La impossibilitat de tirar endavant els pressupostos que havia presentat al Parlament ha obligat el Govern de Salvador Illa a aprovar un suplement de crèdit per fer front, entre altres qüestions, a les despeses de personal o despeses de caràcter urgent. Aquest dijous, una reunió extraordinària del Govern ha aprovat un decret amb un suplement de 5.988,65 milions d'euros. D'aquesta manera, l'executiu podrà incorporar als pressupostos del 2023 —el darrer que es va aprovar— una part dels ingressos previstos l'any 2026 gràcies a la millora de l'economia. A diferència de l'any passat, en què el Govern va aprovar fins a tres suplements, aquest cop, l'executiu ha incorporat tots els diners dels quals pot disposar en una sola ampliació del crèdit que, segons la consellera d'Economia, Alícia Romero, "permetrà que la Generalitat i el seu sector públic pugui funcionar amb normalitat".
Fins al darrer moment, el Govern havia negat que tingués cap intenció d'aprovar nous suplements de crèdit i havia assegurat que l'únic escenari amb què treballava era l'aprovació dels pressupostos. Això no obstant, dimecres, davant la constatació que el Parlament rebutjaria el projecte de pressupost que Illa va presentar sense tenir lligat el suport d'ERC, el Govern va anunciar que retirava els comptes. A canvi d'aquesta retirada, Esquerra s'ha compromès a pactar uns nous pressupostos que s'hauran d'aprovar abans que acabi el present període de sessions, és a dir, el mes de juliol. Les negociacions, segons Romero, encara no han començat.
Personal
Els pressupostos que el Govern va portar al Parlament preveien un increment de 9.126 milions de la despesa. D'aquests, l'executiu n'aconseguirà recuperar 5.988,65 milions a través del decret que ha aprovat; una altra part són ingressos sectorials i finalistes que s'incorporen directament, però uns 1.500 milions es perdran.
El suplement de crèdit aprovat es destinarà, en primer lloc, a atendre les majors despeses previstes en matèria de personal, és a dir, els increments retributius acordats amb els treballadors públics, entre els quals els darrers de Mossos i docents; i els increments de plantilles que s'han produït des del 2023, en què es van aprovar els darrers pressupostos. En segon lloc, serviran per cobrir les despeses tendencials, és a dir, despeses que creixen any rere any, com la despesa farmacèutica, els concerts sanitaris, recursos destinats a les escoles per a la igualtat d'oportunitats de l'alumnat o prestacions econòmiques per als ajuts al lloguer. Aquest fons també serviran per a despeses vinculades a compromisos i plans pluriennals, com el desplegament del Pla de Barris, bonificacions al transport públic, pla de compra d'habitatge destinat al lloguer social o inversions en mobilitat.
A partir d'aquí, el Govern no podrà incorporar noves actuacions que ja tenia previstes, com la nova convocatòria del Pla de barris acordada amb els Comuns. El decret tampoc inclou els increments previstos a l'Agència Tributària de Catalunya, un dels punts clau de l'acord amb ERC atès que el Govern argumenta que no pot assumir impostos com l'IRPF fins que l'ATC no es reforci.
Renúncia sobre l'IRPF
D'altra banda, el Consell Executiu aprovarà dimarts vinent un decret que inclourà algunes de les actuacions més urgents previstes a la llei d'acompanyament, la tramitació de la qual tampoc es podrà votar aquest divendres. En aquest decret s'hi incorporaran les mesures referides a la simplificació administrativa, urbanisme i habitatge. Tant el suplement de crèdit com el decret que recull part de les mesures de la llei d'acompanyament es convalidaran al Parlament al ple del 14 i 15 d'abril.
Romero ha explicat que, un cop es posin en marxa les converses amb ERC, "els pressupostos s'han de dissenyar de nou", més enllà dels capítols ja condicionats pel funcionament de la Generalitat, que no es podran tocar com, el capítol I, de personal, o el II, que inclou programes plurianuals i concerts. La consellera ha celebrat que ERC hagi renunciat a l'exigència d'un compromís sobre la cessió de l'IRPF a Catalunya com a línia vermella per negociar els comptes i ha assegurat que el Govern complirà els seus compromisos, en tot allò que estigui sota les seves competències o sobre allò en què tingui capacitat d'influir.