La Fiscalia ha presentat aquest divendres un recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional contra la condemna a l'exfiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz. En un comunicat, el Ministeri Públic denuncia que el Tribunal Suprem va vulnerar fins a quatre drets fonamentals: la presumpció d'innocència en dues ocasions, el dret a un procés amb totes les garanties, a conèixer l'acusació i a defensar-se'n i a la legalitat penal. García Ortiz va ser condemnat a una inhabilitació especial de dos anys en el càrrec per un delicte de revelació de secrets. L'alt tribunal va sentenciar que va participar en l'enviament als mitjans de comunicació d'un correu electrònic de la parella d'Isabel Díaz Ayuso en el qual confessava haver comès un delicte d'evasió d'impostos.

Segons ha comunicat la Fiscalia, també ha recorregut la desestimació de l'incident de nul·litat d'actuacions que va presentar el mateix Ministeri Públic arran d'aquesta sentència. Segons exposa, la sentència condemnatòria "priva indegudament de valor exculpatori els contundents testimonis de descàrrec aportats en el judici oral" pels periodistes que van comparèixer com a testimonis. Tots ells van negar que García Ortiz fos la seva font i "van aportar dades objectives incompatibles amb la tesi reflectida en els fets provats", lamenta el comunicat, que posa èmfasi en el fet que el Tribunal Suprem va decidir ometre tota referència a aquests continguts d'exculpació.

Vulneració de la presumpció d'innocència

Segons la Fiscalia, hi ha un segon moment en què també es va vulnerar el dret a la presumpció d'innocència de García Ortiz, i és quan el tribunal decideix obtenir la conclusió condemnatòria "a partir d'una prova indiciària manifestament inidònia". "Entre les interpretacions possibles dels indicis, es va escollir la més desfavorable per a l'acusat, amb independència que se sustenti en un raonament realment lògic", assenyala.

Dret a un procés amb totes les garanties

D'altra banda, la Fiscalia apunta que un dels indicis que sustenten la condemna —l'esborrat per part de García Ortiz de les seves converses personals— va ser obtingut "de forma il·lícita, ja que va ser resultat d'una indiscriminada mesura d'ingerència adoptada pel magistrat instructor que no estava justificada per raó de la penalitat del delicte investigat". El Ministeri Públic lamenta que no es va tenir en compte "la informació d'extrema sensibilitat en poder de l'acusat, així com el caràcter de domicili professional del seu despatx oficial". 

Dret a conèixer l'acusació i defensar-se'n

A més, la Fiscalia carrega contra la decisió del Suprem de considerar com a fet constitutiu del delicte de revelació de secrets la publicació de la nota de premsa de 14 de març de 2024. Recorda que, precisament, es va descartar aquest element en la delimitació definitiva de l'objecte d'enjudiciament. "La sentència condemnatòria fa un gir argumental sorprenent i atribueix caràcter delictiu autònom a aquesta nota de premsa, la qual cosa constitueix una ruptura flagrant del marc objectiu del procés", apunta la Fiscalia.

Dret a la legalitat penal

"La interpretació del tipus penal de revelació de dades reservades com a infracció formal d'un deure de reserva, que es comet fins i tot si les dades afectades són de coneixement públic, desborda els límits semàntics de l'enunciat normatiu de l'art. 417.1 CP i resulta contrària a tota la jurisprudència antecedent del Tribunal Suprem, que és rectificada de forma sorprenent i imprevisible", apunta la Fiscalia. "Condueix, a més, a resultats axiològicament incompatibles amb el paper preponderant que té en el nostre Estat democràtic el dret dels ciutadans a donar i rebre informació veraç", afegeix.

El judici al fiscal general de l'Estat

El judici a García Ortiz va ser històric. Era la primera vegada que un fiscal general de l'Estat s'asseia al banc dels acusats. Es va jutjar la filtració i publicació en els mitjans de comunicació dels correus electrònics en els quals Alberto González Amador reconeixia haver comès un delicte fiscal i demanava a la Fiscalia arribar a un acord. La publicació de l'email desmentia una bola difosa per l'equip de la presidenta de la Comunitat de Madrid i publicada al diari El Mundo: que havia estat la Fiscalia qui havia ofert aquest pacte, cosa que després es va demostrar que era mentida. Durant el judici, múltiples testimonis van defensar la innocència de García Ortiz, especialment els primers periodistes que van publicar la notícia. No van destapar la seva font, però van assegurar que aquesta no era l'aleshores fiscal general.

El Suprem va considerar provat que “va ser el llavors fiscal general, o una persona del seu entorn i amb el seu coneixement, qui va filtrar el correu”, a un grup de periodistes. Des de l'esclat del cas i en el judici, García Ortiz va assumir tota responsabilitat i va admetre que va ordenar fer una nota informativa per desmentir el que deien una part de diaris madrilenys, que era la Fiscalia qui proposava un acord. Ara bé, va negar haver filtrat el correu. El tribunal va manifestar que "el fiscal general de l'Estat no pot respondre a una notícia falsa mitjançant la comissió d'un delicte", i va destacar que sobre ell pesava un reforçat deure de reserva que va infringir sense justificació.