Confessions múltiples. Aquest dilluns ha arrencat a la seu de l’Audiència Nacional a San Fernando de Henares l’últim judici de la Gürtel. I ho ha fet amb la certificació que els principals líders de la trama corrupta han confessat els fets. Així ho ha exposat la fiscal, que ha detallat que 20 dels 25 acusats han arribat a un acord de conformitat amb la Fiscalia a canvi d’una condemna menor. Entre ells, hi ha Francisco Correa i la seva mà dreta, Pablo Crespo. També Jacobo Gordon (soci d’Alejandro Agag, que és el gendre de José María Aznar), José Ramón Blanco Balín i Luis de Miguel (assessors fiscals) i José Luis Ulibarri (empresari i constructor). “Reconeix vostè l’autoria dels fets?”, li ha preguntat el jutge Fernando Andreu a l’inici de la declaració. I la resposta de Francisco Correa (i la de la resta dels acusats) ha estat clara: “[Ho] reconec”. Durant la seva declaració, a preguntes de la Fiscalia, Correa ha admès que no ha fet cap declaració tributària i que no ha pagat cap impost a Espanya.
Aquesta és l’última peça (la principal) de la macrocausa de corrupció i estudia els suposats delictes contra la Hisenda Pública que haurien comès Correa i Crespo per ocultar i blanquejar diners “presumptament procedents d’activitats il·lícites” que s’han investigat en les peces separades. La Fiscalia Anticorrupció considera que Francisco Correa va encapçalar entre el 1998 i el 2009 un entramat societari i personal dirigit a enriquir-se il·lícitament amb càrrec a fons públics amb “l’obtenció de contractes públics tant per a les seves empreses com per a empreses de tercers a canvi de la corresponent comissió” i a “ocultar els guanys obtinguts amb aquesta activitat”.
Abans de conèixer-se la conformitat, la Fiscalia Anticorrupció demanava 77 anys de presó per a ell. Va exposar que Francisco Correa i Pablo Crespo van ordir una “trama de confecció de factures falses” amb la “triple finalitat” de subornar els càrrecs públics amb fons opacs per a la Hisenda Pública (una caixa B), reduir la base imposable en les declaracions tributàries de diferents societats simulant despeses irreals i ocultant ingressos percebuts i encobrir el veritable titular dels fons.
El comptable de la Gürtel reconeix les “comissions il·legals” a polítics del PP
Un altre dels acusats que ha arribat a un acord de conformitat amb la Fiscalia ha sigut José Luis Izquierdo, conegut per ser el comptable de la trama Gürtel. Abans que arrenqués el judici, segons ha explicat elDiario.es, ha presentat un escrit davant el tribunal reconeixent els fets. “Els meus treballs consistien en la comptabilització i gestió de fons en efectiu, anotant-ne l’origen i la destinació, sempre sota les ordres del senyor Crespo i el senyor Correa”, relata. “També vaig comptabilitzar i registrar els fons l’origen dels quals eren comissions il·legals”, afegeix. Són comissions que rebien els polítics del Partit Popular. Ell “donava instruccions als proveïdors” perquè “modifiquessin el concepte destinació de les factures, amb la finalitat no només d’ocultar pagaments, sinó amb la de generar l’aparença de despeses deduïbles derivades de l’activitat econòmica de la societat d’esdeveniments”.
“Van crear entramats societaris per aconseguir contractes, subornant autoritats i funcionaris públics”
Quan va enviar els acusats a judici, el novembre del 2020, el jutge instructor, José de la Mata, va al·legar que havia quedat acreditat que Francisco Correa va percebre quantitats milionàries ocultant-les amb una “complexa estructura societària i financera” per defraudar el fisc simulant inexistència d’ingressos. Aquests fons no van ser mai declarats per Correa, que va ocultar tots els seus ingressos i rendes i no va presentar cap declaració tributària des de l’any 1999. Quan va posar punt final a la investigació, José de la Mata va esgrimir que Correa “va constituir i va liderar” un hòlding empresarial “dedicat principalment” a l’organització d’esdeveniments, entre els quals hi havia “gran part dels que feia el Partit Popular”.
“La finalitat del grup era enriquir-se il·lícitament de manera sistemàtica, amb càrrec a fons públics, mitjançant l’obtenció de contractes públics tant a través de les seves empreses com d’empreses de tercers, previ pagament de la comissió corresponent”, va relatar el jutge. I va subratllar que “van crear entramats societaris per aconseguir contractes, subornant autoritats i funcionaris públics, amb qui es van concertar per vulnerar la normativa administrativa en matèria de contractació pública” i “van emetre factures falses per opacar els fons obtinguts”. “Van ocultar a la Hisenda Pública els ingressos il·lícits obtinguts i els van blanquejar per mirar de retornar a la vida mercantil lícita”, va postil·lar.
Condemnes de més de cent anys de presó per a Francisco Correa
Francisco Correa va ser detingut el febrer del 2009 en el marc d’una investigació que va liderar el jutge Baltasar Garzón. Va estar en presó preventiva tres anys i quatre mesos i va sortir-ne el juny del 2012. No obstant això, va tornar a ingressar-hi el febrer del 2017 per complir la sentència del cas Fitur. El juny del 2023, el jutge de Vigilància Penitenciària de l’Audiència Nacional li va concedir el tercer grau penitenciari, que implica un règim de semillibertat. A més, té fixat en divuit anys el màxim de temps que pot estar a la presó. En total, acumula condemnes de més de cent anys de presó:
- 51 anys per la primera època (1999-2005) de la Gürtel
- 13 anys i 6 mesos per la de Gürtel a Boadilla del Monte
- 13 anys i 7 mesos per la visita del papa Benet XVI a València (per l’adjudicació il·legal al seu grup empresarial per subministrar les pantalles, el so i la megafonia)
- 13 anys per les irregularitats en la contractació de l’expositor internacional de la Comunitat Valenciana a la Fira Internacional del Turisme del 2005 al 2009
- 8 anys i 10 mesos per les adjudicacions irregulars de la trama a Arganda del Rey
- 6 anys pels contractes amb AENA entre el 2000 i el 2002
- 5 anys i 3 mesos pel finançament irregular del PP valencià a les eleccions del 2007 i el 2008
- 3 anys pels contractes amb l’Ajuntament de Jerez de la Frontera
Tres condemnes al PP per beneficiar-se de la trama Gürtel
En els últims anys, hi ha hagut una bateria de judicis i sentències sobre la Gürtel. I n’hi ha hagut tres que han acabat amb condemnes al PP per beneficiar-se de la trama. L’última va ser l’abril del 2022 en la peça relativa al cas de Boadilla del Monte: la sentència va concloure que entre el PP i les empreses de Francisco Correa hi va haver una “dinàmica de benefici mutu” que va suposar la “substitució de l’administració per l’entramat criminal” i el “finançament irregular” del partit “a través de fons il·lícits” procedents de “conductes delictives”.
La primera, que va ser el desencadenant de la moció de censura contra Mariano Rajoy el 2018, va concloure que el PP havia estat partícip a títol lucratiu per beneficiar-se de l’activitat corrupta de la trama a Pozuelo de Alarcón i Majadahonda, de la qual es va beneficiar amb 245.492,80 euros. La segona va ser la relativa a la reforma de la seu del partit al carrer Génova de Madrid amb diners de la caixa B de Luis Bárcenas i el partit va ser condemnat com a responsable civil subsidiari per valor de 123.699 euros.