El ministre d'Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, i el conseller d'Exteriors, Jaume Duch, han firmat a Madrid un conveni que formalitza la incorporació del Govern de Catalunya a la UNESCO i l'Organització Mundial del Turisme (OMT) de l'ONU. "És un pas molt rellevant, inèdit en l'acció exterior catalana, que implicarà tenir representació de la Generalitat en aquests dos organismes internacionals", ha indicat el departament en un breu comunicat. Es tracta d'un dels deutes que el govern espanyol tenia pendents amb Junts pel 2026 i que apareixia en l'Acord de Brussel·les. L'objectiu és augmentar el "reconeixement nacional" de Catalaunya. Tres eixos principals en els quals els juntaires van centrar la seva estratègia política continuen sense avenços: l'aplicació de la llei d'amnistia, l'oficialitat del català a la Unió Europea i la delegació de les competències en immigració. La delegació juntaire, formada per Carles Puigdemont, Jordi Turull i Míriam Nogueras, situava aquests tres eixos en un marc de reconeixement mutu abans d'entrar de ple en la negociació per a un referèndum d'autodeterminació.
Carpetes pendents
Pel que fa a la llei d'amnistia, acordada just per la investidura de Pedro Sánchez i aprovada al Congrés en la segona votació després d'intenses negociacions, Junts per Catalunya demana l'aplicació efectiva a tots els represaliats. De moment, hi ha mig miler de persones amb l'amnistia aplicada, mentre que hi ha uns 400 a qui la justícia els ho nega. Entre aquests dirigents hi ha els exiliats, Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín, que esperen que el Tribunal Constitucional resolgui la petició de les mesures cautelars després que l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) resolgués favorablement a favor de la llei d'amnistia. Hi ha veus dins de Junts, de fet, que ja parlen d'un retorn de Puigdemont durant el primer semestre del 2026. Junts per Catalunya, tot i això, ha mostrat un malestar amb el PSOE perquè Sánchez no ha aplicat "l'amnistia política" a Carles Puigdemont reunint-se, tot i que a hores d'ara la reunió no està a sobre la taula.
Pel que fa a l'oficialitat del català a la Unió Europea, acordada en la constitució de la Mesa del Congrés, no hi ha indicis que la qüestió hagi avançat. Com que és necessària la unanimitat dels estats que formen el Consell General de la Unió Europea, l'Estat espanyol ja fa uns mesos que no proposa portar aquesta qüestió a debat. L'últim moviment notori es va produir hores abans -i després- de la reunió de l'executiva de Junts a Perpinyà en la qual van decidir trencar amb el PSOE, i és que Alemanya i Espanya van iniciar converses bilaterals per aquesta qüestió. A hores d'ara, però, les converses han resultat fallides. La tercera gran carpeta pendent és la delegació de les competències en immigració, acordada a canvi d'un decret del govern espanyol i amb el redactat ja pactat. Tanmateix, amb l'actual composició de la cambra baixa espanyola, és difícil que tiri endavant davant la negativa de Podemos, que l'acusa de "racista". El Congrés, de fet, ja va rebutjar la delegació de les competències abans de l'estiu, mentre que els juntaires retreuen al PSOE no haver-se mogut prou.