El 14-F se signava l'inici del declivi de Ciutadans a Catalunya, quan va passar de tenir 36 a 6 diputats al Parlament. La despesa els va sortir molt cara i és que el partit taronja va ser el que més diners va invertir en la campanya de les eleccions catalanes: 2,5 milions d'euros. Tenint en compte que va treure 6 escons, va acabar destinant 421.693 euros per cada diputat obtingut. D'aquests diners destinats, prop de 650.000 eren bestretes de l'administració, però el partit va aportar un total 1,8 milions d'euros.
Així es desprèn de l'informe de la Sindicatura de Comptes fet públic aquest dimecres, que recull que en total tots els partits es van gastar un total d'11,2 milions d'euros en aquesta campanya que va acabar amb el PSC com el partit més votat, seguit per ERC i en tercer lloc Junts per Catalunya. De més a menys, aquest és l'ordre de despesa dels partits: Ciutadans, PSC, ERC, Junts, Vox, PP, Comuns i CUP.
Després de Ciutadans el partit que més va invertir va ser el PSC, que es va gastar en la campanya 2,1 milions en total, el que significa que tenint en compte els 33 diputats obtinguts, va destinar 62.421 euros per cada diputat. Els socialistes es van endeutar per fer front a la campanya per un import d'1,2 millons d'euros i van rebre donacions per valor de 18.275 euros.
Acte de campanya d'Esquerra el 14-F / ERC
En tercera posició de més despesa se situa Esquerra Republicana que, empatant en escons amb els socialistes, va ser el segon partit més votat. Els d'Oriol Junqueras van invertir a la campanya 1,7 milions d'euros, el que significa que cada escó els va costar 50.613€. Els republicans no es van endeutar i fins i tot els van sobrar més de 1.000 euros un cop pagades totes les despeses.
Junts, els escons que menys diners han costat
El quart partit que més va invertir va ser Junts per Catalunya, que va quedar en tercera posició el 14-F. El partit de Carles Puigdemont és el que menys diners ha destinat a cada escó. Van dedicar a la campanya un total 1,6 milions d'euros i cada diputat els va costar, sent-ne 32, 49.469€. També destaca que JxCat és qui més es va endeutar, per un import d'1,4 milions d'euros, i qui més donacions va rebre (93.429 euros). Cal recordar que el partit no va rebre la bestreta del 30% de la subvenció abans de les eleccions ja que era la primera vegada que aquesta marca es presentava.
Acte de tancament de campanya de Junts / Efe
En cinquena posició de despesa en valors absoluts hi trobem Vox, que no va fer una inversió menys important, sobretot tenint en compte que en aquell llavors era un partit extraparlamentari. Els ultres van destinar a la campanya 1,4 milions d'euros, i tenint en compte que van obtenir 11 diputats, van invertir 127.932€ en cada escó. En el cas del partit d'extrema dreta, el total de recursos per fer front a la campanya provenen d'aportacions del partit.
El Partit Popular també va fer una àmplia despesa tenint en compte que només van aconseguir tres escons. Els d'Alejandro Fernández van ser el sisé partit que més va invertir en valors absoluts a la campanya, amb 813.534€, el que significa que cada escó els va costar 271.178€, tot i que ara els populars s'han quedat amb només dos representants, ja que el tercer, Daniel Serrano, es va donar de baixa del partit i és diputat no adscrit.
CUP i Comuns, els més austers
Arribant al rànquing dels dos partits que menys van invertir en la campanya hi trobem la CUP i els comuns. Els de Jéssica Albiach van invertir 679.167 euros en la campanya i van obtenir 8 diputats, els mateixos que en les anteriors eleccions. Així doncs, els comuns van destinar 84.875 euros per cada representant obtingut.
Els més austers en la campanya van ser els anticapitalistes. En total, van gastar 449.343 euros i van fer una pujada d'escons, passant de 4 a 9. Els va sortir rentable la pujada i és que per cada diputat van gastar 49.927 euros, res a veure amb la xifra que, recordem, van gastar els líders de la despesa -Ciutadans- per cada parlamentari: 421.000 euros.
Propaganda electoral en paper?
En l'informe la Sindicatura de Comptes recull un seguit de recomanacions per als responsables polítics, algunes ja expressades en informes anteriors. Considera que caldria abordar adequadament per la normativa electoral aplicable, com ara regular el buit legal existent referent a les noves formes de finançament privat mitjançant operacions d'endeutament, com la concessió de micro-crèdits realitzats amb plataformes digitals de finançament col·lectiu. En l'actualitat, aquest tipus de finançament no està previst en la legislació.
Així mateix, la Sindicatura també considera que caldria avaluar l'eficiència real de les trameses de sobres i paperetes o de la propaganda electoral als electors, ja que considera que es podria implantar un nou sistema aprofitant les noves tecnologies i evitar el malbaratament de recursos materials com el paper i la tinta, reduint els costos ambientals i econòmics que genera aquest tipus de propaganda.