Observant la terra des de la distància, la indústria aeroespacial pot abraçar una infinitat d’activitats, des de les telecomunicacions fins al control de ramats al Pirineu o de tala il·legal de boscos. De fet, ha generat tot un nou sector econòmic que a Catalunya ja compta amb empreses punteres. Amb aquest punt de partida, el Govern ha aprovat avui l’estratègia de la denominada Nova Economia de l’Espai per impulsar el que el conseller de polítiques digitals, Jordi Puigneró, defineix com “un nou sector econòmic d’alt valor afegit i generador d’oportunitats”,  que es basa en l’ús de satèl·lits més petits i de menor cost que orbiten a baixa altura, els denominats nanosatèl·lits.

Segons Puigneró, en aquest sector “Catalunya pot, en 5 anys, desenvolupar com a mínim uns 1.200 llocs de feina i una facturació de 280 milions d’euros”. En el marc de l’estratègia aprovada avui, que compta amb un pressuposts de 18 milions d’euros en quatre anys, el Govern crearà la nova Agència Espacial de Catalunya, l’estructura administrativa per gestionar i desplegar l’aplicació de les polítiques d’actuació en aquest àmbit.

La primera actuació serà la posada en marxa d’una infraestructura experimental avançada de telecomunicacions en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya que compta amb un pressupost de 2,5 milions d’euros i inclou el llançament de dos nanosatèl·lits per “desplegar i validar aplicacions i serveis experimentals de connectivitat global d’Internet de les Coses (loT) i de procesament d’imatges i teledetecció d’observació terrestre”.

Què són els nanosatel·lits?

Es tracta de satèl·lits petits, d'un a deu quilos, que poden arribat a assolir 2.000 quilòmetres d'alçada, es poden construir en sis o vuit mesos i tenen una vida d'uns quatre anys, després dels quals cauen a la terra, atrets per la gravetat. Els dos nanosatel·lits que llançarà el Govern es podran utilitzar per comunicacions 5G, permetran complementar la connectivitat de les xarxes terrestres, per analitzar fenòmens metereològics o moviments terrestres i monitoritzar explotacions agrícoles, estudis de reserves d'aigua o contaminació atmosfèrica.

El llançament està previst per al primer semestre del 2021 i permetrà, segons la nota de premsa del Govern, “disposar de cobertura en zones del territori que a data d’avui no estan cobertes”.

Un nanosatel·lit pot pesar entre un i deu quilos / Conselleria de Polítiques Digitals

Indústria espacial catalana

Puigneró ha ironitzat que el Govern no té previst enviar cap astronauta a l’espai, però sí impulsar una infraestructura de nanosatèl·lits que permetin presentar millor serveis i a la vegada es converteixi en “la infraestructura sobre la qual es pugui construir una industria espacial catalana”. L’objectiu en quatre anys és el llançament d’una constel·lació de nanosatèl·lits, amb sis aparells.

A Catalunya ja existeixen empreses, com Opencosmos o Sateliot, que s’han situat entre les líders mundials en nanosatèl·lits i el Govern es proposa fer-les costat, per què es multipliquin en els propers anys .

Segons Puigneró, aquesta tecnologia desenvoluparà dues grans indústries: una relacionada amb el disseny i desenvolupament de nanosatèl·lits; i una segona de serveis digitals que es desplegaran a partir d’aquesta infraestructura, especialment pel que fa l’observació de la terra, la connectivitat en determinats punts del país, i la creació d’una xarxa de serveis 5G aplicat a l’internet de les coses. “Volem esdevenir un país digital, no només consumidor, sinó també productor d’aquestes tecnologies”, ha argumentat el conseller.

Restriccions de l'Estat

Sobre la possibilitat que l'Estat espanyol plantegi alguna restricció, el conseller recorda que l’Estat té competència fins a 50 km d’alçada en el control de l’espai aeri, però en aquest cas es treballa en òrbites internacionals on els projectes industrials tenen cabuda. “No cal ser els EUA per impulsar sectors d’aquestes característiques. Finlàndia, Luxemburg o Regne Unit ja ho fan”, ha argumentat Puigneró.  No hi pot haver cap restricció, assegura, perquè les competències no són exclusives de l’Estat.