El Parlament tornarà a l’activitat al setembre amb diverses carpetes que van quedar obertes abans de les vacances i una que destaca especialment per la seva complexitat política i jurídica: com limitar la compra especulativa d’habitatges sense vulnerar drets com la propietat privada o la llibertat d’empresa. La iniciativa, impulsada pels Comuns i que compta amb el suport del PSC, ERC i la CUP, havia d’arribar a la votació final abans de l’estiu, però el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries ha obligat a replantejar-ne el redactat. El Govern ja ha anunciat que farà una nova proposta als grups que hi donen suport amb l’objectiu de garantir la "màxima seguretat jurídica". No serà l’únic repte de la tardor. El Parlament també haurà d’abordar un debat monogràfic sobre educació, ajornat abans de l’estiu, i començarà a tramitar una reforma del reglament per reforçar jurídicament les sancions als diputats pels discursos d’odi. A més, la cambra reprendrà la tramitació de desenes d’iniciatives legislatives, algunes de les quals ja estan molt avançades.
El calendari del retorn
L’activitat parlamentària es reprendrà formalment a principis de setembre. El 3 de setembre, el president del Parlament, Josep Rull, i la resta de membres de la Mesa faran una trobada de treball a l’alberg de l’Espluga de Francolí per preparar l’inici del nou període de sessions. La Mesa i la Junta de Portaveus celebraran la seva primera reunió el 9 de setembre. La gran cita política de l’arrencada del curs serà, però, el debat de política general, previst per als dies 29 i 30 de setembre i 1 d’octubre. Serà el tercer que afronti Salvador Illa com a president de la Generalitat. Tot seguit arribarà el primer ple ordinari, els dies 6, 7 i 8 d’octubre, ja dedicat al debat i votació d’iniciatives parlamentàries.
L’habitatge, la gran assignatura pendent
La proposició de llei per limitar la compra especulativa d’habitatges és una de les iniciatives que arriben més marcades per l’aturada de l’estiu. El text havia avançat per lectura única i havia de votar-se definitivament al juliol. Però el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) va qüestionar-ne aspectes essencials. L’òrgan consultiu considera que l’actual redactat pot vulnerar el dret a la propietat privada i la llibertat d’empresa. També posa en dubte que una regulació d’aquest abast pugui tramitar-se per lectura única. El dictamen no és vinculant, però el Govern ja ha deixat clar que no vol tirar endavant una norma exposada a ser impugnada posteriorment. Per això, l’executiu prepararà un nou redactat que haurà de negociar amb ERC, Comuns i CUP. La qüestió, per tant, ja no és només si cal limitar l’especulació immobiliària, sinó com fer-ho amb una fórmula que sigui jurídicament sòlida.
Catorze projectes de llei del Govern en tràmit
El Parlament començarà el nou curs amb 14 projectes de llei del Govern en tramitació. Entre els més avançats hi ha el projecte de llei de patrimoni cultural immaterial i el de memòria democràtica de Catalunya. Aquest últim recupera una iniciativa que ja havia començat a tramitar el Govern de Pere Aragonès, però que va decaure amb l’avançament de les eleccions. La norma preveu, entre altres mesures, multes per l’enaltiment del franquisme i la retirada de símbols franquistes. Al costat dels projectes governamentals, hi ha 44 proposicions de llei impulsades pels grups parlamentaris, algunes de les quals també es troben en una fase molt avançada.
Lleis que poden arribar aviat a la votació final
Una de les iniciatives més madures és la llei de cambres oficials de comerç, impulsada pel PSC-Units, Junts, ERC i el PPC. Com la regulació sobre la compra especulativa d’habitatge, havia d’arribar a la votació final al darrer ple del juliol, però el debat va quedar ajornat mentre s’esperava el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. En aquest cas, però, el CGE ha avalat la norma, de manera que podria reprendre el camí cap a l’aprovació sense els obstacles que afecten la iniciativa sobre habitatge.
