La Vanguardia tanca avui diumenge la crisi de Govern que el mateix diari havia obert ahir dissabte amb un titular que, si fos persona, te l’imagines angoixada, a punt de defallir, el front moll, ulls esbatanats i llavis tremolosos que demanen “les píndoles, les píndoles… a la butxaca del rellotge…” manotejant amb urgència. “Aragonès obre una crisi al Govern per l’ampliació del Prat”, deia el titular. “El futur d’una inversió de 1.700 milions d’euros”, deia l’avantítol, com volent alertar quants milions se’n van pel forat de l’aigüera per la dèria de protegir quatre ocells i dos canyissars. La causa del daltabaix nerviós era l’oposició del president Aragonès a l’ampliació de l’aeroport per les afectacions greus a l’estany de la Ricarda que conté el pla.
Aquest diumenge, però, la mateixa La Vanguardia titula que “el Govern fa pinya sobre l’ampliació el Prat”, que ha adoptat una posició conjunta i “no avalarà cap projecte que destrossi la Ricarda”. És a dir, en un dia, el Govern ha passat d’estar en crisi a fer pinya. Potser el president Aragonès és un taumaturg polític de primera. O potser els que feien la portada divendres van confondre els seus desigs i preferències amb el bé comú universal i van dictaminar que si el Govern no s’hi avenia és que estava en crisi i pitjor per a ells. Que només era una manera de dir el diari que no li agrada que es posin traves a l’ampliació del Prat. És una crisi que ha durat una sola portada. És molt més del que va durar la república catalana del 2017.
Si t’agrada llegir diaris de paper els diumenges, avui no és el millor dia. Si hem de fer cas al que s’anuncia a les portades, ens espera un diumenge d’avorriment colossal. De vegades passa. No pots pretendre que un diumenge i un altre els diaris siguin un hit. Mira The New York Times de dissabte, per exemple. És complicat estar sempre a l’alçada. Aquest diumenge, l’Ara ens explica com aprèn el cervell. La Razón conta que les dones a l’Afganistan les passen magres (no pot ser!). El Periódico, un contrast, obre la portada al comissionat d’afers exteriors de la UE, Josep Borrell, que blanqueja la realpolitik de Brussel·les de reconèixer els talibans. El Mundo diu que el PSG va llençar la casa per la finestra per fitxar Neymar i que d’aquella pols vénen aquests fangs. L’ABC hi torna amb ETA dient que encara hi ha 377 assassinats per la banda terrorista dels que s’ignora l’autor —el diari serà creïble el dia que faci una portada semblant amb els fossars de la Guerra Civil. El Punt Avui entrevista Elisenda Paluzié, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, que sorprén al món dient que la independència està per fer i que els partits no es posen d’acord. Vés per on.
També tens El País, que entrevista Pedro Sánchez, el president del govern espanyol, i li deixa dir que tot el que ara va malament anirà bé abans que acabi l’any —a començar pel preu de la llum— i que els del PP són molt dolentots i no volen renovar el Poder Judicial, el Tribunal Constitucional i tantes coses més. Només perquè ho sàpigues: aquesta entrevista és, en realitat, el tradicional ritual de presentació de la nova directora del diari als seus lectors i al món mundial al que sempre s’hi presta l’inquilí de La Moncloa. Una bonica tradició espanyola.
