"El Govern no contempla cap altre escenari que no sigui l'aprovació dels pressupostos". Aquest és el pronòstic que es repeteix des de diferent despatxos del Govern de Salvador Illa, gairebé com un mantra, des del convenciment que ERC no aguantarà la pressió i els pressupostos d'aquest any podran tirar endavant. El president ha anunciat que divendres el Consell Executiu aprovarà el projecte i el portarà al Parlament malgrat no haver tancat l'acord amb Esquerra per garantir els vots dels seus diputats. Illa ha fet saber aquest dilluns la seva decisió des del Saló Torres Garcia del Palau de la Generalitat davant dels representants de patronals i sindicats amb els quals ha signat un documente amb més de 80 mesures que s'inclouran als comptes i on s'adverteix que aquestes propostes "requereixen l'aprovació dels pressupostos".
El Govern comptava tenir aquest cap de setmana lligat el projecte pressupostari, després que Junqueras va retirar dilluns passat la proposició de llei que havia presentat al Congrés sobre la cessió de l'IRPF a Catalunya i havia acceptat substituir-la per esmenes a la llei de finançament. A canvi, Illa va expressar públicament dissabte el compromís total amb aquest tema i les negociacions havien posat l'accent en el consorci d'infraetructures, que també forma part de l'acord d'investidura.
Relacions malmeses
Això no obstant, una reunió del líder d'ERC amb Pedro Sánchez va fer saltar dissabte pels aires les negociacions després que el president espanyol va reiterar la negativa del PSOE a acceptar la cessió de l'IRFP. A partir d'aquí, ERC ha girat la seva artilleria cap a Illa, al qual ha acusat de falta d'ambició nacional. "El problema de Salvador Illa és que es pensa que està governant Múrcia i està governant Catalunya", ha retret la secretària general d'ERC, Elisenda Alamany, a primera hora des de RTVE. De la seva banda, el Govern retreu que ERC s'havia compromès a pactar els comptes a partir d'una entesa en què es priortizava el consorci d'infraestructures. A la plaça Sant Jaume s'admet que les relacions amb ERC "han quedat malmeses, tot i no estan trencades".
Davant d'aquest nou escenari, Illa havia de decidir si continuava amb les negociacions amb els republicans. Aquesta opció, a parer del Govern, deixa tota la iniciativa en mans d'ERC. Amb l'afegit que, si no s'aproven els pressupostos, l'executiu haurà de tirar endavant noves ampliacions de crèdit, la qual cosa l'obliga a assumir més negociacions i més cessions davant dels socis. L'alternativa davant d'aquestes dues opcions era prendre la iniciativa i aprovar els comptes, amb la qual cosa el Govern considera que deixa la pilota queda damunt la taulada de la formació d'Oriol Junqueras.
Aval de Comuns i entitats
Precisament, Junqueras havia apuntat aquest cap de setmana la disposició del seu partit a negociar noves ampliacions de crèdit. No obstant això, Illa considera que amb l'acord de pressupostos que va anunciar divendres amb els Comuns i amb el document amb 86 propostes pactades amb sindicats i patronals —inclosa Foment del Treball, que no ha amagat el seu grau d'exigència amb l'executiu— té prou força com per pressionar els republicans.
Aquest mateix matí, el Govern ha fet saber a Esquerra la seva decisió d'aprovar els comptes, ho ha comunicat també als Comuns i al president del Parlament, Josep Rull.
"Millor no ho faci"
La resposta de la secretària general del partit ha estat advertir públicament al PSC que "millor que no ho faci". Això no obstant, aquest advertiment no preocupa als socialites. Si al matí Illa ha tirat en cara a Esquerra que "és hora de posar Catalunya per davant de tot", a la tarda la viceprimera secretària del PSC, Lluïsa Moret, ha advertit als republicans que els pressupostos no "són un joc tàctic" i ha assegurat que hi ha marge encara per aprovar-los perquè són "necessaris i imprescindibles"
La de pressupostos és una llei fonamental de qualsevol govern, perquè marca les seves prioritats. D'aquí la necessitat de pactar prèviament el projecte per tal d'evitar que el Parlament el tombi, atès que la incapacitat d'aprovar els comptes posa en evidència la feblesa de qualsevol govern. A Catalunya hi ha hagut dues ocasions en què la cambra ha tombat el projecte del Govern. I les conseqüències van ser immediates.
Eleccions anticipades
El març del 2024 Pere Aragonès va convocar eleccions anticipades hores després de constatar com el Parlament rebutjava tramitar els seus pressupostos. El Govern d'Aragonès havia lligat el suport del PSC, però no havia aconseguit pactar-los amb els Comuns, i la formació de Jéssica Albiach va presentar una esmena a la totalitat del text, que es va votar juntament amb les de la resta d'esmenes de Junts, Ciutadans, PP, CUP, i Vox. Aquella mateixa tarda després del fracàs del projecte a la Cambra catalana, Aragonès va convocar una reunió extraordinària del Consell Executiu, va retirar la llei de mesures fiscals i financeres que acompanya els pressupostos i va comunicar que les eleccions se celebrarien el 12 de maig.
Qüestió de confiança
Només hi havia un precedent a Catalunya d'una situació com aquesta en què el Parlament hagués tombat el projecte del Govern. Va ser el juny del 2016, quan la CUP va presentar una esmena a la totalitat dels pressupostos de Junts pel Sí i, junt amb la resta de grups de la Cambra, va tombar els comptes del Govern de Carles Puigdemont. Tot seguit, Puigdemont va comparèixer davant del ple del Parlament per anunciar que se sotmetria a una qüestió de confiança. L'aleshores president va recordar a la CUP que l'acord d'investidura que havia signat els comprometia a no posar en risc l'estabilitat del Govern independentista després que Junts pel Sí havia acceptat retirar la candidatura d'Artur Mas com a president. “No puc continuar governant com si tingués la mateixa majoria que em va investir”, va argumentar Puigdemont, que en aquell moment no podia convocar eleccions perquè encara no havia passat un any des de la dissolució anticipada del Parlament. A finals de setembre Puigdemont va superar la qüestió de confiança i el març del 2017 va aprovar els pressupostos, previs al referèndum de l'1-O.
Els darrers pressupostos de la Generalitat aprovats són els del 2023, ratificats el març d'aquell any, després d'una pròrroga pressupostària. Aquest pressupost es va prorrogar el 2024, el 2025 i aquest any, 2026. Els darrers pressupostos que es van aprovar dins del termini que marca la llei, és a dir, abans d'acabar l'any per tal que entressin en vigor a partir de l'1 de gener, van ser els del 2022, durant el govern que van compartir ERC i Junts, i amb Jaume Giró com a conseller d'Economia. Feia 12 anys que el Govern no aconseguia presentar els comptes dins del termini.
El calendari dels pressupostos d'aquest any es posarà en marxa a partir del moment en què el Govern aprovi els comptes i els porti, el mateix divendres, al Parlament per lliurar-los al president de la cambra, Josep Rull. El reglament fixa un primer periode de deu dies per a la presentació de les esmenes a la totalitat. Serà el primer obstacle que haurà de superar el projecte i el temps que tindrà ERC per decidir si presenta o no esmena a la totalitat dels comptes. Després hi haurà 20 dies per a les esmenes dels diferents departaments i els corresponents debats en comissió.