Tres querelles de la Fiscalia i una quarta en camí marquen el front judicial contra el procés sobiranista i per aturar el referèndum.
Des del 2014 que la Fiscalia General de l’Estat ha presentat tres querelles contra els representants de les principals institucions catalanes. La primera, la del 9-N, contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, que després es va ampliar a Francesc Homs. Tots tres han acabat inhabilitats segons la sentència que va dictar sobre els tres primers el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i la del Tribunal Suprem sobre Homs. Totes quatre sentències estan recorregudes i tot i que la Fiscalia no va aconseguir la condemna per prevaricació, finalment va tirar la tovallola i no va recórrer aquesta part.
A finals del 2016, la Fiscalia General de l’Estat va anar més enllà i va presentar la querella contra Carme Forcadell. La principal diferència entre la primera i aquesta segona és que, així com la d’Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs, es basa en uns fets, el procés de participació ciutadana del 9 de novembre del 2014, la de la presidenta del Parlament es presenta quan ni tan sols s’ha convocat cap referèndum i en mig del debat polític.
El Ministeri Públic va reforçar la seva pressió després del debat de política general del 2016 quan va presentar una tercera querella contra els membres de la mesa per recollir el que el president de la Generalitat va exposar en aquella sessió: “Referèndum o referèndum”. Cap convocatòria, cap acció concreta per declarar la independència, en canvi la Fiscalia torna a fer una acció preventiva per aturar un procés que continua viu en el debat polític, però que no ha generat cap acció ni prohibida ni no prohibida pel Tribunal Constitucional.
La nova querella en la qual està treballant la Fiscalia General de l’Estat és per la compra de les urnes. La licitació de la Generalitat no especifica quin ús se’n donarà i ni tan sols s’han comprat encara. Amb tot, el Ministeri Públic ja ha donat ordres de treballar en el text de la denúncia.
El dret penalitza les accions, no les intencions. I ara per ara, ni s’han comprat les urnes ni s’ha especificat per a què es faran servir un cop s'adquireixin, tot i que l’anunci publicat al DOGC el 8 de maig parla del “subministrament d’urnes en les eleccions al Parlament de Catalunya, consultes populars i altres formes de participació ciutadana” i cita les lleis amb les quals s'empara aquesta compra: la Llei orgànica 5/1985 de la LOREG; la disposició transitòria segona de l'Estatut d'autonomia de Catalunya del 2006; la Llei 4/2010, de 17 de març, de consultes populars per via de referèndum; la Llei 10/2014, de 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i altres formes de participació ciutadana, i la Llei orgànica 2/1980, de 18 de gener, sobre regulació de les diferents modalitats de referèndum.
Actualment les urnes que es fan servir a Catalunya en totes les convocatòries electorals són propietat de l’Estat. Per tant sembla obvi que les noves urnes siguin més per fer un referèndum que no pas unes eleccions autonòmiques. Això i les intencions reiterades del Govern de tirar endavant el referèndum han encès totes les alarmes de l’executiu espanyol i, de retruc, de la Fiscalia.
I en aquest sentit, la pregunta que es planteja és si el Ministeri Públic és el braç armat judicial de l’executiu de Rajoy que actua segons els interessos del govern d’Espanya per impedir el referèndum. I si tota l'atenció i tensió està dirigida cap a Catalunya en un moment on altres casos de corrupció com el Lezo sacsegen la comunitat de Madrid.
El 9-N: el servei públic al servei del poder polític
La Fiscalia emana del poder executiu. És el govern qui nomena el fiscal general de l’Estat i aquest, els fiscals especialitzats i els territorials. En aquest sentit, la fiscalia nomenada per un govern no és independent. Una altra cosa és la utilització política del Ministeri Públic.
La Fiscalia és una institució jeràrquica. Tots els fiscals pengen del fiscal general de l’Estat, fins al punt que han de demanar permís i informar a l'hora d’aplicar el seu criteri.
El 9-N va destapar la discrepància i la utilització política de la institució. Tot i ser un poder públic nomenat pel govern de torn, la Fiscalia es regeix per criteris tècnics a l'hora d'exercir la seva acusació. I a l'hora de presentar la querella per la consulta del 2014 es va visualitzar com el criteri tècnic era un i el polític un altre. Fins al punt que el fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres Dulce, va signar la querella, que no volia signar ningú i que els fiscals catalans creien que no tenia fonament, i després va dimitir. Així ho havien acordat amb l’executiu de Rajoy, i així va ser.
Per primer cop es veia clarament com el govern espanyol feia servir la seva arma judicial contra un procés estrictament de debat polític.
Cas Forcadell: guanyar temps
El cas Forcadell torna a reflectir aquesta superioritat política a partir de les eines judicials, i com s'instrumentalitza la fiscalia per marcar els tempos o guanyar temps.
La primera querella contra la presidenta del Parlament és un procés llampec que, fins i tot el seu advocat, creia que acabaria ja en judici a principis del 2017. Però el Ministeri Públic vol guanyar temps. I mentre, presenta una segona querella que inclou part dels membres de la Mesa, demana unificar tot el cas i que es declari causa complexa. I això allarga tot el procés. Ara hi ha un any més de marge.
