El sobiranisme és col·lectiu, però l'Estat aplica el monopoli de la força de forma individualitzada. El govern espanyol està disposat a intimidar amb la maquinària legal cadascun dels agents implicats en la celebració del referèndum promès per la Generalitat al setembre. Als requeriments i avisos del Tribunal Constitucional enviats als polítics catalans, s'hi ha sumat l'advertència de la Moncloa als funcionaris, a més de a les empreses fabricants d'urnes, després que s'ha conegut que l'executiu català publicarà al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) en els propers dies de la normativa del concurs per a la seva adquisició, en concret, unes 8.000.

"Si això es tradueix en fets, la Fiscalia hi intervindrà. No és possible saltar-se la llei, faig una crida al seny. No es poden fer enquestes per preguntar si cal obeir o no la llei, perquè si no estaríem a la deriva, la jungla. Això ho fan perquè la Generalitat està en mans dels antisistemes i radicals de la CUP", s'ha queixat el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. De Vigo ha estat repreguntat pels periodistes sobre si ja estaven a punt per actuar contra la Generalitat, i aquest ha respost que "tot estava molt clar" amb les seves paraules.

La qüestió és que el portaveu espanyol ha intentat sobreposar-se a un dels elements que més controvèrsia ha generat aquesta setmana, després que el PNB s'avingués a votar favorablement als pressupostos de Mariano Rajoy, a canvi d'un acord sobre la quota basca. "Hem intentat demostrar que no hi ha greuge comparatiu cap ni un, que aquest govern dóna garantia d'inversió i solidaritat interterritorial. Per a la resta de comunitats hi ha el comitè d'experts on es discuteix el nou finançament autonòmic. Després hi ha l'Agenda Canària", s'ha excusat De Vigo davant la resta d'autonomies i del seu soci d'investidura i pressupostos, Ciutadans –tampoc d'acord amb el tracte.

El fet és que per a alguns mitjans, l'acord podria atiar l'independentisme a Catalunya. Així les coses, l'executiu central s'ha tornat a defensar de la mateixa forma com va fer dijous. Aleshores el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va insistir que s'havia assegut a la taula de negociació amb els qui "s'havien deixat". Era una al·lusió explícita al PDecAT i l'antiga CiU. Ara bé, De Vigo no descarta que per aprovar el decret de l'estiba –tombat pel Congrés fa setmanes– pugui assolir els seus vots. "S'intentarà comptar amb tothom perquè és una directiva europea" ha dit.  

Tot i així, el portaveu governamental s'ha mantingut al marge d'una polèmica que ha donat arguments al sobiranisme, relativa a que el rei Joan Carles I es va plantejar cedir Melilla al Marroc l'any 1979. De Vigo ha intentat desacreditar aquesta informació afirmant que l'executiu central no valorava uns arxius dels Estats Units, amb una transcripció "no se sap com". "La posició d'Espanya ja se sap quina és, és clara", ha reblat amb to de menystenir-la.

Menys de gust li ha vingut al representant del govern espanyol opinar de les primàries al PSOE, en un moment en què la força de l'exsecretari general del PSOE, Pedro Sánchez, versus la presidenta andalusa, Susana Díaz, amenaça la legislatura de Rajoy. "Ja sap vostè que sempre tenim un escrupolós respecte cap a la resta de partits, precisament ara", ha tancat. Així les coses, el diputat del Partit Popular, Javier Maroto, sí que havia estat més explícit al matí de divendres, quan ha elogiat Díaz com la candidata "que parla més clar", però que només compta amb 5000 avals menys que Sánchez, gran enemic del president espanyol i capaç de deixar-lo en escac.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat