veuen en aquesta proposta una renúncia a la immersió, un perjudici per al català i un impossible pedagògic –que amb dues o tres hores a la setmana, una classe de 30 alumnes aprengui xinès, quan encara no s’aconsegueix ni amb l’anglès… En sentirem a parlar.

El que segurament irrita tant a l’ABC, però, ja ho va explicar Ovidi Montllor fa anys: “Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense”. I al 2009, Joan Solà, un colosal filòleg, ho va detallar en un discurs al Parlament de Catalunya: “Cínicament, sarcàsticament ha esdevingut també un eslògan que en aquests territoris ofeguem el castellà. Que fàcil és crear eslògans!; que fàcil és llançar sarcasmes contra els qui no poden defensar-se perquè no tenen els totpoderosos mecanismes de les lleis, de l'exèrcit, dels vots majoritaris, dels grans mitjans d'intoxicació (anava a dir d'informació)!”. Doncs això.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat