El CNI no es reformarà i no passarà a ser un servei més transparent. Això és el que es conclou a través d’una lectura de Pla Anual Normatiu del 2023, que el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va encarregar-se de presentar aquest dimarts. El govern espanyol, doncs, enterra d’aquesta manera una de les promeses del seu president, Pedro Sánchez, que el passat mes de maig va anunciar una reforma del Centre Nacional d’Intel·ligència per tal que hi hagués un control judicial previ a les seves accions.

El president socialista es va comprometre al Congrés dels Diputats a reformar la Llei Orgànica Reguladora del Control Judicial Previ del CNI en la mateixa línia que les recomanacions que havia fet el Defensor del Poble. Enmig de l’escàndol dels espionatges a través de Pegasus a independentistes catalans, i després d’haver excusat que el mateix Sánchez i els ministres de Defensa i Interior, Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska, també havien estat víctimes del programari espia, el cap de l’executiu espanyol va fer una defensa del respecte als drets polítics i individuals de les persones.

El relat d’haver de reformar el CNI a través del govern espanyol estava ben vigent mig any després. Enmig d’un debat a la cambra baixa per votar una proposició de llei del PNB que pretenia fer el CNI més transparent, la diputada del PSOE Zaida Cantero va assegurar que es tractava d’una reforma “necessària”. És més, per tal d’argumentar el vot en contra dels socialistes a la iniciativa basca, va recordar que “el president del govern espanyol ja va manifestar la intenció de modificar la llei, i és desitjable que el text surti del poder executiu”. “Així es tractarà d’un text informat pels òrgans competents i es debatrà posteriorment en aquesta cambra, i comptarà amb majors criteris de rigorositat tècnica”, afegia.

La intenció del PNB el passat mes de desembre era que el CNI tingués controls que anessin més enllà de l’autorització judicial prèvia per espiar una persona, i que acaba tenint un control escàs perquè no es fa seguiment de les tasques dels serveis secrets espanyols. Així doncs, la intenció del Partit Nacionalista Basc era que es puguin seguir de prop aquests espionatges, per tal que es respectessin els mínims criteris de proporcionalitat.

De fet, el partit liderat per Aitor Esteban al Congrés dels Diputats proposava que fossin tres els jutges del Tribunal Suprem que donessin autorització per tirar endavant un espionatge. Ara mateix només es necessita que un magistrat doni llum verda. A més, la intenció del partit basc era que el cap del CNI fos escollit de forma directa pel president del govern espanyol, i no un ministre; per tal de fer més forta la vinculació entre la presidència de l’executiu i la direcció dels serveis d’espionatge de l’Estat.