Malgrat que la plantofada del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) de la Generalitat als acords entre el Govern i els Comuns que prohibien la compra especulativa d'habitatge és molt important, cal relativitzar-ne el resultat final. Sobretot perquè no cal ser un expert en lleis per saber que la proposició de llei, presentada aquest febrer passat, amb el redactat que tenia, acabaria al bagul dels records, ja que s'hi vulneraven flagrantment diversos drets. Però com que aquí ningú no és ximple, l'objectiu final no n'era l'aprovació, sinó superar el tràmit pressupostari amb un acord en matèria d'habitatge de veritable envergadura. En definitiva, impactar durant uns dies en un problema rellevant de la societat catalana i que justifiqués, amb aquesta mesura estrella, donar el plàcet als Comuns del pressupost de la Generalitat.
El dictamen de 106 pàgines emès aquest dimarts pel TGE és molt contundent en les seves conclusions i el que acaba fent és un rebuig pràcticament integral a la proposició de llei. Podria fer —com altres vegades— una crítica merament tècnica, i deixar oberta la possibilitat d'introduir-hi esmenes, però va molt més enllà i, a més a més, amb unanimitat dels seus membres. Sense cap discrepància en una qüestió tan controvertida. En resum, conclou que la Generalitat no té competències per imposar limitacions que alterin el règim jurídic de la compravenda i de la propietat privada. Envaeix, així, competències exclusives de l'Estat i no és concorde amb la Constitució.
Segons el dictamen, tota l'estructura de la proposició de llei vulnera les competències de l'Estat
També vulnera el dret a la propietat privada, ja que no es pot obligar el comprador a destinar l'habitatge únicament a residència habitual o a lloguer habitual, ja que suposa una restricció desproporcionada del contingut essencial del dret de propietat reconegut a l'article 33 de la Constitució. El CGE també entén que vulnera la llibertat d'empresa, perquè la proposició acordada entre el Govern i els Comuns parteix d'un precepte erroni: la prohibició d'usos econòmics de l'habitatge, tret dels expressament autoritzats. Per a aquest organisme —els dictàmens del qual no són vinculants, tot i que preserva el compliment de la llei—, l'acord polític assolit entre les esquerres al Parlament constitueix una limitació no raonable i excessiva de la llibertat d'empresa.
L'últim que esmena el Consell de Garanties és com s'ha tramitat parlamentàriament, pel procediment de lectura única, pensat per a textos molt més simples, cosa que en va reduir el debat parlamentari. La plantofada és de tal naturalesa que, en considerar aquest organisme que és contrària a la Constitució i a l'Estatut, entén que és innecessari desenvolupar-ho gaire més. Hi ha una frase que ho resumeix tot i que, de manera més o menys textual, diu el següent: Tota l'estructura de la proposició de llei vulnera les competències de l'Estat. Es pot dir més alt, però no més clar; es va fer una proposició de llei per superar un problema puntual, però no que tindria cap recorregut.
Ara començarà una renegociació de la llei entre el Govern i els Comuns i el millor que es podria fer és partir d'unes bases diferents, menys maximalistes i més consensuades —si pot ser amb el sector.