Mesos després de mostrar l’esborrany del nou model de finançament autonòmic pactat amb Esquerra Republicana, el govern espanyol mou fitxa. Aquest dilluns ha enviat una carta a les comunitats del règim comú per celebrar reunions bilaterals i acabar de perfilar un sistema que el govern espanyol proposa que sigui de "singularitats", agafant com a base el nom de "finançament singular per a Catalunya" que ERC va pactar amb el PSC per investir Salvador Illa president de la Generalitat. Es tracta de trobades prèvies a una nova reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) perquè el model sigui enviat definitivament al Congrés dels Diputats. És en aquesta cambra on la proposta té més números de quedar en un no res.
L’encarregat de pilotar la negociació del nou model de finançament ja no és l’exvicepresidenta primera María Jesús Montero, que va marxar a Andalusia per ser candidata del PSOE en unes eleccions en les quals els socialistes van perforar el seu sòl electoral. Ara el Ministeri d’Hisenda està en mans del valencià Arcadi España, provinent d’una autonomia infrafinançada. Tal com ha informat el departament en un comunicat, serà el secretari d'Estat d'Hisenda, Jesús Gascón, l'encarregat de mantenir les reunions bilaterals, que podran ser presencials o per videoconferència. Les autonomies tindran la possibilitat de fer propostes i el Ministeri les pot acceptar o rebutjar per incorporar-les al redactat de la llei.
Hisenda pretén aprovar el model a finals d'any
El següent pas, si la legislatura ho permet, seria convocar una nova reunió a Madrid del Consell de Política Fiscal i Financera, on el govern espanyol i Catalunya tenen majoria per aprovar-lo i elevar-lo al Consell de Ministres. Més tard, el gabinet de Sánchez segellaria la proposta per enviar-la al Congrés dels Diputats, on pot rebre esmenes per part dels grups parlamentaris. Hisenda pretén que la cambra baixa aprovi el model abans de finalitzar el 2026, perquè entri en vigor l'1 de gener del 2027. L'actual modele stà caducat des del 2014.
És a la cambra espanyola on aquest nou model té les coses més complicades: caldria que Junts hi votés a favor, després de mesos criticant el model pactat entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras. I també els socis habituals del PSOE en aquest hemicicle; alguns el miren amb recel perquè denuncien un greuge territorial en favor dels catalans, com també denuncien totes les autonomies governades pel PP i algunes que estan en mans del PSOE.
El nou model respecta l'ordinalitat en el cas de Catalunya
El nou model augmenta en 21.000 milions d’euros els diners que, en comptes de quedar en mans de l'Estat, serien gestionats pels governs autonòmics. D’aquests, 4.700 serien per a la Generalitat. L'esborrany del nou sistema, de fet, respecta el principi d’ordinalitat per a Catalunya, que seria la tercera comunitat a aportar i la tercera a rebre. En l’acord segellat entre republicans i socialistes a canvi de la investidura d'Illa, s’estipulava que Catalunya passaria a recaptar i gestionar els seus impostos, inclòs, per tant, el 100% de l’IRPF. Aquest element clau de l’acord encara no s’ha tancat. Ara per ara, l'esborrany presentat pel Ministeri d'Hisenda augmenta per a tothom el percentatge de cessió de l’IRPF del 50% al 55%. I passa el mateix amb l’IVA, que s’eleva del 50% al 56,5%.
I podria augmentar encara més la quantitat d'IVA que reben les autonomies: actualment, reben transferències en funció de les seves competències, com és el cas de Catalunya en la gestió penitenciària. En el nou model, les comunitats poden intercanviar de forma voluntària aquesta transferència monetària per un percentatge més elevat de l’IVA. El nou model també inclou "ajustaments addicionals", com per exemple que les comunitats puguin sol·licitar voluntàriament rebre una part de l'IVA de les pimes i un "fons climàtic" de 1.000 milions que beneficarà especialment al litoral, com seria el cas de Catalunya.