La visita de la comissió Pegasus a Madrid està posant en evidència una lluita forta pel relat. Per un costat, el bloc independentista posa el focus en la inacció de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, i en el bloqueig que asseguren que estan perpetrant els grans partits espanyols (PP, PSOE, Vox i Ciutadans) per fer descarrilar la missió. Per l’altre, el govern espanyol rebat que el cas d’espionatge massiu es circumscriu a una “qüestió judicial” i “no política”. Segons han explicat fonts de la Moncloa a ElNacional, Pedro Sánchez va fer bé la feina posant-ho a disposició de la justícia.

“Estem parlant d’un cas on el govern és part afectada: recordem que es va detectar aquest programa als telèfons del President i de diversos ministres”, fent referència a l’espionatge dels mòbils de Pedro Sánchez i dels ministres de l’Interior, Defensa i Agricultura: Fernando Grande-Marlaska, Margarita Robles i Luis Planas . D’aquesta manera l’executiu espanyol també es presenta com a víctima de les intromissions i, de fet, treu pit d’haver enviat el robatori d’informació als tribunals. “Hi ha màxima col·laboració amb la justícia i s’ha portat tota la informació que ha demanat l’Audiència Nacional”.

Per posar context, el jutge José Luis Calama manté oberta una investigació arran de la denúncia de l’Advocacia de l’Estat - que representa els interessos de l'executiu- per un possible delicte de descobriment i revelació de secrets. De fet, el mateix magistrat que ho està esbrinant va rebutjar acceptar la querella presentada pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, argumentant que no es podia posar al mateix nivell que la investigació oberta per l’espionatge a membres del Consell de Ministres.

Al marge de la via judicial, fonts de La Moncloa recorden a aquest diari que “s’ha donat informació a nivell parlamentari a través de la Comissió de Secrets Oficials i Informació Reservada”. En aquella reunió de la comissió, que es va fer al maig del 2022, l’exdirectora del CNI Paz Esteban va admetre que s’havia espiat, entre d'altres, Pere Aragonès i Carles Puigdemont sota autorització judicial encara que no va aclarir si els serveis d’intel·ligència havien fet servir el programari israelià de la discòrdia.

Les promeses de Pedro Sánchez

Arran de l’esclat del cas Pegasus, Pedro Sánchez va calmar els socis d’Esquerra comprometent-se al Congrés dels Diputats a executar dos canvis legislatius que afectaven el CNI. Per una banda, una nova llei d’informació classificada per substituir la vigent -que data del franquisme- i una reforma de la norma orgànica que regula el control judicial de la intel·ligència espanyola. La primera encara està a les beceroles perquè tan sols se’n va presentar l’avantprojecte de llei aquest estiu i la segona no apareix al calendari legislatiu que va presentar el govern central per al 2023.

De fet, en una sessió de control d'aquest febrer, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ja va donar per tancada la carpeta del cas Pegasus i la derivada del Catalangate. En resposta a una pregunta del PNB, Bolaños va assegurar que Pedro Sánchez “havia complert amb tots els compromisos per esclarir tots els fets que vam conèixer a través del diari The New Yorker”. Va detallar que “es va actuar amb control intern dins del propi CNI, es va engegar una investigació d’ofici del Defensor del Poble, es va col·laborar amb totes les actuacions judicials i es va constituir la comissió de Secrets Oficials, que encara no s’havia constituït”.