La crisi migratòria de Ceuta ha posat de manifest les importants diferències que existeixen dins de l'independentisme català a l'hora d'abordar la immigració. Junts, ERC, la CUP i Aliança Catalana comparteixen, amb matisos i des de perspectives molt diferents, la crítica a la gestió de l'Estat i el fet que la Generalitat pugui assumir la gestió de les polítiques migratòries a Catalunya, però divergeixen profundament sobre quina ha de ser la resposta. Des de la reclamació de més competències per controlar i gestionar els fluxos migratoris fins a la denúncia de les "polítiques criminals de fronteres" de la Unió Europea, passant per la defensa de l'acollida o el discurs més restrictiu d'Aliança Catalana.
La crisi es va desencadenar el 30 de juliol, quan milers de migrants van intentar entrar a Ceuta en una arribada massiva que va provocar un fort desplegament policial i militar i que posteriorment va derivar en el retorn de bona part de les persones que havien accedit a la ciutat. Els fets han reobert també un debat sobre el repartiment dels menors no acompanyats i sobre la capacitat de les comunitats autònomes per assumir-ne l'acollida. En aquest context, els quatre partits independentistes han anat fixant posició al llarg de les darreres setmanes i han evidenciat quatre visions molt diferents sobre immigració, fronteres i sobirania.
Junts: "Ni populismes ni bonismes"
Junts ha convertit la crisi de Ceuta en un nou argument per reclamar que Catalunya assumeixi les competències en immigració. La formació de Carles Puigdemont ha anunciat que tornarà a presentar al Congrés la proposició de llei perquè la Generalitat pugui gestionar totes les competències relacionades amb la immigració, una iniciativa que ja va ser rebutjada anteriorment. La portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, ha defensat que els fets de Ceuta demostren la incapacitat de l'Estat per gestionar les fronteres i ha reclamat que Catalunya tingui "el control absolut de la immigració i de les fronteres". Segons Nogueras, la solució passa per disposar de "totes les eines" per definir una política migratòria pròpia. Puigdemont també ha situat la crisi en un marc geopolític. El president a l'exili ha considerat que l'arribada massiva de migrants a Ceuta i Melilla no respon només a una crisi humanitària, sinó que pot formar part d'una "estratègia deliberada" del Marroc i d'un "conflicte híbrid". Alhora, ha acusat el govern espanyol d'"incompetència" i ha defensat que Catalunya no pot acabar pagant les conseqüències d'una política migratòria sobre la qual no té capacitat de decisió.
La qüestió dels menors no acompanyats ha estat, però, el principal punt de conflicte. Junts ha rebutjat que Catalunya assumeixi nous menors procedents de Ceuta mentre no es resolgui el repartiment territorial i no es traspassin les competències reclamades. Nogueras ha argumentat que els serveis d'acollida catalans estan "al límit" i ha defensat que siguin altres comunitats les que assumeixin més responsabilitats. El partit també ha carregat contra el president de la Generalitat, Salvador Illa, per haver posat Catalunya a disposició del repartiment. Nogueras ha considerat que el Govern català prioritza els interessos del PSOE per sobre dels de Catalunya.
Això sí, el secretari general de la formació, Jordi Turull, ha defensat que els migrants han de ser atesos "amb humanitat" i dignitat, però ha insistit que Catalunya necessita "recursos, competències" i capacitat per aplicar les seves pròpies polítiques. "Respostes catalanes a reptes catalans", ha reivindicat. El senador Eduard Pujol ha sintetitzat la posició del partit amb un missatge contra els dos extrems que, segons Junts, monopolitzen el debat: "Ni populismes ni bonismes". Pujol ha defensat que reclamar "ordre migratori i control efectiu de les fronteres" no és "extrema dreta" ni "xenofòbia", sinó una qüestió de "cohesió social". Junts també vincula la mala gestió migratòria amb l'auge de l'extrema dreta. Nogueras ha defensat que "quan hi ha problemes sense solucions, apareix el malestar" i, amb el malestar, "apareixen els extrems". Per això, la formació sosté que gestionar la immigració és també una manera de combatre l'extrema dreta.
ERC: "Controlar les fronteres" però mantenir l'acollida
ERC comparteix amb Junts la reivindicació de més competències per a Catalunya, però manté una aproximació molt diferent pel que fa a la resposta immediata a la crisi. Els republicans han situat al centre del seu discurs els drets humans i la necessitat de garantir l'atenció a les persones migrants, especialment als menors. El 31 de juliol, el diputat Jordi Salvador va reclamar responsabilitats a l'Estat, al Marroc i a la Unió Europea pel que va qualificar de "drama humanitari". ERC va denunciar que les persones migrants fossin utilitzades com a "moneda de canvi o instrument de pressió política" i va reclamar al govern espanyol que expliqués si disposava d'informació prèvia sobre la relaxació dels controls fronterers.
