El ple del Tribunal Constitucional ha escollit per unanimitat com a nou president Pedro González-Trevijano. Juan Antonio Xiol, un dels magistrats dels vots particulars díscols amb totes les resolucions sobre el procés independentista, és el vicepresident, també per unanimitat. 

Després que ahir prenguessin possessió del càrrec els nous magistrats i magistrades Enrique Arnaldo, Concepción Espejel, Inmaculada Montalbán i Juan Ramón Sáez Valcárcel, avui s'ha convocat el ple governatiu per escollir els òrgans de govern del Tribunal Constitucional. Durant l'acte de presa de possessió, el president sortint, Juan José González Rivas, va fer el relleu a Santiago Martínez-Vares, que va quedar com a president en funcions com a magistrat de més edat a l'espera del ple d'aquest divendres.

Pedro González-Trevijano substitueix Juan José González Rivas i Juan Antonio Xiol ocupa la vicepresidència amb un suport ampli. Però la renovació té data de caducitat, fins que l'estiu que ve el govern espanyol i el Consell General del Poder Judicial nomenin els quatre magistrats que falten. González-Trevijano i Xiol estan en l'últim terç dels seus nou anys de mandat. La Constitució dicta que la renovació dels dotze magistrats es faci per cicles.

La presa de possessió dels nous càrrecs es va fer dijous a la Casa Reial. Els nous magistrats del Tribunal Constitucional (TC) Enrique Arnaldo, Concepción Espejel, Inmaculada Montalbán i Juan Ramón Sáez Valcárcel van prendre possessió dels càrrecs davant el rei Felip VI. La cerimònia es va fer després que el ple de l'òrgan de garanties es reunís per verificar que els quatre candidats complien els requisits exigits per al seu nomenament.

Qui és el nou president del TC?

Pedro González-Trevijano és catedràtic de Dret Constitucional i exrector de la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid. Va néixer a Madrid, el 13 de març de 1958. És doctor en Dret per la Universitat Complutense de Madrid amb premi extraordinari el 1987. Catedràtic a les universitats d'Extremadura i a la Rey Juan Carlos de Madrid, en aquesta última va exercir com a rector entre el 2003 i el 2013, coincidint amb els escàndols dels màsters del Instituto de Derecho Público de Cristina Cifuentes y Pablo Casado.

A més, ha estat subdirector del Centre d'Estudis Polítics i Constitucionals (1998-2002) i vocal de la Junta Electoral Central (2002-2013). És magistrat del Tribunal Constitucional des del 2013, quan va entrar a proposta del govern de Mariano Rajoy. Pertany al bloc conservador i va ser el ponent de la proposta que va considerar que el primer estat d'alarma decretat per l'Executiu va suspendre drets fonamentals i, per tant, el paraigua legal havia d'haver estat l'estat d'excepció.

És autor d’una trentena de llibres sobre matèries vinculades a la teoria de l’Estat, el dret constitucional, la història constitucional espanyola i el dret comparat. Està en possessió, entre d'altres, de la Gran Creu al Mèrit Militar i d'Orde Civil d'Alfons X el Savi. També té la Creu d'Honor de Sant Ramon de Penyafort, concedida el 2000, i és acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació Espanyola.

Xiol, el magistrat dels vots particulars a favor del procés

Juan Antonio Xiol va ingressar per oposició a la carrera judicial el 1971. Va exercir el càrrec de jutge de primera instància i instrucció, successivament, a Cervera (Lleida), a Terrassa i a Sant
Feliu de Llobregat (Barcelona). El 1976, per oposició, va obtenir el títol de magistrat especialista en contenciós administratiu, càrrec que va exercir a les sales de Bilbao i de Barcelona.

El 1978 va ser designat magistrat adjunt al president del Tribunal Suprem. El 1982, també per oposició, va obtenir plaça com a lletrat del Tribunal Constitucional, sense perdre els seus drets a la carrera judicial. Va ser secretari general del Tribunal Constitucional des de 1982 fins a l'any 1986. El 1986 va ser nomenat director general de Relacions amb l'Administració de Justícia (Ministeri de Justícia). El 1987 va ser nomenat magistrat del Tribunal Suprem, com a magistrat especialista de la sala contenciosa administrativa. El 1990 va ser designat pel Senat vocal del Consell General del Poder Judicial.

Va ser president de la Comissió d'Estudis i Informes. El 1996, per renúncia al càrrec de vocal del Consell General del Poder Judicial, es va reincorporar al Tribunal Suprem, exercint la funció de magistrat de la seva sala tercera. El juliol del 2005 va ser nomenat president de la sala primera del Tribunal Suprem, càrrec que ha exercit fins al juny del 2013 en què ha estat nomenat magistrat del Tribunal Constitucional, càrrec que exerceix actualment. Ha estat president de la Junta Electoral Central. Està en possessió de la Gran Creu de Sant Ramon de Penyafort. Premi Pelayo per a Juristes de reconegut prestigi XV edició, any 2009. Ha estat condecorat amb la Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica, any 2010. Ha participat en nombroses conferències sobre temes jurídics, així com a l’elaboració d’articles i llibres diversos.