El Govern crearà un registre dels casos de nadons robats ocorreguts a Catalunya durant el franquisme i la transició per part de trames integrades per metges, llevadores i monges, i estudiarà la possibilitat d'obrir una base de dades d'ADN per facilitar les identificacions.
L'executiu català ha aprovat en la seva reunió d'aquest dimarts crear una comissió, coordinada pel Departament de Justícia i que integraran també els de Salut i Interior, per garantir que les víctimes rebin una atenció adequada i disposin de la informació sobre les desaparicions forçades.
El grup de treball, que presentarà les seves conclusions finals en el termini màxim de mig any, també estudiarà mesures legals per evitar la prescripció dels delictes.
La comissió, així mateix, estudiarà la fórmula perquè el robatori de nadons sigui qualificat d'un "crim de lesa humanitat".
400 denúncies
L'Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors xifra en aquests moments en 400 les denúncies de particulars presentades entre el 2010 i el 2014, però segons aquest organisme podria haver-hi fins a 300.000 nens robats a tot l'Estat.
Per això, l'executiu català vol crear aquest registre per poder quantificar els robatoris de nadons a Catalunya fins al 1990 durant el franquisme i la transició, sostrets sobretot a mares solteres o a menors d'edat, "víctimes de les trames organitzades" de metges i monges.
Aquestes trames, recorda el Govern en el text aprovat aquest dimarts, comunicaven a les mares biològiques la mort dels seus nadons i, després, els venien per "importants quantitats econòmiques".
Tota la informació que s'obtingui es traslladarà posteriorment als Mossos d'Esquadra perquè la investiguin, ja sigui d'ofici o a partir de denúncies de particulars.