Els republicans també han demanat revisar els acords de cooperació migratòria amb el Marroc i garantir una resposta humanitària immediata. Oriol Junqueras ha mantingut aquest discurs durant les darreres setmanes. El president d'ERC ha estat crític amb la gestió del PSOE i ha reclamat que el govern espanyol "controli les fronteres" per evitar una nova "catàstrofe humana". Alhora, ha retret tant al PSOE com al PP que converteixin la crisi en una batalla partidista."El fet que mori gent i que això sembli irrellevant, i que hi hagi partits polítics que prefereixin tirar-se els plats pel cap, és un escàndol", ha afirmat Junqueras. Tot i les crítiques al PSOE, els republicans no han assistit a cap sessió de control als ministres espanyols al Senat pel fet que han estat convocades pel PP.
Sobre l'acollida de menors procedents de Ceuta, el president d'ERC ha mantingut una posició diferent de Junts. Catalunya, ha assenyalat, ha fet "esforços ingents" en aquesta matèria i, si pot ajudar, "segur que ajudarà". Però ha reclamat també que l'Estat assumeixi les seves obligacions i garanteixi unes condicions de vida dignes. Junqueras ha recordat, finalment, que ERC sempre ha defensat el traspàs de "totes les competències possibles" a la Generalitat, també les relacionades amb la immigració. Però, a diferència de Junts, aquesta reivindicació no es planteja com una condició per rebutjar l'acollida dels menors.
CUP: contra la "militarització" de les fronteres
La CUP se situa en una posició radicalment diferent de Junts i, encara més, d'Aliança Catalana. Per als anticapitalistes, la crisi de Ceuta no demostra que calgui reforçar el control fronterer, sinó els problemes d'un model basat precisament en el control, la militarització i l'externalització de les fronteres. El 31 de juliol, la CUP va denunciar que el que estava passant a Ceuta era conseqüència d'una política de fronteres sostinguda per l'Estat espanyol, la Unió Europea i el règim marroquí. Segons la formació, tots tres actors utilitzen les persones migrants com a "moneda de canvi" i vulneren sistemàticament els drets humans.
Els anticapitalistes rebutgen també que els fets puguin ser reduïts a un conflicte entre Espanya i el Marroc. La CUP considera Ceuta un "enclavament colonial" que l'Estat espanyol manté militaritzat i que juga un paper central en la política migratòria europea. Per això, els anticapitalistes asseguren que no tancaran files amb l'Estat espanyol ni amb la seva política exterior. El seu compromís, defensen, és amb "els drets dels pobles", la "solidaritat internacionalista" i la fi de les polítiques de fronteres que consideren repressives.
La CUP també situa el fenomen migratori en un context global. El partit atribueix els desplaçaments forçats, entre altres factors, a l'"espoli històric d'Occident cap al Sud Global" i considera que la resposta no pot passar per reprimir la població migrant, sinó per abordar les causes estructurals que provoquen aquests moviments. Així, si Junts defensa que Catalunya necessita controlar les fronteres per poder gestionar millor la immigració, la CUP qüestiona el mateix model de fronteres sobre el qual es construeix la política migratòria europea.
Aliança Catalana: contra la immigració irregular i l'acollida
Aliança Catalana representa la posició més restrictiva de les quatre formacions independentistes. La seva líder, Sílvia Orriols, ha aprofitat la crisi de Ceuta per reforçar un discurs centrat en el control de la immigració irregular, el rebuig de l'acollida de menors no acompanyats i la denúncia de la pressió sobre els serveis públics. La líder d'Aliança Catalana va reaccionar a l'entrada massiva de migrants a Ceuta amb un discurs especialment contundent. Posteriorment, ha relacionat la immigració amb la pressió sobre l'estat del benestar i ha acusat les institucions de destinar recursos públics a l'acollida mentre hi ha ciutadans que esperen ajudes.
Orriols també ha qüestionat les polítiques d'integració i ha vinculat la immigració amb problemes d'inseguretat, fonamentalisme i conflictivitat social. En un dels seus missatges sobre la crisi de Ceuta va arribar a afirmar que allò que entrava per la frontera no era "multiculturalitat", sinó "multiperillositat". El discurs d'Aliança Catalana també ha anat més enllà de la crisi concreta de Ceuta. Orriols ha denunciat que la immigració procedent de països extracomunitaris forma part d'un procés de transformació social que, al seu entendre, posa en risc la identitat i el model de societat català.
La formació també ha entrat en conflicte amb Junts. Orriols ha acusat els juntaires de voler assumir les competències migratòries "per acollir a més" immigrants. Turull li ha replicat que Junts vol gestionar el màxim de competències possibles i ha acusat Aliança Catalana de limitar-se a "bramar" i alimentar l'odi sense aportar solucions. Aquest xoc posa de manifest una diferència essencial: Junts defensa una política catalana pròpia basada en el control, la gestió i la integració, mentre que Aliança Catalana planteja una política molt més restrictiva i converteix el rebuig de la immigració irregular en un dels eixos del seu projecte polític.
La coincidència entre les quatre formacions és, sobretot, la voluntat que Catalunya tingui més capacitat de decisió. Però fins i tot aquí les diferències són importants: per a Junts i ERC, el traspàs de competències ha de servir per gestionar millor la immigració; per a la CUP, la sobirania ha d'anar vinculada a un model alternatiu al sistema de fronteres actual; i per a Aliança Catalana, ha de permetre aplicar una política molt més restrictiva.