La consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret, ha admès que el Govern ja ha protagonitzat "aproximacions" amb Bèlgica perquè faciliti la garantia del català a la Unió Europea un cop prengui el relleu d'Espanya al capdavant de la presidència del Consell de la UE. En una atenció a mitjans des de Seül, just el dia que s'ha confirmat que l'oficialitat del català es debatrà el 12 de desembre, Serret ha exigit al govern espanyol que treballi per "generar confiança" entre tots els estats membres, però ha reconegut que la presidència espanyola de la UE acabarà aquest mateix mes i que, probablement, aquesta serà l'última oportunitat per debatre la qüestió del català amb Espanya ostentant el càrrec.
Precisament per això, l'executiu ha decidit començar a contactar amb qui n'agafarà el relleu, Bèlgica, per tal de facilitar l'oficialitat del català a la UE. La consellera d'Acció Exterior ha assegurat que el Govern segueix tenint interlocució amb tots els estats de la UE i ha assegurat que ho fan "amb la màxima ambició i exigència".
L'última oportunitat
Els vint-i-set estats de la Unió Europea tornaran a debatre l'oficialitat del català, el basc i el gallec el pròxim dimarts 12 de desembre, data en què Brussel·les acollirà un nou Consell d'Afers Generals. La trobada, que reunirà els ministres d'Exteriors de la UE, serà l'última oportunitat que tindrà el govern espanyol de traslladar la qüestió sota la seva presidència, ja que a partir del 2024 el Consell de la UE passarà a estar liderat per Bèlgica.
La notícia arriba després que els ministres d'Afers Exteriors, en una trobada celebrada el 15 de novembre, tanquessin el punt sobre l'oficialitat del català en menys de cinc minuts. Malgrat els intents del govern espanyol de convèncer la resta de socis europeus, cap estat va intervenir en el debat. D'aquesta manera va quedar dit que se seguirà examinant a "nivell tècnic" la proposta "revisada" que el ministre d'Afers Estrangers en funcions, José Manuel Albares, ja va esbossar a la sessió anterior d'aquest Consell, el 24 d'octubre passat, però que no havia estat presentada com a document formal fins a última hora de dilluns 13 de novembre. El govern espanyol insisteix que el reconeixement de les llengües cooficials a Espanya seria un "cas únic" en el conjunt de llengües regionals a la Unió Europea per circumstàncies "molt específiques" com el seu encaix a la Constitució espanyola, que siguin utilitzades al Congrés i al Senat o el nombre de parlants. A més, s'ha compromès a assumir la factura de la seva introducció a la UE.