Fa anys que existeix un amplíssim consens a Catalunya sobre l'aspiració de sortir del règim comú de finançament de les comunitats autònomes per intentar superar el dèficit estructural de les arques de la Generalitat. Va ser la condició imposada per ERC per investir Salvador Illa: un finançament singular que permetés gestionar, recaptar, liquidar i inspeccionar tots els impostos suportats a Catalunya, amb una aportació a l'Estat i a la solidaritat, i el respecte al principi d'ordinalitat. També Junts, tot i que no va desplegar la negociació, va defensar en l'acord per investir Pedro Sánchez el reconeixement de la singularitat de Catalunya i la cessió de 100% de tots els impostos. La recaptació de la totalitat dels impostos per aconseguir "la clau de la caixa" és igualment un dels objectius de la CUP. Més enllà dels partits, Foment del Treball va fer pública divendres passat una contundent nota del seu president, Josep Sánchez Llibre, titllant de "clarament insuficient" el nou acord pactat entre PSOE i ERC i reclamant que la Generalitat recapti, gestioni i liquidi tots els impostos que es generen a Catalunya i que es respecti l'ordinalitat. La nota de la patronal catalana va provocar un profund enuig al Govern i aquest dijous el president d'ERC, Oriol Junqueras, va mantenir una trobada de més de dues hores amb Sánchez-Llibre per llimar diferències. Però aquesta no és només la reclamació de Foment: el març del 2024 l'empresariat català va publicar un document en què defensa l'ordinalitat i una revisió del sistema que permeti a la Generalitat administrar i recaptar tots els tributs. El signaven les Cambres de Catalunya, Foment, PIMEC, FemCAT, el Col·legi d'Economistes de Catalunya, el RACC, Barcelona Global i el Cercle d'Economia.
Davant de la unanimitat i contundència de la reclamació sorgida des de Catalunya, la proposta de finançament pactada entre el govern de Pedro Sánchez i ERC no trenca el model actual. Així ho ha reconegut tant la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, com ERC, que han deixat clar que en cap cas es tracta d'un concert econòmic. No és bilateral, atès que, malgrat que l'impuls de la revisió del model parteix de Catalunya, a l'hora de la veritat s'emmarca en un acord que implica totes les comunitats. Aquesta proposta sí que permet renovar l'actual acord caducat des del 2014 i representa un increment de 4.686 milions més en els ingressos de la Generalitat, però no contempla la cessió a Catalunya de cap impost i ho substitueix per un increment de la participació de les comunitats autònomes en la cistella fiscal -el percentatge de cessió de l'IRPF passa del 50 al 55% i l'IVA del 50 al 56,5%-. La nova proposta no blinda l'ordinalitat, com ha reconegut la ministra d'Hisenda, que ha assegurat, això no obstant, que en el cas de Catalunya sí que es compleix i serà la tercera comunitat que més aporta, però també la tercera que més rep. Tanmateix, tampoc aquest punt està clar, atès que el Govern de la Generalitat ha admès que l'ordinalitat es respecta si es calcula a partir de la fórmula de població ajustada, però no si el càlcul es fa a partir de la població real, atès que aleshores Catalunya és la tercera a aportar i la novena a l'hora de rebre.
Debat complex
Tot plegat projecta llums i ombres damunt d'una proposta que, a banda del Govern de Catalunya, no ha aconseguit de moment el suport de cap comunitat autònoma al Consell de Política Fiscal i Financera, la qual cosa no és necessari perquè tiri endavant; però tampoc té garantit els vots de Junts al Congrés dels diputats, que sí que és imprescindible perquè s'aprovi. De fet, el govern de Pedro Sánchez ha pactat el nou finançament amb ERC sense disposar de prou vots per tirar endavant la iniciativa, la qual cosa no havia passat mai amb els anteriors acords en què tant PP com PSOE han negociat els successius pactes disposant de les majories imprescindibles per garantir-ne l'aprovació. En aquest cas, a més, no només els diputats de Junts han mostrat les seves reticències, també BNG, Chunta i Compromís. igualment imprescindibles, han expressat dubtes.
Tots els posicionaments, però, tenen matisos. Dins de Junts s'han escoltat veus com la de l'exconseller Jaume Giró, que defensa fer costat a aquesta proposta, que permet injectar més diners per Catalunya i posa fi a un acord caducat. El president Artur Mas advertia aquest dimecres que la fórmula que s'ha presentat és insuficient, però reclamava un gran acord de país per intentar canviar el model. Tampoc les files dels republicans mostren un posicionament homogeni. Veus crítiques d'ERC han expressat el descontentament amb el contingut de la proposta i fins i tot han intentat -sense aconseguir-ho- recollir signatures per reclamar una votació de la militància sobre el resultat del pacte amb l'argument que no és el mateix que es va sotmetre originàriament a la votació de les bases.
