Aquest dijous al vespre sonarà el tret de sortida de la campanya electoral a Euskadi. Els bascos estan cridats a les urnes el dia 21 d’abril. L’arrencada d’aquesta cursa electoral està marcada pel frec a frec entre el PNB i Bildu per la primera posició i per l’oportunitat que té Pedro Sánchez d’agafar impuls per a les eleccions catalanes i europees i girar el marcador electoral en la seva pugna amb Alberto Núñez Feijóo. Les eleccions basques formen part d’un any farcit d’eleccions. La majoria dels ciutadans espanyols hauran votat quatre vegades en només un any: les municipals, les autonòmiques, les generals i les europees. 

Tant el PNB com Bildu celebraran el primer acte de campanya a Vitòria. PSE, PP i Podemos han triat Bilbao pel tret de sortida de la cursa electoral, mentre que Sumar ha escollit Donosti. Pel que fa als partits d’àmbit estatal, els seus principals líders tenen pensat bolcar-se en les campanyes de les seves marques territorials. Fonts del PSOE indiquen que Pedro Sánchez, tant a les basques com a les catalanes, farà igual que amb les gallegues i en les autonòmiques i municipals del 28-M: una alta presencialitat. El president del govern espanyol, de fet, estarà present aquest dissabte en un acte que els socialistes d’Euskadi celebren a Vitòria. Així mateix, es preveu que Alberto Núñez Feijóo, Yolanda Díaz i Irene Montero facin acte de presència en diversos actes de les seves formacions.

Bildu, que segons totes les enquestes ha aconseguit xuclar els vots de Podemos, té l’objectiu de superar per primera vegada el PNB en unes eleccions autonòmiques. Insisteixen que és possible crear un “canvi de cicle” al País Basc, tot i que més endavant explicarem per què l’esquerra abertzale, realment, ho té pràcticament impossible. El PNB, per la seva banda, creu que en les darreres eleccions han estat castigats pel vot abstencionista, i confien que la polarització d’aquests comicis mobilitzi el seu electorat. El candidat del PNB en aquestes eleccions ha reiterat que a Euskadi “està en joc” el model de “creixement del benestar i progrés”, davant l’amenaça, segons ell, de “la incertesa, la intervenció i la imposició” de Bildu.

Les característiques de les eleccions basques

La situació actual al País Basc és la següent: l’actual lehendakari és Íñigo Urkullu, del PNB. Governa en coalició amb el PSE, els socialistes bascos. I segur que deixarà de ser el cap de l’executiu basc en les pròximes setmanes, perquè els jeltzales van decidir apartar-lo de la primera línia política i col·locar com a cap de llista pels comicis del 21 d’abril Imanol Pradales. És qui, a hores d’ara, lidera les travesses per convertir-se en el nou lehendakari. Tot i que Bildu li trepitja els talons a les enquestes, seria una sorpresa que el PNB no mantingués el poder a Euskadi.

Aquest dilluns el CIS publicava una enquesta que situava el PNB en la primera posició amb una forquilla de 30-31 diputats, seguit de Bildu amb 28-29 i el PSE amb 10-11. En la quarta posició col·locava el PP amb una forquilla de 5-6; seguit de Sumar (0-2), Podemos (0-1) i Vox (0-1). La majoria absoluta se situa en aquella cambra en els 38 diputats. Però vet aquí la cosa: la investidura d’un lehendakari funciona igual que en l’elecció d’un alcalde, i no depèn de qui aconsegueix sumar una majoria, sinó de qui aconsegueix més vots. 

L’aliança PNB-PSE, ferma candidata a reeditar-se

PNB i PSE estaran destinats a entendre’s quan acabin aquestes eleccions: actualment ja governen junts, i ambdues formacions també estan lligades a Madrid, al Congrés dels Diputats. Interessa a ambdues formacions mantenir el matrimoni intacte. I si Bildu queda primer i el PNB i el PSE no acaben sumant prou majoria? Els jeltzales tampoc no haurien de patir. Perquè al País Basc només hi hauria un espai que estaria disposat a entregar els seus vots a l’esquerra abertzale: Sumar i Podemos; que tot indica que trauran resultats desastrosos.

Fins i tot el PP va triar, després de les eleccions municipals del passat mes de maig, entregar abans els seus vots al PSE i el PNB per evitar alcaldies de l’esquerra abertzale. A més, avui dia, és encara inviable que el PNB faci lehendakari un candidat de Bildu. Aquest sistema electoral que evita el bloqueig polític, doncs, suposa una enorme dificultat a Bildu per aconseguir el poder. "Bildu té més que assumit que no governarà", apunta a aquest diari una font de la direcció del PSOE.

Cares noves

Una de les peculiaritats d’aquestes eleccions és la quantitat de cares noves que apareixen a les diverses candidatures. PNB, Bildu, PSE i PP tenen candidats nous en aquests comicis. Només repeteixen Podemos i Vox. Van ser notícia les decisions d’Andoni Ortuzar de rellevar Iñigo Urkullu com a candidat dels jeltzales a la lehendakaritza; i d’Arnaldo Otegi de no encapçalar la llista de Bildu. Ambdues formacions han cedit el lideratge de les candidatures a Imanol Pradales i Pello Otxandiano, respectivament. El popular Carlos Iturgaiz ha estat substituït per Javier de Andrés; i la socialista Idoia Mendía serà rellevada per Eneko Andueza

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!