També podria arribar aviat a la votació final la proposició que actualitza la terminologia utilitzada en les lleis catalanes per referir-se a les persones amb discapacitat, elaborada en ponència conjunta i signada pel PSC-Units, Junts, ERC, el PPC, els Comuns i la CUP. Altres iniciatives també molt avançades són la modificació de la llei per erradicar la violència masclista, impulsada conjuntament pel PSC i ERC; la reforma de la renda garantida de ciutadania, a partir d’iniciatives del PSC-Units i dels Comuns; les mesures urgents per fer front al sensellarisme, promogudes pel PSC, Junts, ERC, PPC, Comuns i CUP, i la proposició de Junts sobre l’atenció pal·liativa pediàtrica integral.
L’educació tornarà al centre del debat
Una altra de les grans carpetes de la tardor serà l’educació. El Parlament celebrarà a l’octubre un debat monogràfic sobre educació, impulsat per Junts. Inicialment, s’havia de fer en l’últim ple abans de les vacances d’estiu, però es va ajornar fins a la tardor. El debat arribarà, a més, condicionat per la polèmica al voltant de les proves PISA 2025. Una "incidència" en la mostra catalana ha fet que els resultats no es puguin comparar correctament ni amb altres territoris ni amb edicions anteriors. Després de fer-se públic el problema, Junts, ERC, Comuns i CUP van reclamar la compareixença del president Salvador Illa. Així, el monogràfic educatiu no només servirà per debatre els problemes estructurals del sistema, sinó que previsiblement es convertirà també en un nou front polític per al Govern.
Blindar les sancions pels discursos d’odi
El nou curs parlamentari també haurà d’abordar una qüestió especialment sensible: com sancionar els discursos d’odi sense que les mesures acabin tombades pels tribunals. PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP han registrat una reforma del reglament del Parlament amb l’objectiu d’incorporar-hi el Codi de Conducta dels diputats i reforçar així jurídicament el règim sancionador. Les sancions previstes van des d’una amonestació pública, en el cas de les faltes lleus, fins a multes de 12.000 euros per a les infraccions molt greus. La qüestió ja ha deixat precedents aquest mateix estiu. Al juliol, la Mesa del Parlament va decidir amonestar públicament la líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, i el portaveu parlamentari de Vox, Joan Garriga, per vulnerar el Codi de Conducta. L’amonestació es llegirà al pròxim ple i quedarà incorporada a l’expedient dels diputats, però no comportarà cap sanció econòmica. A més, la Comissió de l’Estatut dels Diputats manté oberts quatre expedients, tots relacionats amb diputats de Vox. La reforma del reglament buscarà, per tant, donar més solidesa jurídica a unes sancions que poden acabar sotmeses a revisió judicial.
Sense una gran batalla pressupostària a la vista
El que no es preveu ara per ara és que el Parlament aprovi uns nous pressupostos per al 2027. Els comptes aprovats al juliol ja estan plantejats per donar recorregut a l’acció del Govern durant la legislatura, de manera que la negociació pressupostària no apareix, en principi, com una de les grans batalles immediates del nou curs. Això deixa més espai perquè el Parlament concentri bona part de l’activitat en les iniciatives legislatives que ja estan en marxa i en els debats polítics que es van ajornar abans de l’estiu.
Una tardor per desencallar carpetes
El nou curs parlamentari començarà, doncs, amb menys grans anuncis que deures pendents. L’habitatge obligarà a trobar una fórmula que combini intervenció pública i seguretat jurídica. L’educació tornarà al centre del debat després de la polèmica de PISA. La reforma del reglament obrirà una discussió delicada sobre els límits entre llibertat d’expressió i discursos d’odi. I diverses lleis de caràcter social i institucional poden arribar finalment al tram decisiu. El primer gran termòmetre serà el debat de política general de finals de setembre. Allà, Govern i oposició començaran a definir les prioritats d’un curs en què el Parlament haurà de demostrar si és capaç de convertir moltes de les carpetes acumulades abans de l’estiu en lleis aprovades i problemes resolts.