La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha anunciat aquest dijous que s'ha retirat la Medalla al Mèrit al Treball Francisco Franco. El dictador no ha estat l'únic en quedar-se sense aquest reconeixement, a altres figures destacades del franquisme també se'ls ha retirat, com per exemple, el general Juan Yagüe i el cardenal Enric Pla. "Al llarg dels pròxims dies seguirem retirant les medalles de tots i cadascuna de les persones que van participar en l'aparell de repressió franquista", ha afirmat Díaz, segons informa elDiario.es

La ministra de Treball ha pogut retirar aquest reconeixement a Franco i altres pilars de la dictadura gràcies a un canvi en el reglament de la distinció del Ministeri de Treball aprovat pel govern espanyol el passat mes de febrer. Aquesta modificació permet a Treball retirar aquest guardó a repressors franquistes i persones condemnades per corrupció. Díaz ha remarcat que aquestes són només les primeres, però no els darrers a perdre aquesta medalla. 

Reconeixement a les víctimes del franquisme

Díaz ha explicat que s'ha començat amb Franco i altres càrrecs de la dictadura, ja que aquests estaven recollits en el Llibre d'Or del Ministeri. La ministra ha titllat aquest recull d'infàmia i ha remarcat que era "una anomalia, incomprensible en un context democràtic". Una anomalia que volia revertir. "Si volem mantenir aquesta distinció al mèrit a la feina, ha de ser amb els criteris actuals. Respectuosos amb la dignitat humana i la democràcia", ha sentenciat. 

La ministra s'ha dirigit a les víctimes de les dictadures i s'ha disculpat perquè, fins ara, els seus botxins seguien tenint el reconeixement d'aquest guardó. "Els demano disculpes, s'ha trigat massa temps. Però avui és possible. Mai més", ha conclòs. 

Símbols franquistes que perduren

Mentre que hi ha reconeixements i símbols del franquisme que s'estan retirant gradualment de la vida pública, però hi ha altres que es mantenen. Un exemple són els carrers dedicats al fundador de la Legió i col·laborador amb el règim, el general Millán Astray. Concretament, a Madrid i al municipi toledà de Fuensalida, la justícia empara que aquests carrers es mantingui sota el nom d'aquest militar, ja que es considera la seva figura entra en els criteris que recull la llei de Memòria Històrica. Aquest argument és el mateix que va fer servir la Plataforma Patriotica Millán Astray per recórrer el canvi de nom que demanava una entitat en defensa de la memòria històrica a la localitat de Toledo.