Partits i entitats independentistes es preparen per reaccionar a la sentència del judici al procés, que preveuen condemnatòria i contra la qual hi haurà protestes immediates, mobilitzacions sostingudes en el temps i accions de desobediència civil.

Aquesta és la previsió, per ara, de resposta civil i política:

1. Tsunami Democràtic

Qui vertebra principalment la resposta ciutadana a la sentència és la plataforma Tsunami Democràtic, que a través de les xarxes socials està preparant una sèrie d’accions per tal d’afectar la mobilitat del país. La intenció és que aquest bloqueig s'estengui en el temps. "Pot durar mesos o anys", van anunciar divendres.    

Aquesta iniciativa de resposta a la sentència va sorgir a principis de setembre a través de les xarxes​ anunciant-se com una entitat de la societat civil, però a la qual tots els partits independentistes hi van donar suport de manera instantània. Des de JxCat i ERC fins a la CUP, així com les entitats sobiranistes i els CDR. Els impulsors han volgut restar en l'anonimat per evitar detencions i acusacions d'iniciació a la ciutadania, com ha passat amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. 

Les últimes setmanes, el Tsunami democràtic ha ocupat sucursals bancàries i seus d'empreses de l'Ibex 35 i, a partir de dilluns, la plataforma ha animat els seus subscriptors a preparar-es per sortir de casa o de la feina amb "una ràdio, calçat còmode i menjar i aigua per a passar dies" fora. També ha cridat als estudiants a "buidar les aules" de les universitats i a sumar-se a les columnes de manifestants que surtin de cada campus. 

El Tsunami Democràtic ja acumula gairebé 130.000 subscriptors al seu canal de Telegram, a través del qual farà la crida de la mobilització, insistint que sigui pacífica.

2. ANC

L'Assemblea Nacional Catalana ha estat l'organitzadora de les grans manifestacions independentistes des de 2012 i exercirà un paper central en les mobilitzacions postsentència, que es dividiran en diverses fases:

  • Mobilització "immediata" quan es conegui la sentència. L'ANC vol una resposta "espontània" de la gent, a la qual insta a baixar al carrer a "fer soroll" en senyal de protesta o a parar el cotxe i fer sonar el clàxon. A més, proposa una enganxada massiva de cartells als carrers per reivindicar la independència. 
  • Marxes per la llibertat. Conjuntament amb Òmnium, volen ser "una resposta de país" que impliqui tots els territoris, tota la ciutadania, i que interpel·la familiars, amistats i veïns. Es faran 6 marxes que sortiran de Girona, Vic, Berga, Tàrrega i Tarragona i Castelldefels, i que durant tres dies aniran fent camí fins a Barcelona, on confluiran. Per això, poden col·lapsar la xarxa viària catalana durant tres dies.
    Mapa marxes per la Llibertat
    Per completar els recorreguts, es plantegen etapes d'uns 20 quilòmetres, fins a arribar a Barcelona el divendres, justament el dia en què hi ha convocada una vaga general. Cada etapa s’inicia i acaba en nuclis urbans, que són punts de replegament i avituallament, on es pot dinar, sopar i fins i tot dormir. L'ANC ha habilitat un formulari d'inscripció per si es vol reservar esmorzar, dinar, sopar o allotjar-se a algun punt. 
  • Implicació de les assemblees territorials. Des de les assemblees territorials ja s'ha anunciat que posaran a disposició busos llançadora d'anada i tornada des de diversos pobles i ciutats en cada tram. 
3. Òmnium Cultural

L'expectació en Òmnium Cultural davant la sentència és màxima, ja que el seu president, Jordi Cuixart, és un dels processaments que espera veredicte, després de gairebé dos anys de presó preventiva.

L'entitat, a diferència de l'ANC, ha conreat les seves relacions més enllà dels actors independentistes, a la recerca de suports més transversals en defensa dels "drets civils i polítics", i alguns dels seus actes han congregat als comuns i els sindicats.

Aquest diumenge Òmnium ha convocat una concentració davant la seva seu quan es faci pública la sentència. 

Ara com ara Òmnium ha convocat mobilitzacions conjuntament amb la ANC, com les concentracions del dia que es publiqui la sentència o les Marxes per la Llibertat.

4. Els CDR

Amb una estructura igualment amagada en l'anonimat, però molt més descentralitzada, els CDR segueixen actius tot i l'empresonament de set activistes per preparar presumptament accions terroristes.

De moment, els CDR ja han anunciat la seva adhesió a les Marxes per la llibertat, sota el lema "Comença la revolta".

5. Pícnic per la República i Ens Plantem

Tot i que no hi ha una convocatòria oficial, també altres plataformes com Ens Plantem o Pícnic x La República plantegen accions per aconseguir una gran mobilització i aturar l'economia. Una de les propostes que tenen sobre la taula és la d'una acampada indefinida. 

Com a preludi, unes 200 persones han ocupat aquest diumenge al matí el vestíbul de l’estació de Sants, convocades pel Pícnic per la República, per protestar contra la sentència del procés. Els Mossos havien intentat impedir la trobada i un cop ha començat l'acte han tancat el vestíbul per evitar que més manifestants hi accedissin. Això no ha evitat una seguda en què s'han repetit els crits de "Llibertat presos polítics" i "independència".