Jocs d’escacs
La Fiscalia juga un joc d’escacs impossible amb el Govern de Catalunya. Els dobles criteris en molts casos, els temps que fa servir i les prioritats juguen a favor de la Fiscalia a l'hora de presentar les querelles i que aquestes s’admetin a tràmit.
El president de l'Associació Drets, Sergi Vázquez, destaca aquesta doble vara de mesurar del Ministeri Públic que en alguns casos posa en evidència les instruccions que reben els fiscals de l’executiu.
Un exemple d’això és la denúncia que presenta Francesc Homs contra el Ministeri de Sanitat per prevaricació i desobediència que finalment no prospera. La Fiscalia argumenta que perquè hi hagi desobediència cal una notificació personal, reiterada i amb advertiment específic de les conseqüències. Exactament el que no hi va haver en la providència per aturar el 9N i que va acabar portant a judici Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs. “S’agafen la llei i la seva interpretació com els convé”, diu Vázquez.
Un altre exemple són els delictes d’odi “claríssims” que s’han detectat i que la Fiscalia deixa de banda negant la catalanofòbia. De tots els presentats només ha prosperat el del tuit contra els catalans morts en l'avió de Germanwings.
Segons Vázquez, “s’haurien de sotmetre a la llei, però tots sabem que reben instruccions”. “Tenen instruccions per no perseguir la catalanofòbia”, insisteix el president de Drets que aquesta mateixa setmana va haver de representar a Héctor López Bofill en la declaració judicial per aquest tuit.
Quan siguem independents jo m'en recordaré dels jutges,fiscals i funcionaris diversos que ara contribueixen a extorquir Catalunya.
— Hèctor López Bofill (@lopezbofill) 8 de febrer de 2017
De la Camarga a l’Oficina Antifrau
Hi ha dos casos més que evidencien la mà de l'Executiu sobre la Fiscalia.
Un d’ells és el dinar a la Camarga entre l’expresidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez Camacho, on assegura a l’exnòvia de Jordi Pujol Ferrusola que té “un fiscal amic”.
Les declaracions que van sacsejar més, però l’opinió pública i que van acabar amb la destitució del director de l’Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso, les va fer l’exministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, màxim responsable de la UDEF, unitat de la policia espanyola que ha filtrat més d’un informe, algun d’ells sense fonament i que mai s’ha arribat a trobar, contra alguns dels protagonistes del procés. La ja famosa frase “el fiscal t’ho afina”, mostra una utilització política del Ministeri Públic sense complexos.
Tampoc va tenir cap mirament el mateix portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, divendres de la setmana passada quan després del Consell de Ministres va dir que si es compraven les urnes “la Fiscalia hi intervindrà. No és possible saltar-se la llei, faig una crida al seny. No es poden fer enquestes per preguntar si cal obeir o no la llei, perquè si no estaríem a la deriva, la jungla. Això ho fan perquè la Generalitat està en mans dels antisistemes i radicals de la CUP"
Va ser l’últim intent de fer escac i mat que es va acabar confirmant dimarts quan la Fiscalia General de l’Estat va afirmar que estaven treballant en la querella per la compra de les urnes.
Del referèndum a la Lezo
“Atònits assistim a un serial informatiu que desprestigia la nostra feina”. Així es va referir la Unió Progressista de Fiscals quan es va destapar tota la polèmica arran del cas Lezo i els intents d'Anticorrupció d'apartar un dels Fiscals del cas quan aquest apuntava a esquitxar el govern del PP. Per l'associació s'ha donat una imatge d'una Fiscalia "plegada al servei d'interessos polítics o dels poderosos" que no es correspon amb la realitat i defensa que la institució "està integrada per magnífics professionals que amb dignitat, molta empenta i pocs mitjans exerceixen la seva funció constitucional com servidors públics en defensa exclusivament de la legalitat i els drets dels ciutadans".
El cas Lezo va acabar en una comissió de control del Congrés aquesta mateixa setmana on hi van comparèixer el ministre de Justícia, Rafael Catalá i el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, i on va quedar en evidència l'ús polític de la Fiscalia.
Magaldi, la cirereta
Maza ha arribat a la Fiscalia General de l'Estat per remoure-ho tot. I tots els moviments de fitxa que tenia previstos han aixecat una polseguera que de moment, alguns, estan en suspens. Com l'estratègia per apartar els dos fiscals del cas 3%, José Grinda i Fernando Bermejo, per traslladar el cas a Madrid des d'on el control és més fàcil.
Però el fiscal general de l'Estat no ha volgut parlar mai en públic de Catalunya, ni al Congrés, ni fa unes setmanes quan va venir a Catalunya i va passejar pels despatxos de totes les fiscalies que té sota el seu paraigua, entre elles la de Barcelona amb la fiscal de ferro, Anna Maria Magaldi.
Magaldi, la fiscal que sempre s'ha posat al costat dels seus superiors de Madrid i es va desmarcar des del primer moment dels seus col·legues catalans contraris al procés judicial del 9-N. La mateixa que va protagonitzar la polèmica sobre una suposada agressió a la sortida del judici de Mas, Ortega i Rigau que mai va existir i que al final ella mateixa va desestimar denunciar perquè totes les imatges i testimonis se li van girar en contra.
Un judici, on per cert, el fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled va estar acompanyat o vigilat per la cúpula de la Fiscalia catalana i part dels seus col·legues. Un fet del tot inusual. Un fet més.