Poc transparent
L'acord tancat per ERC amb el PSOE sorgeix de la proposta presentada el 2024 pel govern de Pere Aragonès amb el nom de finançament singular, que partia de la constatació que el model actual, al qual el nou acord dona continuïtat, és "injust" i poc transparent. "Sota una aparença de rigor, el sistema de càlcul i el procediment per aportar recursos a les comunitats autònomes de règim comú és tan confús que a la pràctica, els resultats són arbitraris, sense que hi hagi cap relació entre el que aporten i el que reben els ciutadans de les diferents comunitats autònomes", advertia aquell informe, que, a més, insistia en la necessitat que l'acord fos bilateral perquè "una negociació amb una nova ronda de negociacions multilaterals per apedaçar el model actual portarà inevitablement el mateix resultat que les sis vegades anteriors". Aquestes valoracions fan referència als successius acords pactats el 1979, 1987, 1993 -en què PSOE i CiU acorden la cessió, per primer cop, a les autonomies d'un tram de l'IRPF: el 15%-, 1997 -els diputats del PP i els socis d'investidura, CiU, PNB i CC, aproven ampliar aquest tram al 30% de l'IRPF i amb capacitat normativa, com també sobre els tributs cedits-, 2002 -de nou amb un govern del PP i amb el vot de CiU i CC, s'amplia al 33% el tram cedit de l'IRPF i s'hi va incorporar l'IVA i els especials amb un 35% i un 40%- i 2009 -amb el vot de PSOE, CiU i PNB, puja al 50% el tram de l'IRPF i d'IVA i al 58% el d'impostos especials-. Aquest últim és l'encara vigent tot i haver caducat el 2014.
D'aquí els retrets sorgits contra la nova proposta, per considerar que es tracta d'una actualització més d'aquell cistell, en què la participació en l'IRPF passa, aquest cop, al 55% i la de l'IVA al 56,5%. Això no obstant, en resposta a aquestes crítiques, ERC recorda que ha tramitat al Congrés una proposta reclamant que s'abordin els canvis legislatius necessaris perquè la Generalitat pugui recaptar la totalitat de l'IRFP. Oriol Junqueras ha advertit que no negociaran els pressupostos de l'Estat ni de la Generalitat fins que no s'acordi aquesta carpeta, però des del Govern, la portaveu, Sílvia Paneque, assegurava aquest dimarts que l'Executiu ja ha complert tots els seus compromisos i que la negociació dels pressupostos ja es pot posar en marxa.
Cost de la vida
Una altra de les qüestions clau del nou model, segons l'informe encarregat als experts pel govern de Pere Aragonès, era que el nou sistema reconegués el diferencial de preus a Catalunya, més elevats que a altres comunitats autònomes. Això no obstant, el govern espanyol no ha acceptat incorporar aquest paràmetre en el càlcul de la població ajustada. Segons aquell informe, Catalunya, que ocupa la tercera posició a l'hora d'aportar diners a l'Estat i la desena un cop s'ha aplicat l'actual sistema, cau fins a la 14ena posició si es té en compte la diferència del cost de la vida. Això, a més, sense tenir en compte els diners que reben altres territoris a través de diferents fons dissenyats per assegurar el denominat status quo, és a dir, que cap comunitat perdi recursos-.
A tots aquests elements, s'hi afegeix el dèficit d'inversions arran de l'elevat incompliment de les inversions pressupostades a Catalunya. Entre el 2015 i el 2022 l'Estat només va executar el 56% de la inversió prevista a Catalunya, la qual cosa vol dir que va deixar d'invertir 5.029 milions d'euros que estaven pressupostats. El 2023, només es va executar el 45% de les inversions de l'Estat previstes. Precisament, ERC va acordar en el pacte d'investidura de Sánchez constituir un consorci d'inversions en què s'ha de fixar un marc plurianual d'inversions a Catalunya equiparable a la inversió pública sobre el PIB al conjunt de l'Estat. També aquest punt es manté encara pendent d'acord.
22.000 milions de dèficit fiscal
L'informe del Govern Aragonès advertia que la combinació del finançament insuficient i la falta d'inversions de l'Estat fa que la diferència entre el que Catalunya aporta a l'Estat i el que rep, l'anomenat dèficit fiscal, representi de forma crònica i persistent més del 8% del PIB de mitjana des de fa 35 anys. El 2021 aquest dèficit es va disparar fins al 9,6% del PIB, la qual cosa representa uns 22.000 milions d'euros. "Molt per sobre dels estàndards internacions", conclou l'informe, per advertir tot seguit que "la conseqüència d'aquest dèficit excessiu és que malgrat que aporta molt per sobre de la mitjana, el nivell de benestar dels catalans està molt per sota dels de la majoria d'altres territoris de l'Estat".
És precisament aquesta constatació i l'evidència que el dèficit fiscal es converteix en un autèntic llast per a la vida dels ciutadans, però també per a les empreses i l'economia de Catalunya el que ha aconseguit unir la veu des de la CUP fins a Foment del Treball i l'empresariat català en l'exigència d'un sistema més just i transparent. La qüestió és ara si Pedro Sánchez i ERC podran convèncer uns i altres sobre els beneficis d'aquesta nova revisió del model i si, malgrat els amplis recels que ha aixecat, hi ha marge per a la negociació. O, fins i tot, si Pedro Sánchez disposarà encara de temps suficient aquesta legislatura per intentar tirar endavant una negociació tremendament complexa, que no es podrà fer efectiva abans de l'any que ve.