L'estat de dret es basa en la divisió de poders, i quan l'executiu i el judicial es barregen, salten les alarmes. La majoria del Congrés ha deixat en evidència aquest dimecres la possibilitat que la Fiscalia fos usada amb "fins polítics", enmig del núvol d'escàndols que han brollat de les clavegueres de l'Estat al llarg de les darreres setmanes, pel que fa a l'operació Lezo. Les compareixences del ministre de Justícia, Rafael Catalá i el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, no han satisfet l'oposició, qui ha enfonsat els seus arguments i ha exigit la destitució del fiscal Anticorrupció, Manuel Moix.
En primer terme, els grups han atacat que Maza triés com a fiscal Anticorrupció la polèmica figura de Moix, si era l'únic dels candidats que no tenia experiència en l'especialitat. La "maniobra gens adequada", en paraules del diputat de Ciutadans, Nacho Prendes, es va produir mesos després de la conversa que haurien mantingut el detingut Ignacio González i Eduardo Zaplana, on l'assenyalaven com a "preferit" i insinuaven els seus números per ser escollit.
Així les coses, Maza ha reivindicat que era el candidat "millor" perquè tenia un projecte per atacar la corrupció "amb vigor i valor" i una associació de fiscals va manifestar el seu suport. Per aquest motiu, s'ha defensat que no el pensava destituir, ja que seria ser un "covard" si canviava de parer per conservar el seu càrrec. Catalá, al seu torn, ha assegurat que la conversa de Zaplana i González fos demostrativa era "aventurar molt". La crítica ha arribat com un cop per a la Unió Progressista de Fiscals, i Maza s'ha mostrat "perplex" perquè sabessin del seu contingut, cosa que seria una filtració, i llançant així pilotes fora.
Segon, els grups han exigit esclarir el procediment pel qual s'hauria intentat rellevar Carlos Yánez d'Anticorrupció, un dels fiscals del cas Lezo. Maza ha fet una pirueta dialectal i ha afirmat que el text –d'on s'intueix la voluntat de destituir Yánez– s'havia malinterpretat. "Quan un fiscal no vol fer una cosa, se'l remou perquè ho faci un altre", ha dit, com si és tractes del procediment normal, i es fes així per alleugerar l'acció de la Justícia. Però el número u del ministeri públic ho nega tot. "No s'ha intentat remoure fiscals, que mantenen el lloc de feina, ni paralitzar cap actuació, ni castigar delicte", s'ha queixat.
Precisament, l'oposició s'ha indignat per la rebel·lió a la Fiscalia, qui va invocar l'Estatut fiscal durant la instrucció de la Lezo –de fet, Yánez va ser un d'ells–. Aquest serveix per assolir un consens entre companys, quan algun fiscal discrepa de les ordres del superior. Però la diputada del PDeCAT, Lourdes Ciuró, ha denunciat que era una "anomalia", i Maza ha dit que això era no entendre el funcionament de l'òrgan. "Primer, volem que discrepin de l'opinió del seu cap, i quan ho fan, diem que és una anomalia i ho ha fet fatal", ha dit.
La qüestió és que a aquest fet s'hi suma que l'any 2001 Moix es va negar inicialment a unes investigacions sobre el cas Canal, cosa que va ser interpretada com un intent de bloqueig. "Estan en presó provisional els investigats del cas, això els posa intranquils? Afirmar que un fiscal es va negar i va posar obstacles és prevaricació, això és un delicte i el més greu que es pot dir a un fiscal. S'emparen en la immunitat parlamentària", ha sentenciat Catalá.
Sobre el fet de rellevar els fiscals del 3%, José Grinda i Fernando Bermejo –que de moment Maza ha paralitzat– la crítica ha estat assenyalada pel PSOE. El diputat Antonio Campo ha assegurat que era una operació que feia anys que s'estudiava i era de temàtica "difícil", de manera que treure els qui la portaven no seria la millor opció. Catalá s'ha emparat en el fet que renovar les institucions era "positiu" i el Fiscal General ha afirmat que a Anticorrupció era "molt senzill" traspassar assumptes, perquè tots els fiscals d'aquest departament estarien "altament qualificats".
La darrera incògnita és el nomenament de Maza, després que es fes públic que Catalá no hauria mantingut la predecessora, María Consuelo Madrigal, perquè s'hauria negat a nomenar Moix. "Això només instaura la desconfiança dels ciutadans en les institucions", ha dit Mikel Legarda, del PNB. Catalá s'ha tornat que els grups desconeixien com funcionava l'aparell judicial. "Madrigal va substituir Torres Dulce amb l'excepcionalitat que quedava un any de legislatura, i es va pensar en Maza per a una legislatura completa", ha tancat.
Així les coses, l'única petició que no ha rebut resposta és per què la Fiscalia "persegueix amb fins ideològics", en paraules de la diputada d'ERC, Ester Capella, la compra d'urnes, si a Andalusia també s'ha fet i serveixen per a consultes i tot tipus de processos electorals. Maza ha afirmat que no tocava parlar d'aquest punt "sobre la seva comunitat autònoma" –és a dir, Catalunya–.