La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha anunciat que remetrà després de l'estiu a les comunitats autònomes una nova proposta de finançament vinculada a la població ajustada, en una entrevista per EFE. A més, també ha criticat que els governs autonòmics segueixin "perpetrats al model de màxims que cadascú defensa".
Unes declaracions que coincideixen, precisament aquest dijous, amb les del conseller Jaume Giró que ha denunciat les noves desigualtats en el repartiment que pateix Catalunya. Així doncs, en relació amb la mitjana de les 15 comunitats de règim comú, Catalunya paga un 17% més i percep un 1,5% menys, segons les dades del ministeri de la mateixa Montero que s'acaben de publicar sobre els resultats del 2020.
Què és la població ajustada?
Després que el 31 de gener acabés el termini perquè les autonomies presentessin al·legacions a la proposta d'Hisenda pel càlcul de finançament segons la població ajustada, Montero ha subratllat que Hisenda "no s'ha quedat de braços plegats", ja que les transferències a les comunitats i lliuraments a compte han continuat cada any.
La població ajustada és el càlcul que es pretén fer de cada territori ponderant les necessitats segons determinats criteris, com la població envellida o la dispersió de la població. L'objectiu és mesurar la despesa de cada autonomia segons aquesta variable. Cal dir però, que aquesta no és la primera vegada que es posa damunt la taula i el projecte ja es va anunciar el desembre del 2021.
Els canvis es farien palpables en moltes àrees. Una de les més destacades, el sistema sanitari. L'indicador actual a la població ajustada és la variable població protegida equivalent, que es divideix en 7 trams d'edat i on s'apliquen uns coeficients que reflecteixen els costos que la sanitat té en funció dels anys dels seus beneficiaris. Doncs bé, en la proposta plantejada a les comunitats autònomes, els grups es divideixen en trams d'edat quinquennal, fet que suposa passar de 7 a 20 grups. D'aquesta manera, defensen que es pot precisar molt més el cost real sanitari existent.
Primeres reaccions
El 27 de juliol passat, la ministra es va reunir amb els consellers autonòmics per informar-los del sostre de despesa i va anunciar que les comunitats rebran 134.336 milions d'euros el 2023 del sistema de finançament, els recursos més grans de la història, tot i tenir en compte l'entrada dels fons Next Generation i la situació de crisi actual que ho condiciona tot.
Després de l'anunci d'avui, ja hi ha reaccions. Des de Catalunya, els primers en pronunciar-se ha estat el PDeCAT que no ho veuen malament: "Sense conèixer el contingut, és una bona notícia, jo mateix i el PDeCAT ho venim reclamant al Congrés, no fer-ho i perdre l’oportunitat de l’actual aritmètica parlamentària seria un error", ha escrit el diputat Ferran Bel a twitter.
Per la seva banda, el PP ha carregat contra Montero. El responsable econòmic del PP, Juan Bravo, ha menyspreat aquest dijous les propostes de la ministra d'Hisenda per reformar el sistema de finançament autonòmic en funció del criteri de població ajustada, i després de retreure que el govern espanyol “no ha fet res" durant quatre anys, ha donat per fet que el model actual ja no es canviarà en allò que queda de legislatura. Per això, s'ha mostrat "no gaire optimista" amb aquests plantejaments de Montero perquè, segons ha dit, "els fets i els antecedents fan pensar que aquesta no és la voluntat".