La guerra fiscal ha sacsejat l’inici de curs polític. Per això li ha tocat a la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, arromangar-se per desviar el debat cap als interessos del govern de coalició. El PP ha obert el meló a través d’Andalusia i l’eliminació de l’impost de Patrimoni, els socis d’Unides Podem furguen per gravar més a les grans fortunes i, al Consell de Ministres, el ministre de la Seguretat Social, Jose Luís Escrivá, ha fet saltar la llebre amb la recentralització impositiva que ha irritat el govern de la Generalitat. Un còctel que és polític i ideològic.
Davant l’OPA del Partit Popular, María Jesús Montero - en la línia del que ha assegurat aquest dimarts la ministra portaveu, Isabel Rodríguez – ha espantat el fantasma de la recentralització d’impostos negant-se a manllevar marge de maniobra a les comunitats autònomes. La ministra d’Hisenda ha insistit que el seu govern intentarà que la reforma del sistema de finançament autonòmic inclogui una harmonització de gravàmens entre les regions i evitar que hi hagi competència a la baixa, a tomb de la proposta andalusa de bonificar el 100% de l’impost de patrimoni.
En declaracions als passadissos del Congrés dels Diputats, l’artífex dels comptes públics ha afirmat que l’executiu “explora” una major aportació de les “grans fortunes” a la recaptació i que vol “harmonitzar” alguns impostos deixant clar que “harmonitzar no és centralitzar, ni molt menys”. Montero ha puntualitzat que recentralitzar és qüestionar la capacitat de les comunitats per regular sobre determinades figures fiscals i ha afegit que, amb l’harmonització, es persegueix reduir el marge de les comunitats per arribar a suprimir la tributació dels impostos sobre els quals tenen competències. D’aquesta manera, ha defensat, s’evita el risc de dumping fiscal. La idea d’Hisenda és estudiar que, en el marc del debat de finançament autonòmic, s’establís una forquilla màxima en la bonificació de l’impost, que ara pot assolir el 100% a Andalusia, seguint els passos de la Comunitat de Madrid.
Escrivá, assenyalat
“La paraula recentralització no va sortir de la meva boca”, ha subratllat el ministre d’Inclusió, José Luis Escrivá, per frenar la cascada de comentaris que ha suscitat les seves declaracions del dia anterior. En una entrevista a Onda Cero, Escrivá va explicar que li agradava “el model australià”, a partir del qual el govern central determina el volum de despesa per habitant necessari per prestar els serveis i, a posteriori, es transfereixen els recursos a les regions. De fet, el PP ha aprofitat aquesta crisi interna per desgastar el govern de Pedro Sánchez. En declaracions al Senat, el coordinador general, Elías Bendodo, també ha reivindicat que “la baixada d’impostos forma part de l’ADN del PP”. De fet ha defensat que l’impost de Patrimoni “pràcticament no existeix a Europa” i que només “el paguen Noruega i Suïssa”.
El sostre de despesa obre el camí caps als pressupostos
Setmana àrdua per a la ministra d’Hisenda perquè aquest dijous defensarà al ple el límit de despesa no financera, l’anomenat sostre de despesa per al 2023, que es considera el primer pas per a la tramitació dels Pressupostos Generals de l’Estat per l’any que ve. Segons marca l’ordre del dia, Montero informarà del nou marc pressupostari i defensarà la necessitat de mantenir suspeses les regles fiscals per quart any consecutiu. En els últims tres anys, segons l’autorització europea, s’ha fet per efecte de la pandèmia i ara a conseqüència de la crisi energètica i de preu desencadenada per la guerra a Ucraïna.