Catalunya torna a figurar en l'informe anual sobre el respecte als drets humans de l'ONG Human Rights Watch, que enguany recull les vulneracions als independentistes espiats per l'estat espanyol amb el programari Pegasus. El document, publicat aquest dijous, arreplega les diverses vulneracions de drets fonamentals perpetrats a Espanya, com les devolucions en calent a la frontera amb el Marroc i la mort de desenes de persones migrades a Melilla en circumstàncies que encara no s'han aclarit. En l'apartat "vigilància i dret a la privadesa", inclouen les troballes de la investigació del Catalangate, que van demostrar que "els telèfons d'almenys 65 persones, inclosos polítics independentistes catalans i bascos, advocats i activistes de la societat civil, havien estat infectats amb programari d'espionatge". L'informe també recull com les proves assenyalen el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) com a responsable de les escoltes, i les mesures menys que satisfactòries per part de l'Estat per esmenar aquestes violacions de la privadesa i el dret a la defensa.

HRW denuncia el Catalangate i assenyala el CNI

En l'informe de 2022, HRW recull la sèrie d'esdeveniments relacionats amb el destapament del Catalangate. El text informa del fet que "informes posteriors van suggerir que el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) era responsable del pirateig" als dispositius dels líders independentistes i el seu entorn. També inclouen que "la investigació del Defensor del Poble sobre l'assumpte va concloure que les accions del CNI havien estat d'acord amb la llei existent, però va encoratjar una avaluació de si la legislació que regeix la vigilància era adequada". A més, afegeixen l'acomiadament de la directora del CNI i la seva substitució per part del govern espanyol, després de rebre "més informes d'atacs d'espionatge". Pel que fa a les mesures preses per l'executiu de Pedro Sánchez, inclouen que la promesa de reestructurar la intel·ligència espanyola i canviar les lleis de secrets han estat qüestionades. "Els experts en ciberseguretat i els grups de drets humans van criticar si les mesures adoptades eren suficients per abordar la falta de supervisió", conclouen.

La massacre de Melilla

Un dels fets més preocupants que HRW inclou en el seu informe de 2022 és la massacre a la tanca de Melilla, que va resultar en la mort de desenes de persones migrades de manera violenta, suposadament a mans dels agents de l'autoritat del Marroc i, possiblement, en territori espanyol. En el document, denuncien el silenci del govern espanyol i de la justícia davant les peticions de les oenagés i organismes internacionals d'investigar amb més profunditat els fets. A més, denuncien la il·legalitat de les devolucions en calent que es fan constantment en punts com aquests.