Pedro Sánchez es va comprometre a fer que el català fos una llengua oficial de la Unió Europea (també el basc i el gallec) un mes després de les eleccions del 23 de juliol del 2023. El Congrés havia d'escollir la Mesa de la cambra i els socialistes van incloure aquest element a canvi d'aconseguir situar Francina Armengol, que havia patit una important derrota a les autonòmiques del maig, com a presidenta, amb els vots d'Esquerra Republicana i Junts per Catalunya. Des d'aquella jornada, han passat ja un miler de dies, tal com subratlla en un comunicat Plataforma per la Llengua, i ni el català, ni el basc, ni el gallec són a hores d'ara llengües oficials de la UE. Per aconseguir-ho, han d'obtenir el suport unànime dels vint-i-set països de la Unió, una fita que, a hores d'ara el govern espanyol de Pedro Sánchez ha estat incapaç d'assolir. En aquest sentit, l'organització en defensa de la llengua ha reclamat a Sánchez que negociï amb Alemanya, un dels estats que més s'ha oposat a l'oficialitat, després que el PP europeu hi intercedís. 

"Mil dies no són un simple retard, sinó una decisió política", adverteixen des de Plataforma per la Llengua, que han posat en marxa una campanya reclamant a la ciutadania que faci pressió sobre Sánchez, però també al ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, i al president de la Generalitat, Salvador Illa, per aconseguir un objectiu de pes per a la llengua catalana. "Aquesta setmana ha fet mil dies des que el govern espanyol es va comprometre públicament a impulsar l'oficialitat del català a la Unió Europea, una reivindicació històrica que, gairebé tres anys després de la seva sol·licitud formal al Consell de la UE, continua encallada. Davant d'aquesta situació, Plataforma per la Llengua denuncia l'immobilisme de l'executiu espanyol i assegura que la manca d'avenços ja no respon a dificultats jurídiques ni administratives, sinó a una manca d'esforç polític", afegeixen. 

 

"Pedro, truca a Merz"

En aquesta campanya, Plataforma per la Llengua convida els catalanoparlants a enviar "postals personalitzades" a Sánchez, Albares i Illa per queixar-se d'aquesta demora i "demanar-los que facin els passos polítics necessaris per a desbloquejar el reconeixement". En aquestes cartes digitals hi apareix el canceller alemany, Friederich Merz, en el seu despatx davant d'un telèfon, a l'espera que algú es posi en contacte amb ell i sota el lema, "Pedro, truca a Merz".  L'oficialitat del català a Europa promesa per Sánchez i el govern espanyol ha estat un tema recurrent en l'acció de l'organització des de l'agost del 2023, davant el bloqueig de la resta de països com ara Alemanya per permetre que s'aprovi una mesura que implicaria més protecció i més reconeixement per al català.