6. Vaga a instituts i universitats

El Sindicat d'Estudiants ha convocat una vaga de 72 hores el 16, 17 i 18 d'octubre per la sentència. Volen celebrar una gran manifestació el dijous a les 12 del migdia a Barcelona, Tarragona i Girona, i una nova concentració divendres, coincidint també amb la vaga general convocada per la Intersindical-CSC i la IAC.

Així mateix, insten a aturar les classes en el moment que se sàpiga la sentència, sortint a les places de totes les capitals de província a les 20 hores d'aquell dia. "L'única manera de vèncer és a través de la mobilització de masses i amb una estratègia combativa", avisen.

7. El Govern de Quim Torra

Al marge de les manifestacions ciutadanes, l'atenció política quan se sàpiga la sentència estarà enfocada també en la resposta institucional que ofereixi el Govern de Quim Torra.

El president de la Generalitat ja ha avançat que la resposta haurà de solemnitzar-la el Parlament -encara que no n'ha volgut anticipar la concreció- i ha avalat obertament la "desobediència civil".

Hi ha hagut un intens debat intern en JxCat i ERC, els dos socis del Govern, sobre si cal preveure també la desobediència institucional -a risc que l'Estat apliqui de nou l'article 155 de la Constitució-, si cal convocar eleccions en clau "referendària" o si cal considerar altres opcions.

8. El Parlament

Les forces sobiranistes planegen la convocatòria d'un ple específic al Parlament per acordar una resposta que, segons Torra, ha de passar per "la democràcia, els drets humans i el dret a l'autodeterminació".

En el debat de política general de finals de setembre, el ple del Parlament va aprovar una resolució de la CUP -amb suport de JxCat i ERC- en la qual es reivindicava la "legitimitat de la desobediència civil i institucional" per defensar "drets civils, polítics i socials". El Parlament també va aprovar resolucions en defensa d'una amnistia per als condemnats.

Des dels ajuntaments catalans, els partits independentistes també promouran iniciatives per reaccionar a la sentència.

9. Els constitucionalistes

Des de Ciutadans, el PSC i el PPC se segueixen amb expectació els moviments previs al fet que s'emeti la sentència i s'insisteix a instar el Govern i els responsables polítics dels Mossos d'Esquadra a garantir els drets no sols dels qui es manifestin sinó també dels que no se sumin a les protestes.

Societat Civil Catalana ja ha advertit que el constitucionalisme respondrà amb una "una ona tranquil·la de transformació i obertura" al "tsunami d'insurrecció" de l'independentisme després de la sentència del procés.

10. Els comuns

Catalunya en Comú Podem busca mantenir un perfil propi, rebutjant el judici del procés, denunciant la retallada de "drets i llibertats" per part de l'Estat i donant suport a l'autodeterminació, però alhora distanciant-se de JxCat, ERC, la CUP i l'ANC en el seu defensa de la independència.

Els comuns tindran la seva pròpia agenda reivindicativa quan se sàpiga la sentència i s'uniran a aquelles mobilitzacions que realment considerin transversals, en defensa dels drets civils i polítics.

11. Els sindicats

Els sindicats independentistes Intersindical-CSC i Intersindical Alternativa de Catalunya, de caràcter minoritari, han convocat una vaga general a Catalunya per al 18 d'octubre, preveient que el Suprem ja haurà emès la seva sentència.

Per ara, no s'hi han sumat els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, que mantenen una posició semblant a la dels comuns, de suport als drets civils i polítics però també procurant no barrejar-se amb els lemes independentistes.

12. Internacionalització de la resposta

L'independentisme vol que les protestes contra la sentència tinguin ressò internacional i moguin a l'opinió pública dels països europeus i als seus governs a donar un toc d'atenció a Espanya. 

L'ANC prepara una trentena de mobilitzacions a l'exterior per protestar contra la sentència del procés, un cop sigui donada a conèixer.

Les delegacions de l'entitat sobiranista a l'estranger organitzaran manifestacions en punts emblemàtics de ciutats com Washington, Brussel·les, Londres, Berlín, Lisboa, Ginebra o Ciutat de Mèxic, per intentar elevar les seves protestes en l'àmbit internacional, ha informat l'ANC en un comunicat. L'ANC ha fet públics, a la seva web, l'hora i els llocs de concentració.

El Govern també farà campanya de denúncia davant executius i institucions internacionals. De fet, Torra i el conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, es van reunir dimarts amb els delegats de la Generalitat en l'exterior per preparar les accions i els missatges a difondre després de la sentència.

Dies incerts

Aquests són els plans que -per ara- s'han fet oficials com a resposta a la sentència. Encara no se saben molts detalls de com serà sobretot la resposta ciutadana, que s'aniran desgranant paral·lelament a les decisions polítiques i policials. Acció-reacció. Però hi ha una cosa que sí que els impulsors han deixat clara des d'un principi: ha de ser pacífica i no violenta.